Un llibre recupera la història del trobat, una varietat de raïm català en perill de desaparició

El trobat, una varietat de raïm blanc documentada a Catalunya des del segle XVI i actualment en perill de desaparició, és el protagonista d’un nou llibre que vol contribuir a preservar aquest patrimoni vitivinícola i obrir-li noves oportunitats en el sector del vi. L’obra, titulada La varietat trobat. Visió històrica, caracterització vitícola i aptituds enològiques, ha estat publicada per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

El llibre, coordinat per Montse Nadal, investigadora d’Enologia de la URV, i Jordina Escala, bibliotecària i documentalista, es va presentar dimarts al vespre al VINSEUM, a Vilafranca del Penedès, en el marc del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava. L’acte va incloure un tast de vins elaborats amb aquesta varietat. Entre els autors també hi figura Josep Maria Llauradó, professor de la Facultat d’Enologia de la URV.

La publicació és el resultat de tres anys de recerca del grup Vitis Catalana, vinculat a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i al VINSEUM. El treball amplia un estudi anterior, publicat el 2014, sobre el trobat, el torbato sard i la malvasia del Rosselló, i combina documentació històrica, observacions de les característiques de la vinya, anàlisis moleculars i elaboració i tast de vins.

Una de les aportacions més destacades és la identificació genètica de les varietats estudiades. Les anàlisis han confirmat que el trobat català i l’alcañón del Somontano són genèticament idèntics i, per tant, es poden considerar dues denominacions d’una mateixa varietat. En canvi, el tourbat del Rosselló i el torbato de Sardenya són equivalents entre ells, però diferents del trobat català.

Una varietat amb cinc segles d'història

La recerca situa els primers testimonis documentals del trobat a mitjan segle XVI. La referència més antiga localitzada és de l’any 1561 i apareix en un inventari del celler del monestir de Sant Benet de Bages.

Històricament, aquesta varietat va tenir una presència força estesa en diversos territoris catalans i també en zones com el Rosselló, l’Alguer i el Somontano. Amb el pas dels segles, però, el seu conreu va anar retrocedint fins a quedar reduït a una presència minoritària.

La localització de dues parcel·les antigues de trobat a Garcia, a la Ribera d’Ebre, i a Castelló de Farfanya, a la Noguera, ha estat clau per ampliar el coneixement de la varietat. Actualment, a Catalunya es conserva sobretot en aquestes zones i alguns cellers ja han començat a treballar per recuperar-ne el conreu.

El llibre reivindica la necessitat de preservar aquest patrimoni genètic i cultural, tant pel seu valor històric com per les possibilitats que pot oferir en un sector vitivinícola que busca diversificar les varietats i els productes.

Vins frescos, suaus i afruitats

L’estudi també ha analitzat les aptituds enològiques del trobat blanc a partir de l’elaboració de vins tranquils i d’un escumós ancestral, així com de les corresponents anàlisis químiques i sensorials.

Els resultats descriuen uns vins suaus, frescos i afruitats, amb aromes predominants de fruita blanca i de pinyol. També hi poden aparèixer notes cítriques, de fruita seca i d’herbes mediterrànies. En el cas de l’escumós ancestral, destaquen especialment la frescor i les aromes de fruita de pinyol, amb matisos vegetals i làctics.

Aquest perfil obre la porta a elaborar vins gastronòmics i productes diferenciats, amb una personalitat pròpia. Els autors defensen que la recuperació del trobat pot contribuir a reforçar la diversitat de la producció vitivinícola catalana i a donar valor a varietats autòctones que han quedat relegades.

El llibre, en què han participat especialistes en història, viticultura, ampelografia, genètica i enologia, es pot adquirir en paper i en format digital a través del catàleg de Publicacions URV