Inversions

La Diputació invertirà 9 MEUR al Penedès per convertir camins en carreteres i millorar-ne la seguretat

A l’Alt Penedès és previst transformar el camí de Can Ros i el Camí de Les Cabanyes a Pacs i al Garraf, el camí de Les Tortes, a Cubelles, entre d'altres

ACN Vilafranca del Penedès 28-02-2019 9:41 Lectures 2239
Pla general de la carretera que uneix la 141-c i el municipi de Muntanyola, propietat de Tona. ACN

Pla general de la carretera que uneix la 141-c i el municipi de Muntanyola, propietat de Tona. ACN

La Diputació de Barcelona aprovarà definitivament en els propers mesos el document marc on s’estableix la planificació viària de l’ens supramunicipal. L’anomenat Pla Zonal de la Diputació contempla un seguit d’actuacions que passen per la transformació de 35 camins a carreteres i la millora d’elements de seguretat de la via com el ferm, la senyalització o el drenatge. En una primera fase, que engloba els propers quatre anys, s’invertiran 25 MEUR, mentre que a un termini a quinze anys vista és previst arribar als 80 milions. El diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, ha justificat la necessitat d’aquests canvis i millores com una contribució al “reequilibri territorial” del país. De la demarcació, les comarques que preveuen un major nombre d’inversions són el Berguedà, Osona i el Baix Llobregat.

El diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, ha explicat que durant el 2019 es redactaran i licitaran els projectes i es començarà a actuar entre el 2020 i el 2021. El pla de carreteres complet a què ha tingut accés l’ACN recull la necessitat de convertir en una carretera un total de 121 camins de la demarcació de Barcelona. En els propers quatre anys es preveu actuar en 35 d’aquests camins, i la resta, fins els 121, s’aniran executant fins el 2034 amb una inversió total de 80 MEUR.

Fàbrega ha valorat positivament el treball previ que s’ha fet amb els alcaldes dels diferents territoris “perquè han entès que calia deixar enrere les guerres de campanar” i apostar per una visió més “estratègica i global” de tot el territori.

La planificació viària de la Diputació pels propers anys donarà resposta a municipis amb greuges com per exemple Gisclareny, al Berguedà, on la via principal d’entrada al poble és una pista enquitranada i gran part del pressupost municipal s’ha de destinar al seu manteniment. Fàbrega ha assenyalat que actuacions com aquesta ajudaran a fer que la població “s’arreli” al territori i s’evitarà que acabin marxant a d’altres zones del país amb millors comunicacions.

La problemàtica que suposa aquest tipus de vies que són antics camins i que s’han anat convertint en carreteres transitades no afecta només a territoris rurals, segons ha destacat el diputat d’Infraestructures. “Hi ha camins asfaltats a la zona del Maresme o el Baix Llobregat que suporten 8.000 i 9.000 vehicle diaris”. La mitjana a la demarcació de Barcelona en una carretera local és de 2.300 vehicles diaris. Per tant, “és claríssim que han d’esdevenir carreteres i complir amb totes les normes de seguretat”, ha assenyalat.

Línies del pla a quinze anys vista

El Pla Zonal actuarà sobre dos tipus de xarxa: la xarxa de camins que actualment fa funció de carretera i la xarxa local de carreteres titularitat de la Diputació de Barcelona. Sobre la xarxa de camins es preveu transformar en carretera 143 quilòmetres de via i millorar la seguretat 68 camins municipals, que suposen uns 300 quilòmetres. En aquest darrer cas, la Diputació no només n’assumeix la millora sinó que també s’ocuparà de la seva conservació, tot i que la titularitat continuï sent municipal.

Pel que fa a la xarxa de carreteres locals, es preveuen dos tipus d’actuacions: d’una banda l’eixamplament d’alguns trams, en aquells llocs que en què són més estrets, i també la descatalogació de 150 quilòmetres de carreteres que ja no compleixen cap funcionalitat.

Actuacions previstes en la primera fase del Pla Zonal al Penedès

A l’Alt Penedès és previst transformar el camí de Can Ros i el Camí de Les Cabanyes a Pacs. A més, també es preveu millorar la seguretat al camí de Moja a Daltmar. En tota,l el pla preveu una quinzena d’actuacions que sumen 9,06 MEUR.

