Desigualtats

La fortuna dels tres espanyols més rics equival a la riquesa del 30% més pobre del país

L’Estat continua sent el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, segons Intermón Oxfam

ACN Barcelona 16-01-2017 13:19 Lectures 1593
Pla mitjà del director general d'Intermón Oxfam, José María Vera, i del coautor de l'informe, Íñigo Macías, durant la roda de premsa. ACN

Pla mitjà del director general d'Intermón Oxfam, José María Vera, i del coautor de l'informe, Íñigo Macías, durant la roda de premsa. ACN

La fortuna del fundador d’Inditex, Amancio Ortega; la seva filla, Sandra Ortega Mera i del president de Mercadona, Juan Roig, -els tres espanyols més rics amb 78.800 milions de dòlars en total- equival a la riquesa del 30% més pobre del país, segons alerta Oxfam Intermón, que també assegura que les vuit persones més riques del planeta posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra del món. Així mateix, el 10% dels espanyols més rics concentren més riquesa, el 56,2% del total, que la resta de la població. De fet, l’Estat segueix sent el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, tant sols darrere de Xipre i 20 vegades més que la mitjana europea. Intermón Oxfam ha donat a conèixer aquestes dades en l’informe ‘Una economia per al 99%', coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana.

En l'últim any, han sorgit 7.000 nous milionaris, aproximadament 20 al dia. I mentre la fortuna dels tres més rics va augmentar en un 3%, el 30% més pobre del país va perdre un terç de la seva. De fet, l'informe remarca que l'incipient sortida de la crisi i creixement del PIB no s'està traduint en una reducció de les desigualtats, i remarca que hi ha molts treballadors pobres.

Intermón Oxfam adverteix com grans empreses i els més rics “segueixen utilitzant els paradisos fiscals per pagar el menys possible, potencien la devaluació salarial i utilitzen el seu poder per influir en les polítiques públiques, alimentant així la greu crisi de desigualtat”. Concretament a l’Estat, l’entitat avisa que es deixen d’ingressar uns 1.550 milions d’euros com a resultat de l’activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món. Es tracta, afegeix, d’una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s’estima tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017.

El director general de l’ONG, José María Vera, assegura que “és obscè que l’acumulació de riquesa estigui en mans de tan pocs mentre que al món, una de cada deu persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia”. En aquest sentit, Vera assenyala que les dones s’emporten “la pitjor part”, ja que reben menys salaris, pateixen més discriminacions en l’àmbit laboral i assumeixen la major part del treball assistencial no remunerat.

“El model econòmic a Espanya té un doble problema: es genera una alta desigualtat de mercat sobretot per la fragilitat de l’ocupació i la caiguda salarial, mentre el sistema fiscal, insuficient i regressiu no garanteix la redistribució”, afegeix. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses.

Segons Intermón Oxfam, entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre els més alts amb prou feines es van contreure. I al 2015 es va arribar a un nivell en què la remuneració de l'executiu amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Ibex 35. Espanya és també un dels països europeus on el sistema fiscal aconsegueix reduir menys les desigualtats, el cinquè pitjor d'Europa, segons l’informe. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses. Des 2014 creix el PIB, però els resultats d'aquesta reactivació econòmica només semblen beneficiar una minoria mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica. De fet, l'estat va ser el segon país del món que més va abaixar el tipus màxim de l'IRPF el 2015.

De fet, les grans empreses paguen realment només un 5,5% en l'Impost de Societats gràcies a nombroses deduccions i elusions a paradisos fiscals, i van arribar a pagar durant la crisi un 3,5%, però haurien de pagar més d'un 15%, segons els seus beneficis. Per això, l'ONG planteja que es prohibeixin els contractes públics a les empreses que operin en paradisos fiscals.

A l'estat, Oxfam Intermón planteja al nou govern i al Congrés la necessitat d'impulsar un pla d'urgència contra la desigualtat, que inclogui una llei contra l'evasió i elusió fiscal que contribueixi a recuperar la progressivitat i suficiència en el disseny tributari gravant més als que més tenen; així com garantir uns salaris dignes amb la pujada del Salari Mínim Interprofessional fins als 1.000 euros el 2020 i establint escales salarials justes (escala 1:10 entre el salari màxim i el salari mitjà en els centres de treball). També proposen que el 10% més ric de la població tingui com a màxim el mateix que el 40% més pobre.

L'organització reclama també que els pressupostos públics prioritzin a les persones més vulnerables, incrementant les dotacions en polítiques socials i assegurant ingressos per als més vulnerables. Així mateix, el pressupost d'Ajuda al Desenvolupament s'ha d'incrementar progressivament fins a arribar al 0,4% el 2020, pujant en el pressupost de 2017 ja a un 0,25%.

Per tot això, l'entitat alerta que certa part de la població està desencantada amb la política tradicional, perquè veu les seves expectatives frustrades, i s'aboca a certs populismes com els d'alguns polítics de Brasil, Mèxic o Kenia, el de Trump, el Brexit, o la xenofòbia de l'extrema dreta.

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No