DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 17 de novembre de 2019
Read calm!!! Permeteu-me que demani una lectura pausada i reflexiva pel que ara intentaré raonar, i que té molt a veure amb el concepte d’independència. Un concepte que, al meu entendre, no hauria de portar adjectius
Una cosa és votar un Chikiliquatre o una Christina Wurtz a Eurovisió i una altra votar opcions sense usar el filtre cerebral, directament des dels òrgans genitals
La gent està farta. Estem farts. Potser per això diumenge no deixaven parlar Pedro Sánchez quan, des del balcó improvisat, els adreçava l’enèsima promesa verbal. La de fer, ara sí, un govern
L’escola catalana és una fàbrica de CDR’s? Sincerament, no ho crec per dues raons
Quan el govern en funcions va decidir reduir la despesa electoral retallant la durada de la campanya electoral, estava actuant com la família burgesa de la faula
D’aquí que la “mudança” de la mòmia del dictador sigui d’allò més oportuna en aquest moment. Perquè mostra –o intenta demostrar- que el PSOE aspira a anar més lluny en la seva lluita per la llibertat i el progrés de la nostra nació
No hi ha hagut cap marxa o manifestació ciutadana que hagi significat violència per part dels independentistes, únicament quan les forces anomenades de l’ordre han intervingut en nom de l’estat, hi ha hagut violència
Agradi o no, avui manen les actituds extremes, aspres i malcarades, i els posicionaments radicals. I no perquè no hi hagi opció a fer altres coses i adoptar altres actituds
Sembla que la història es repeteix, que retorna un cicle històric i retornem a aquells inicials anys de la transició
L’independentisme s’ha impregnat de tots els tics totalitaris que diuen combatre, pretenen que la seva veu sigui l’única, però per més que ho intentin no callarem, no ens deixarem atropellar, no deixarem que acabin d’ensorrar aquests país
No sé si podrem deixar enllestit aquest entorn de llibertat, ho hem intentat i ho seguirem fent, avançant sense defallir perquè la força dels joves ens empeny i estimem el futur perquè us estimem a vosaltres
M’estic referint a la moció de censura presentada per Ciutadans al Parlament de Catalunya contra el president Joaquim Torra i a la posta en marxa preliminar als EEUU del procediment d’impeachment contra el també president Donald Trump
Si no fos perquè ens hi juguem el nostre futur com a poble, seria per escarxofar-se al sofà i, com qui veu una sèrie d’aquestes que estan de moda, agafar un bol de crispetes i esperar quin serà el proper moviment
La inexistència d'esforços per a convèncer nous associats combinat amb la falta d'estimuls cap als que ja n'erem ha provocat una lenta pèrdua de massa que s'ha accelerat darrerament amb dimissions
Deu ens agafi confessats a aquells que potser innocentment creiem en la possible unitat de l’esquerra o almenys amb una entesa cordial i productiva
Sr. Sánchez, que ha passat?. Sóc socialista de tota la vida i vull un govern socialista a Espanya. Però ha de ser sense més retard. El govern ha de governar
Sembla que la política també ha acabat contaminada d’aquell afany per l’audiència. Perquè, vist el panorama actual, els partits semblen més interessats en la “votància”, és a dir en aplegar gent que vagi dòcilment a les urnes cada cop que li demanin, que en tenir “militància”
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
