Arqueologia

Un estudi científic demostra l’existència d’àmfores de vi fenícies al Penedès i a l’Ebre

Al jaciment de Font de la Canya s'han recuperat dades sobre els inicis de la vinya i el vi i s’han documentat productes com gerres i una petita ampolla, provinents de Cartago

Redacció Avinyonet del Penedès 22-06-2015 20:08 Lectures 3264
El jaciment de Font de la Canya des de l'aire. Aerocat

El jaciment de Font de la Canya des de l'aire. Aerocat

(Descàrrega gratuïta de l'article del Journal of Archaeological Science:Reports)

L’anàlisi químic de més de 200 mostres de ceràmica fenícia trobades a diferents jaciments ibers de Catalunya demostra l’existència d’un important comerç amb les colònies fenícies andaluses durant la primera edat del ferro o preibèric (segles VII-VI aC). Un dels jaciments inclosos en aquest estudi és la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), a on ha estat possible identificar, per exemple, àmfores de vi provinents de les colònies fenícies del Cerro del Villar i de Toscanos (província de Màlaga).

En aquest emblemàtic jaciment penedesenc, on es recuperen nombroses dades sobre els inicis de la vinya i el vi al territori, també s’han documentat productes del centre del Mediterrani, com gerres i una petita ampolla, provinents de l’àrea de Cartago (Tunísia). Aquest estudi de l’equip d’arqueometria de la Universitat de Barcelona ARQUB forma part de la tesi doctoral de l’arqueòloga Eva Miguel Gascón, investigadora de l’equip científic de Font de la Canya, i ara s’estan  començant a donar a conèixer els resultats a la comunitat científica.

Ara per ara, no disposem de dades analítiques sobre els continguts d’aquests recipients ceràmics, però tot sembla indicar que les àmfores fenícies contenien, majorment, vi. Les dades arqueològiques suggereixen que són els fenicis els qui introdueixen el consum del vi durant el segle VII aC o primera edat del ferro a Catalunya, a través de les terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès Històric. La fundació posteriorment de la colònia focea d’Empúries suggereix una introducció de la vinya i el vi per la zona de l’Empordà de la mà dels grecs a partir del segon quart del segle VI aC, influència que esdevindrà molt important en època ibèrica.

Els recipients amfòrics d’origen fenici recuperats a les diferents sitges de la Font de la Canya aporten llum sobre els intercanvis comercials dels seus habitants amb els fenicis, que devien buscar, posteriorment, la complicitat dels indígenes per cercar els indrets idonis per a la plantació de la vinya (com a cultiu de rendiment ajornat) i així transmetre’n el complex sistema d’elaboració. Sembla lògic pensar, doncs, que primerament es va introduir al Penedès el consum del vi fenici i després, paulatinament, es va adoptar el cultiu de la vinya.

Durant el proper mes de juliol es presentarà el llibre-guia Font de la Canya, un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. En aquesta publicació, de caràcter divulgatiu, es donen a conèixer bona part de les troballes efectuades durant les excavacions dels anys 1999-2014.


GUIA IL·LUSTRADA DE L'HAVANA XICA

Sitges, només sol i calitges?

Bienve Moya

Vull advertir una vegada més que aquests articles quinzenals no són treballs de divulgació històrica sinó que tenen una deliberada vocació literària. Pretenen sobretot despertar la curiositat i excitar, si és possible, la imaginació sobre allò que va ser un dia, i el caliu què en queda de la foguera que havia estat

ENQUESTA WEB

Amb la mirada posada al 9 de maig, data en què decau l'estat d'alarma, el Govern preveu l'escenari que es pugui aixecar el toc de queda nocturn si les dades actuals es consoliden

El 9 de maig s'aixeca l'estat d'alarma. Creus que és necessari mantenir el toc de queda?


No