Diari d’una jove magrebina

Najat El Hachmi (Nador, 1979) és una escriptora ben coneguda per la seva obra per a adults, gràcies a novel·les com Jo també soc catalana (Columna, 2004), L’últim patriarca (Planeta, 2008) o La filla estrangera (Edicions 62, 2015). Ara, com molts altres escriptors de literatura per a adults, ha fet el pas a la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), amb Els secrets de la Nur, un diari íntim, escrit en primera persona per la protagonista naturalment, en què «puc expressar-me tal com soc sense donar explicacions ni tenir por de ser jutjada» (p. 5), com ens deixa ben clar des de la primera pàgina de la novel·la.

Una novel·la que podem qualificar clarament d’iniciàtica, molt autobiogràfica, molt realista, molt reflexiva i molt reivindicativa, entre moltes altres coses. I juvenil, és clar.

És una novel·la iniciàtica, perquè la Nur té 12 anys i al llarg de l’obra passa de nena a dona amb tot el que representa per a qualsevol infant, però potser encara més per a una nena que ha de conviure diàriament amb dues cultures tan diferents.

És una novel·la molt autobiogràfica perquè la Nur, com l’autora, amb 12 anys ja té clar que vol ser escriptora i comença a escriure; perquè la Nur té molt clar, com la Najat va tenir al Vic que la va acollir, que si vol ser alguna cosa ha de treballar més que la majoria de les seves companyes; perquè la Nur també és un lectora precoç i voraç; etc.

És una novel·la molt realista, perquè el gènere del diari hi convida especialment, però sobretot perquè ens parla d’uns personatges, d’unes vivències, d’unes situacions que són el pa de cada dia de tots nosaltres, pertanyem a una cultura o a una altra. És tan realista que ni tan sols hi utilitza el recurs del somni com a fugida de la realitat quan no ens agrada, quan la voldríem canviar.

És una novel·la molt reflexiva i molt reivindicativa, en què l’autora, a través de la Nur, no hi defuig cap tema per complicat o tabú que pugui ser (identitat, sexe, discriminacions...), i més per a una nena musulmana. Van apareixent al llarg de l’obra, però al final, com en una mena de síntesi, els resumeix gairebé tots: «Jo no sé quina és la meva cultura ni d’on soc perquè al barri de Dalt m’hi sento fora de lloc i al de Baix hi ha coses que no m’agraden, com ara que a les nenes les puguin ‘donar’; no sé si continuo sent musulmana, perquè tinc dubtes sobre si Déu existeix o no; no sé si soc marroquina, perquè al país dels meus pares només hi he estat un cop; no sé si soc ‘d’aquí’, perquè hi ha gent que em veu com a estrangera; no sé si podré continuar sent una bona filla, perquè ni em vull tapar ni em vull dissimular ni vull obeir els meus walidin en aquelles coses que em semblen injustes, com ara que la feina de les mares no la pagui ningú i que les nenes haguem de netejar i cuinar mentre els nens juguen a futbol. Saps? Crec que la meva cultura és ser jo mateixa i decidir la vida que vull, res més» (p. 174-175).

I és una novel·la juvenil, és clar. Perquè la protagonista té 12-13 anys; perquè hi reflecteix el pas de Primària a Secundària; perquè s’hi tracten temes molt característics del subgènere com els primers amors, la relació amb els pares i els germans, l’assetjament escolar, la revolta contra les injustícies, la moda i les xarxes...; perquè la llengua i l’estil s’adeqüen a l’edat dels possibles lectors, amb expressions justificatives quan s’usen paraules poc habituals per l’edat, com buscar-ho al diccionari o a internet, après d’una lectura recent... I també, gosaria dir, perquè l’autora no hi defuig ni els estereotips, ni els personatges més aviat plans, el comportament dels quals resulta previsible i exemplificador, però més aviat allunyat del que trobem en la literatura d’adults, de la mateixa Najat El Hachmi val a dir-ho.

Una novel·la que, com ha dit la mateixa autora en alguna entrevista, en bona part està inspirada en les seves visites escolars i, doncs, destinada a un públic eminentment escolar. Certament pot ser una bona lectura per als darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, tant per tot el que pot aportar als joves fills d’immigrants com als fills d’autòctons.

I com que es tracta d’una novel·la destinada eminentment a un públic escolar sí que demanaria a l’editorial que en les properes edicions, que estic segur que n’hi haurà, hi faci una nova correcció a fons, per evitar usos com el del verb treure per prendre (p. 21,148), posar per fer (p. 117, 160) o molt per gaire (p. 56); expressions com agafar-s’ho massa a pit per agafar-s’ho massa a la valenta (p. 125); i sobretot una bona revisió dels usos pronominals, sigui per manca de pronoms, sigui per usos de li en comptes de hi, sigui per frases com aquesta: «Baba ha començar -sic- a prémer els botons del comandament a distància, a ajustar cables de darrere de la tele, a apropar-s’hi i a allunyar-s’hi -sic- fent veure que tenia alguna idea del que estava fent» (p. 62-63).

Nota: Una versió reduïda d’aquesta ressenya es va publicar al diari El Punt/ Avui del 10-2-2026, p. 22.

Títol: Els secrets de la Nur
Autora: Najat El Hachmi
Editorial: Estrella Polar (Grup 62)
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2025
Nombre de pàg.: 175