Les actuacions prioritàries a la comarca de l’Anoia seran la transformació de tres camins: el camí de la Zona de Masquefa i el camí del Maset Nord (Masquefa), el camí de Vilanova d’Espoia (Torre de Claramunt) i el camí de Ca N’Aguilera (Piera). A banda, també és previst millorar la seguretat viària al camí rural de Veciana i al camí que va de Can Rosa a Mas Castell (Piera, Torrelavit i Cabrera d’Anoia). En total, el pla preveu disset actuacions a l’Anoia i un pressupost de 7,21 MEUR.

Per últim, al Garraf es preveu convertir un camí en carretera. Es tracta del camí de Les Tortes – Carretera de Mas Trader, al municipi de Cubelles. A banda, també es millorarà la seguretat viària a la carretera de Castelldefels, al camí d’Olivella a La Plana Novella i el camí de La Cogullada a Canyelles. En total, el pla preveu aquestes quatre actuacions i s’hi destinaran 2,67 MEUR.

Actuacions previstes en la primera fase del Pla Zonal a la Catalunya Central

Al Bages, els camins que passaran a carretera són la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages i la Carretera de Rajadell. En els dos trams també es millorarà la seguretat viària. També s’actuarà al Camí de Mura a Rocafort. En total, el pla recull que aquest territori rebrà deu actuacions de millora per valor de 4,42 MEUR.

Pel que fa al Berguedà, es millorarà la seguretat viària als camins que van de Gisclareny a Bagà, al camí de Castell de l’Areny i al camí de Montclar a la carretera de l’Espunyola. En total, el pla recull que s’efectuaran tretze actuacions al territori i s’invertirà 13,28 MEUR.

Les actuacions prioritàries al Moianès són el camí de Collsuspina a Fontanelles, el camí de Santa Coloma Sasserra (Catellcir) i el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Aquestes són les úniques tres actuacions que es faran a la comarca i tenen un pressupost d’1,93 MEUR.

Quant a la comarca d’Osona, es preveu transformar de camí a carretera el camí de Les Farreres (Sant Bartomeu del Grau), el camí de Folgueroles a Tavèrnoles i millorar la seguretat viària al camí de Tona a Muntanyola. En total, el pla recull que aquest territori rebrà quinze actuacions i una inversió per valor d’11,50 MEUR.

Actuacions previstes en la primera fase del Pla Zonal a l’àrea metropolitana

Les actuacions prioritàries al Vallès Oriental són la conversió a carretera del camí de Llerona a la Garriga, la carretera de Palaudàries (Lliçà d’Amunt – Parets del Vallès) i el camí vell de Sant Celoni. En total es preveuen catorze actuacions i la inversió és de 8,65 MEUR.

Al Vallès Occidental és previst convertir a carretera la via del cementiri de Collserola i el camí de Rellinars a Can Gonteres (Terrassa). A més, també es millorarà la seguretat viària al camí de l’Obac, a Vacarisses. En total, el pla recull deu actuacions al territori amb una inversió de 6,37 MEUR.

Al Maresme també hi haurà dos camins que passaran a carretera. Es tracta de la carretera de Valldeix, a Mataró, i el camí de la riera de Teià (Teià – Masnou). La Diputació preveu millorar la seguretat a la carretera de Can Pruna, a Dosrius. En total, el pla recull tretze actuacions i la inversió serà de 4,54 MEUR.

Les actuacions previstes al Baix Llobregat seran a Castelldefels i Esparraguera, on es convertiran oficialment a carretera les vies de la Sentiu i el camí d’Esparraguera a la Colònia Sedó. També és previst millorar la seguretat al camí de Fontpineda, a Pallejà. En total, el Baix Llobregat tindrà deu actuacions amb una inversió de 10,04 MEUR.

Al Barcelonès hi ha prevista la transformació del camí de Can Ruti per convertir-lo en una carretera. Es tracta de l’única intervenció al Barcelonès i té una inversió estimada de poc més de mig milió d’euros.

Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

El Departament de Salut està preparant una nova llei d'addiccions amb limitacions més àmplies contra el tabac davant un repunt del consum després d'uns anys de descens

Salut vol prohibir fumar a totes les terrasses. Què et sembla la mesura?

Molt bé
Malament