DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dilluns, 26 d'octubre de 2020
Set anys i mig després de prendre possessió, el Sant Pare prem l'accelerador. Contra criteris immobilistes de bona part de la cúria, tira pel dret. No combrega amb la tesi d'un acomodat “anar fent”
En aquest punt, només tenen dret a fusionar-se els bancs? Qui ens impedeix considerar mínimament altres sectors? Ja no parlo de caixes d’estalvi perquè, a la pràctica, no en queda cap…
El record de qui passa fent el bé s'estén de generació en generació. La vida d'una olivera ultrapassa -de molt- el cicle habitual d’una persona humana
Quan s’apropa algun període electoral, llavors totes les forces polítiques volen monopolitzar el tema. Tant costa “clonar” una llei parlamentària semblant a la que és vigent a Holanda, Canadà, Austràlia o Suïssa?
El país es troba dividit per obra i gràcia de gent com ells. Malgrat que ens pretenguin “vendre la moto”, el “sostre de la meitat més u” de catalans favorables a “cardar el camp” d’Espanya sembla molt llunyà a hores d’ara
Un dels millors homenatges que podem retre a la figura d’aquest personatge impressionant rau en “clonar” la seva honestedat i fidelitat a la doctrina cristiana
Bo seria que els primers a “mamar” les sàvies recomanacions del personatge de Mafalda fossin aquells que tenen l’obligació de cercar el servei al poble que els votà. Una nena sàvia ens passa la mà per la cara a tots
El president Quim Torra ha perdut el nord, si és que algun cop l’ha tingut. També deixa la ciutadania catalana en molt mal lloc. Així no ens representa ni fa palès el famós seny del que presumim al principat.
Dat i beneït. Ens ho han amagat tot fins el punt que ja no es pugui fer marxa enrere. Una fusió bancària estratosfèrica on es trepitgen els “drets” i l’esperit de clients, empleats i del propi fundador, Francesc Moragas i Barret. Quina vergonya!
Si l’església vol predicar l’evangeli, cal que baixi a l’era. Ha de conèixer què pensen les bases. Sabent i acceptant realment que la configurem tots.
Aquesta pel·lícula se’m projecta tètrica, entreveient una macro-operació bancària entre dos gegants: Caixabank i l’antiga Caixa Madrid
Em pregunto si ningú no li pot aturar els peus a l’ex president Puigdemont. De fet, ningú no ens assegura que sigui ell qui està en possessió de la veritat absoluta
Tal com va tot, tinc la impressió que som a la república de “Can seixanta”. Fa anys que es ve dient que el control del principat passa per dur les regnes de la Generalitat, Can Barça i el monestir de Montserrat. Gairebé em permeto afegir-hi alhora el vaixell de TV3
Sense anar més lluny, la banca, l‘administració pública, Hisenda i el sistema sanitari es freguen les mans en base a digitalitzar totalment la relació interpersonal amb clients i/o usuaris de manera molt més ràpida del que ja tenien previst
En mans de qui som? Quin és realment l’ordre de prioritats del govern català? De cara a l’inici (presencial?) del curs escolar -el 14 de setembre, que és a tocar- hi haurà reforçaments efectius del professorat per a una correcta aplicació de les ràtios alumne/aula?
D’uns mesos ençà, ben bé sembla que estiguem vivint una mena d´apocalipsi. Amb l’afegitó que, a bona part dels polítics, els sedueix més garlar davant d’un micròfon que no pas gestionar problemes
Es tracta d’un capellà poeta que ens va deixar, tal dia com avui, fa 23 anys. El llistat de llocs on se’l recorda té prou llargada: Vilassar (el seu propi poble), Cabrera, Capellades, Sant Adrià de Besòs i Riells del Montseny.
Després de passar un any “en blanc” -pel que fa a títols- el més senzill seria carregar els neulers a lloms d’uns jugadors molt divinitzats
Vilanova i la Geltrú, des d'abans
