Política

El flautista d’Hamelín

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la sessió de control al Congrés. ACN

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la sessió de control al Congrés. ACN

El popular conte dels germans Grimm sembla tenir una base històrica. Els historiadors alemanys l’ubiquen a la ciutat d’aquest nom el 26 de juny del 1284, quan la vila patia una gran plaga de rates i, com ja sabeu, les autoritats van decidir oferir una recompensa a qui la lliurés d’ella. Un flautista va atendre la demanda i, tocant una melodia peculiar, les va congregar totes al seu voltant i les va conduir al riu proper, el Weser, on moriren ofegades.

En tornar a la vila, els caps que hi manaven varen decidir no pagar-li i ell, enfadat, va marxar. Però el dia abans esmentat, va reaparèixer a Hamelín i, mentre els adults estaven a l’església pregant, tornà a tocar la flauta amb una nova melodia que els 130 nens de la vila varen seguir fins desaparèixer, segons s’explica, en una cova.

A partir d’aquí, les versions ja no coincideixen. Amb dues, però, de predominants. Una explica que el flautista va tornar a  Hamelín i, en converses amb les autoritats, va aconseguir cobrar el seu deute -alguns diuen que amb interessos- abans de permetre que els nens tornessin. La segona és més tràgica ja que manté que ni els nens ni el flautista varen tornar mai i que fou gràcies a les explicacions de dos nens, un coix i un sord que no pogueren seguir a la resta, que els fets foren de domini públic.

El debat sobre l’estat de la nació que s’ha fet aquesta setmana al Congres de Diputats de la capital de l’estat, m’ha recordat aquest conte dels germans Grimm. Partint de la situació d’Espanya (Hamelín) a les acaballes del mandat de Mariano Rajoy, quan les eleccions generals de juny del 2016 van forçar a Pedro Sánchez a dimitir de la secretaria general del PSOE, on tornaria el juny del 2017 després de derrotar en les primàries als candidats del partit, Susanna Diaz i Patxi Lopez, i després d’haver-se passejat per tota la península tocant la flauta i embadalint votants.

Fou aleshores quan el futur flautista d’Hamelin espanyol va aconseguir, gràcies a la moció de censura del 2018, fer fora les rates i ser investit el juny d’aquell any, president del govern. Situació que revalidà el gener del 2020, formant aleshores el govern de coalició amb Unidas Podemos.

Però el flautista, com en el cas del conte, volia cobrar el seu deute i convertir-se en el factòtum que en el seu moment fou Felipe Gonzalez, és a dir, governar amb les mans lliures. Però la classe política primer i la ciutadania desprès, li han negat aquesta possibilitat fins a dia d’avui. Arribant a castigar-lo a les darreres eleccions andaluses amb la pèrdua de la prepotència històrica a aquella autonomia, com abans havia passat a Madrid.

Vist això, sembla que el president ha decidit aquesta setmana tornar a treure la flauta del calaix i recuperar el guió del conte dels germans Grimm. Convocant un ja quasi oblidat debat sobre l’estat de la nació on ha interpretat una melodia a base de promeses populistes. Des de nous impostos a grans fortunes o beneficis desorbitats, fins a la gratuïtat temporal de certs transports públics. Per cert, amb una durada limitada a 3 mesos (setembre a desembre) que planteja un dubte elemental. Un abonament trimestral aconseguit el novembre, quan perdrà vigència?

Com en el conte, mentre els polítics eren a l’església del Congres fent els seus rituals, els ciutadans sentíem per la televisió la melodia de les promeses del president i, segurament, molts d’ells es posaven a seguir-lo cap a la devoció personal a l’hora d’una futura votació popular. Com probablement va passar fa un parell d’anys amb Vox.

I aquí arribaríem a la similitud perillosa amb el conte. Si Pedro Sánchez, fruit d’aquestes maniobres populistes, aconsegueix l’any vinent una majoria absoluta a les eleccions o la submissió i suport de les forces situades a la seva esquerra, com en una de les versions del conte, probablement “retornarà als nens” al sistema electoral. Però si perd i tots aquests “nens “ queden orfes al mig del bosc, seran presa fàcil per radicalismes extrems que els situaran definitivament fora del sistema democràtic. O no va ser això el que va passar a Alemanya entre les dues guerres mundials? L’Alemanya d’Hamelín, per cert.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!