Què passa amb aquells que la situació obliga a abandonar el seu idioma? Es reparteixen entre els idiomes supervivents? Molt em temo que no
No he pogut evitar-ne la imatge després de llegir el que ha anat sortint a la premsa arran de la decisió judicial que pretén obligar a les escoles catalanes a fer un 25% de les seves classes en castellà
Potser ha arribat ja el moment de deixar de tirar les culpes de la situació del català a elements externs com la tv i les xxss i començar d’una vegada per totes a no ser tan “amables” i canviar al castellà a les primeres de canvi
Aquesta celebració del dia de les llengües a Europa arriba quan a nivell de l’estat s’han produït tres situacions significatives des d’una òptica de la necessitat de concretar un gran acord per l’ús de les llengües
Al Consorci de Normalització Lingüística, un 46 % dels cursos s’ofereixen en la modalitat presencial i un 38 % són en línia
La Plataforma per la Llengua alerta de "l'emergència lingüística" derivada de la "caiguda de l'ús social" del català
Sens dubte no s’han fet les coses bé. Com en tantes coses en la nostra ínfima vida democràtica d’ençà el règim de 1978
La modificació ortogràfica serà d'aplicació a mitjans, administració pública i centres educatius
A les pàgines d’internacional d’algun diaris ha aparegut una notícia de França que potser no ha despertat massa interès però que és rellevant per la seva novetat
El debat de l'anomenada llei Celaá d'educació ha posat en discussió un problema que s'arrossega des de fa força temps i que és el progressiu abandonament de la llengua catalana com a llengua vehicular d'ús social
Mai no he entès que cada cop que hi ha un canvi de govern ens capgirin notòriament lleis de temes cabdals i bàsics
Com a poble tenim la gran responsabilitat d’ensenyar i fer accessible la nostra llengua a aquelles persones que no la tenen(im) com a llengua materna i sobretot, saber estimar i valorar la multiculturalitat que hi ha a casa nostra
Una llengua que prou se n’ha preocupat, l’estat espanyol, de marginar-la, de regionalitzar-la, de reduir-la i prendre-li el prestigi i la dignitat, de situar-la de forma subalterna, i, més encara: de criminalitzar-la
Els coneixements i usos de la llengua catalana en aquesta zona superen la mitjana de Catalunya
En una època en què la globalització tendeix a estandarditzar-ho tot, el filòleg vilafranquí Ramon Marrugat va escriure, conjuntament amb l’historiador Joan Solé, el llibre “La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura”
Al llarg de deu capítols de 45 minuts es tractaran qüestions sobre el català que es parla avui i es recorreran els territoris de tot l’àmbit lingüístic amb la intenció de retratar la diversitat i la riquesa de la llengua
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local