Les raons no les expliquen, es demanen disculpes per si el tancament pogués portar algun inconvenients als que hi anàvem habitualment, i ja hi haurà un “previo aviso” si decideixen tornar a obrir
Sempre havíem llegit i escoltat que la nostra ciutat era una ciutat acollidora, amable, cordial, que rebia als nouvinguts -benvinguts- la mar de bé, que els forasters hi trobaven un redós de tranquil·litat i amabilitat
Tot plegat la pintada no és res més que el reflex de l’eterna disjuntiva entre la raó i els sentiments
Tanta activitat que tenien i generaven i han acabat oblidades i fent-se malbé, sense cap mena de manteniment convertint-se en pixador de gossos, en impediments al mig de la via pública quan no en objectius dels vàndals habituals
El servei que pagues -i això no et permet fer tot. Quedi clar i gravat en alguns caps, que justifiquen llençar la merda perquè ja paga- hauria d’ajudar a mantenir la ciutat amb poca porqueria al carrer
Som un país on cagar és un referent gairebé identitari
Aquesta pancarta és de fa temps. Estava penjada a l’entrada de l’hospital de Sant Antoni. El missatge era prou clar
Llei sí, pisos també
O bé qui va escriure la nota tenia clar que el Consorci sanitari necessita una reparació general, una pels esborranys i una altra pels esvorancs i no precisament només de l’aparcament...
Aquest cartell trobat prop d’una masia d’aquestes que et resolen els convits de les “bodas, bautizos y comuniones” ens despista
Malauradament ni els homes ni les dones no estem preparats ni vacunats contra trencaments que ens dolen
Si la funció d’un desplegament cartellístic a tres passes l’un de l’altre vols ser informatiu més aviat confon al personal perquè no sap a quin fer cas o quin anul·la a l’altre
Però si la norma és que no hi ha normes podem entrar en una mena de desordre i espiral de despropòsits que crec que al final ens cansaria
Sense necessitat de demanar des de les parets que no es pinti “Nada”, simplement i modesta volíem fer la reflexió de si l’efecte de la pintada, sobre el ciutadà i la ciutadana equival als costos econòmics que té la seva reparació
No sabem però si han fet cas de la demanda però només pel fet d’haver perdut cinc minuts fent el cartell ja hauria de ser respectat
Sembla que aquest estiu és prolífic en la desaparició (o fugida, tampoc ho tenim clar) d’algunes mascotes
Vilafranca ja no ens envia la merda si no que ens envia cadires (i el que no sabem)
Veure en un del guardacantons que encara queden al carrer de l’Aigua un seguit de dibuixos confeccionats per infants fent un al·legat a favor de la netedat i contra les pixarades i cagarades dels gossos commou
Durant un període de la nostra llunyana joventut, que no recordo si va ser massa llarg, la paraula Amok va ser una paraula d’ús corrent
Encara estem colpits per la desaparició, extraviament, pèrdua o segrest de la Popi. Recorden? Aquell Ninfa perlada que no sabem si ja està de nou a casa seva o encara segueix perduda
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local