Lluís Masachs: "treballo per aconseguir imatges més globals, no només d'aquí"

Viure única i exclusivament de la pintura és un privilegi reservat a molt pocs artistes a nivell nacional o estatal. Els autors penedesencs no són l’excepció d’aquesta tendència consolidada i, la majoria d’ells, combinen la seva passió artística amb altres tasques per tal de guanyar-se la vida.

És el cas del vilafranquí Lluís Masachs, de 36 anys i de prestigiosa trajectòria molt vinculada al folklore de la capital altpenedesenca i al seu entorn vitivinícola. Tant és així que en la darrera dècada ha estat autor del cartell de la Festa Majora de Vilafranca (2004), de l’estampa de Sant Fèlix (2013) o també de l’exposició “Viure la festa” (2008), entre d’altres obres vinculades amb aquesta temàtica.

Tot i aquesta àmplia gamma de produccions de bona acollida popular, Masachs ha de combinar “els matins al taller pintant per encàrrec, amb la docència sobre arts plàstiques tant a adults i a infants, a més de la il•lustració”. En el seu cas, almenys, la feina que combina amb les seves obres és exactament del mateix sector, cosa que malauradament no succeeix amb tots els artistes de casa nostra.

Aquesta obligada combinació de tasques no sorprèn ni alarma a l’autor penedesenc: “el sector ja fa entre deu i quinze anys que està així, el boom dels anys 90, quan es venia molt, jo no el vaig enganxar”, alhora que assegura que “la crisi ha alterat poques coses en aquest sentit, però sí d’altres, ja que pràcticament ha fet desaparèixer les obres de grans dimensions: a menys economia, menys format”. Un altre aspecte que ha canviat els darrers anys és que “abans eren més persones individuals les que m’encarregaven una obra, ara, en canvi, el client és més col•lectiu, és a dir, potser un grup de deu persones em fa un únic encàrrec”.

El que sí que s’ha modificat força són els canals de difusió. Des de fa aproximadament un any Masachs mostra el seu treball quotidià a través d’Instagram i, més recentment, també des de Facebook: “les xarxes socials et permeten ensenyar certes coses que abans no podies mostrar, no només l’obra final, sinó esbossos i la manera de treballar. És una manera d’interactuar directament amb potencials clients que permet molta més difusió”.

Internet i les seves aplicacions no només serveixen per difondre la pròpia obra, sinó que “dóna l'opció de conèixer la de més autors, genera molta més influència i interaccions amb altres artistes”.

I és que l’estil d’un autor es forja “a base d’absorbir el millor d’altres companys, no específicament en el resultat final, sinó més en les tècniques particulars i els processos que cada un du a terme per a determinades pràctiques” explica Masachs, que afegeix que “amb els anys vas millorant la teva forma de procedir, trobes recursos per resoldre les pròpies inquietuds”.

Si bé Masachs té un estil ben definit, el seu objectiu és que el contingut de les obres pugui anar més enllà del sentiment identificatiu vilafranquí o penedesenc i així entrar a nous mercats: “estic treballant per aconseguir imatges més globals, no només d’aquí, que siguin identificatives per tothom”, si bé el que no canvia en cap cas és que “els autors ens hem d’adaptar al que demana al client i, a partir d’aquí, procurem aconseguir un producte que tant ell com nosaltres podem sentir-nos nostre”.