Literatura

Una història d’amor ben actual

L’Anna Sanegre (Sabadell, 1959) és una mestra vocacional que sempre ha escrit (per als amics, per als alumnes, per a la família....) i que l’any 2024 va publicar el seu primer llibre: Una llavor que creix

Coberta d'

Coberta d' "Una llavor que creix" d'Anna Sanegre. Eix

Es tracta d’un àlbum magníficament il·lustrat per Valentí Gubianas (Navàs, 1969) que desenvolupa un tema d’allò més actual: els models de família.  Ho fa a través d’un nen de «gairebé set anys», en Xavi, que un bon dia, sortint d’escola una mica moix, pregunta a la seva mare per què no té pare. I a partir d’aquí la història, que podria ser una més d’aquestes que anomenem d’autoajuda o de treball d’emocions i que estan tan de moda, esdevé una veritable peça literària plena de simbolisme i emocions i curulla de detalls que l’enriqueixen i l’apropen al lector.

El simbolisme l’hi trobem des de la coberta, en què apareixen tots els protagonistes de l’obra: una mare abraçant un nen i un arbre (i un gos, que no és tan secundari com podríem pensar). Un simbolisme que va creixent a mesura que el text avança, amplificat per unes il·lustracions que l’han sabut copsar i fer-lo encara més visible, com per exemple la dedicada a la fecundació in vitro o la que representa els nens-arbres que s’imaginen mare i fill.

Les emocions també hi són presents des de la coberta a la darrera il·lustració, que ens mostra un Xavi eufòric explicant la seva història a la mestra i als companys de classe; un text i unes il·lustracions que ens permeten de seguir l’estat d’ànim dels protagonistes i, sobretot, de fer ben present l’amor maternal, assumit amb responsabilitat des del moment en què la mare va optar per tenir un fill tota sola.

I els detalls? N’hi ha tants que, per una qüestió d’espai i de prudència, em limitaré a destacar-ne un parell o tres. En primer lloc, l’edició, d’allò més acurada en tot, des del tipus de lletra i el destacat dels temes i moments més importants escrits en negreta i majúscula, fins a les guardes que amaguen dos paratextos ben significatius i ben trobats. En segon lloc la llengua, d’allò més rica i enriquidora, si em permeteu la redundància, i que és una mostra de la mestra que ha estat l’Anna Sanegre, ja que ens hi fa sortir alguna dita i algun joc infantil, tot amb mesura i ben imbricat al text. En tercer lloc la proximitat dels paisatges: la Mola, el Montcau i Montserrat els trobem al text i a les il·lustracions. I per acabar, no em puc estar de comentar breument el paper del gos, el Pelut, que de ben segur farà la delícia dels lectors infantils i que amb encert l’Anna hi ha introduït perquè sap com són d’importants en aquesta edat les mascotes. I ho fa amb un grau de personificació just per fer-lo versemblant i entranyable alhora.

Benvinguda al gremi dels escriptors, Anna Sanegre, i esperem poder gaudir aviat de nous textos teus, que estic segur que agradaran a infants i a adults, com és el cas d’Una llavor que creix.

Títol: Una llavor que creix
Autora: Anna Sanegre
Il·lustrador: Valentí Gubianas
Editorial: Excellence
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 36 (sense numerar)

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!


Articles d'opinió
FREDERIC LLOPART

Sira

  • 23-04-2025


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local