Ho he recordat arran del posicionament que acaba de fer el President de la Generalitat de Catalunya respecte de la taula de negociació amb el govern de Madrid
Tot plegat em fa pensar que som un país de riure
Si ens haguéssim de guiar pels titulars dels diaris semblaria clar que la política està de vacances
Un agafa qualsevol diari i pretén “informar-se” sobre política -de fa uns vuit anys, aproximadament- i al·lucina. El naixement de forces anomenades “populistes” ha comportat l'esclat d’un autèntic “campi qui pugui”…
Fa una setmana, el Banc Central Europeu dictava sentència: per primer cop -en els darrers onze anys- pujava el preu del diner mig punt
No és fàcil encara a l’estat poder fer una llei de Memòria Històrica sense que s’aixequin els vells fantasmes de l’enfrontament civil
El debat sobre l’estat de la nació que s’ha fet aquesta setmana al Congres de Diputats de la capital de l’estat, m’ha recordat aquest conte dels germans Grimm
Raimon Obiols tanca l’epíleg i per tant el llibre amb un concepte agafat del que assenyalava George Orwell com el “common decency”, la decència de la gent corrent. Es la única força que ens pot salvar, si arriba el moment
Curiosament, la realitat ens ha posat davant de dues situacions que exemplifiquen -al meu entendre, clar- les dues formes d’actuar que presideixen el funcionament d’allò que hem acordat anomenar “vella Europa”
El procés sobiranista català ha fet emergir, entre les esquerres, el debat sobre la qüestió nacional i la revisió democràtica de les fronteres
No hi ha dubte que aquesta ha estat la setmana de la OTAN. O hauríem de dir de la NATO, vist el protagonisme de Joe Biden i els EEUU?
Es valora la tasca de l’actual Delegat del Govern a la Vegueria, és a dir, la part que funciona de dalt a baix en la relació govern – territori; en canvi es troba a faltar algun ens que sigui la veu de la ciutadania
El daltabaix del diumenge passat té, al meu entendre, el seu origen fora dels dos grans partits. En els altres dos que aspiraven a molt i s’han quedat amb molt poc. Vox i Ciutadans
No. No tot s’hi val i fins i tot el contingut de la foto i la seva exposició pública aquí potser no s’hi valdria, però l’ocurrència, el joc de paraules (que no compartim de cap manera) té la seva gràcia i el seu enginy sens dubte
Entenc que probablement resultaria molt més clar esperar el resultat de les eleccions andaluses abans de començar a fer vaticinis de futur més o menys propers
Que no s’equivoquin més, Espanya necessita o caixa o faixa; és més, ja n’hi ha prou de marejar la perdiu, si no el que pot passar és que els ´tractors´ no puguin ni sortir del magatzem
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local