Santoral

Visca sempre la música!

Santa Cecília. Jacques Blanchard

Santa Cecília. Jacques Blanchard

En vull parlar avui perquè celebrem la diada de Sta. Cecília, la seva patrona. Combina sons, ritmes i pauses, alhora. El silenci ens fa pensar. En ell, quan s’acaben els mots, comença l'art. Una vivència que genera molt d'encís al nostre cor. Potser la principal, fins i tot, és copsar i reviure la connexió amb la divinitat.

Quan estic trist, sento la força que em dóna. Em neteja l’ànima, traient la pols que enfosqueix el meu interior. Esdevé el combustible que fa bategar el meu motor. Sense música, jo no sóc res ni sé viure. Com si fos la banda sonora de la pel·lícula de la meva vida: un sentiment que m’esperona. Una harmonia que fa apaivagar els meus neguits. Penso que no és músic qui toca un instrument. Ho arriba a ser qui -per mitjà d’ell- toca l’ànima de qui l’escolta.   

La història refereix que el pare de Santa Cecília l'obligà a casar-se. Més tard, fou torturada en abraçar el cristianisme. Va morir tal dia com avui, d’un any imprecís (entre el 180 i el 230 de la nostra era). Fou el 1594 que el papa Gregori XIII la canonitzà, en base a l’atracció que sentia envers els acords melodiosos dels instruments. De fet, ella mateixa ja es presenta tocant un llaüt, una arpa, una viola, una cítara o un violí.

Fer-ho tocant l’orgue litúrgic em sembla agosarat, en posar-hi potser més pa que formatge. Inventat a l’antic Egipte -als voltants de l’any 1000- es va incorporar a la música religiosa occidental, a través de tres etapes força ben marcades: la flamenca, la barroca (que és la clàssica d’aquest estri) i la romàntica. En quant a la neoclàssica, cal situar-la clarament passada la 2ª Guerra Mundial. Ací la veig com una arma en la lluita contra la infelicitat.

Al llarg del nostre camí per aquest món, no sempre podem escollir la música que la vida ens hi posa. Sí que podem triar, però, com la ballem. La trobem per tot arreu. Ens inocula un pòsit joliu a l’interior. Fins al punt que s’emporta quelcom molt nostre quan se’n va un ésser estimat… Justament a l’hora del nostre comiat, per tant, no hi ha res millor que fer sonar dues o tres composicions seleccionades “ad hoc”.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local