L'INCAVI desplega un tractament experimental al Penedès per reduir l'aplicació de coure a les vinyes

L'INCAVI (Institut Català de la vinya i el Vi) ha iniciat una prova pilot per reduir l'ús de coure a l'hora de prevenir la presència del fong míldiu a les vinyes. Aquesta setmana un equip d'investigadors i ADVs (Agrupacions de Defensa Vegetal) han ruixat un conreu de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) amb sis productes que tenen com a base sals de coure en diferents concentracions, combinades amb altres substàncies permeses en agricultura ecològica. "Busquem la màxima eficàcia amb menys quantitat de coure per hectàrea", detalla l'investigador de viticultura de l'INCAVI Lluís Giralt, que recorda que la Comissió Europa té en el punt de mira l'ús d'aquest metall i dona per fet que a mitjà termini el limitarà encara més.

Durant tot el matí de dijous, l'equip d'investigadors va estar aplicant sis preparacions diferents. Oxiclorur de coure, hidròxid de coure o sulfat de coure són alguns dels "productes millorats" amb què es van ruixar els ceps juntament amb altres substàncies per verificar la seva eficàcia, de manera que la base de metall fos la mínima indispensable.

Per veure si funciona o no, caldrà esperar quins efectes té la pluja artificial que s'ha fet caure sobre la vinya aquesta darrera nit, en un procés que es repetirà aquest vespre. L'experiment s'està fent en una vinya de la finca de l'Escola de Viticultura d'Espiells perquè el terreny està, precisament, preparat per activar un sistema de pluja simulada. Segons la reacció de la vinya, no es descarta fer una sembra d'espores.

Giralt relata que amb la pluja busquen provocar la proliferació de míldiu, ja que el fong necessita aigua líquida per infectar el cep. Si els productes aplicats funcionen, les taques detectades fins ara en aquest conreu no haurien d'anar a més.

La tècnica d'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Patrícia Cañete recorda que el míldiu apareix sobretot quan hi ha moltes pluges seguides i s'accelera si fa molta calor. Aquesta combinació dispara les possibilitats que s'estengui el fong "en el moment de més tendresa de la vinya, quan fa poques setmanes que ha brotat".

El míldiu ataca sobretot les fulles perquè encara no hi ha gaires fruits, però el raïm es pot acabar contagiant igualment. Si això passa, creix completament sec i ja no és recuperable per a la collita. Si s'hi aplica coure, però, el fong mor sense haver arribat a germinar.

Després d'una tardor i hivern intensament plujosos, amb molta humitat acumulada a la terra, les condicions són "molt bones" per a l'extensió del míldiu. De fet, les primeres taques a les fulles ja van aparèixer a finals d'abril. "Com que no ha parat de ploure, hi ha hagut diverses incubacions que han fet aparèixer taques sistemàticament", lamenta Cañete, que diu que l'afectació a les vinyes és molt dispersa.

La preocupació ara és veure si les pròximes setmanes caurà algun patac d'aigua, "ja que estem en un moment de floració molt sensible" i hi ha el temor que una nova acumulació de pluges disparés les infeccions. Si no hi hagués cap episodi intens, s'espera poder "salvar" la campanya.

Aquest estudi de l'INCAVI per "afinar" l'aplicació del coure es fa al Penedès perquè és la primera regió que aquest estiu esdevindrà 100% ecològica, de manera que els productes químics queden vetats. Això situa el coure com a principal aliat per tractar les malalties del conreu. A més, la producció ecològica obliga els pagesos a actuar preventivament.

"És fonamental identificar tractaments amb coure que permetin actuar de seguida que veiem la primera taca en una fulla, per prevenir de cara a les possibles pluges que hagin d'arribar i salvar la verema", apunta Cañete.

Amb tot, la Comissió Europea limita l'ús de coure a 6 kg/hectàrea/any en una mitjana de cinc anys, i la previsió és que la restricció vagi a més, "de manera que hem d'aconseguir que algun dels productes testats ara ens permetin prevenir amb una quantitat de coure mínima, però efectiva", afegeix Giralt.

I és que assegura que és "bastant clar" que la intenció d'Europa és acabar eliminant l'ús del coure tan bon punt els estudis internacionals identifiquin una alternativa factible. Giralt avisa que aquesta variant està lluny d'aconseguir-se i lamenta que el coure estigui tan criminalitzat "quan a l'INCAVI hi ha estudis que constaten que l'ús d'aquest producte durant més de 100 anys no ha deixat nivells de contaminació preocupants".

Sobre els motius pels quals Europa persegueix el coure, considera que hi ha la voluntat d'eliminar la presència de metalls al camp i també qüestions sanitàries cutànies pels treballadors dels conreus, "tot i que això últim es pot resoldre fàcilment amb equips de protecció com els que s'utilitzen en aquest experiment".

En tot cas, subratlla que l'ús de coure a la viticultura no deixa cap rastre en l'elaboració del vi, "així que la gent pot estar absolutament tranquil·la".

A l'assaig que s'ha començat a desplegar aquesta setmana hi participen les Agrupacions de Defensa Vegetal de Vitalpe, Sant Martí Sarroca, Sant Llorenç d’Hortons, de fruita dolça de l’Alt Penedès, de La Granada, i l’empresa Vallformosa, conjuntament amb l'INCAVI, l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domenech d’Espiells i el Servei de Sanitat Vegetal.