Molt de renou i poca llana

Cal un gran pacte d’estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social
Cal un gran pacte d’estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social
I ara doncs toca el temps de treure’ns la mascara (que no la mascareta) i començar el ball. Qui comença, quines parelles farem? O potser trios que sembla que sempre és un al·licient
No sembla que faltin gaire dies per sentir que el partit de Junqueras i Aragonès està festejant d’amagat al partit de la pubilla Illa, convertint el que hauria de ser una negociació tranquil·la i constructiva en una versió política de “La Isla de las Tentaciones”
Sí, hi ha moments en què no et pots quedar a casa i fer com si no passés res, les urnes ja han parlat, ara cal esperar
Al pas que anem, em temo que no som massa lluny de la resurrecció d’una llei de premsa amb perfils de la tristament batejada com “llei Fraga”
Pregant per tal que la consulta no s'hagi de repetir, espero/desitjo que la investidura ens dugui un president amb mandat per quatre anys
La ciutadania ja ha parlat. Hem omplert les urnes (no tant com hauria estat desitjable, però...) i els recomptes han donat el seu veredicte
La Catalunya Sud necessita més que mai, guanyar posicionament. I no només guanyar-lo sinó trobar diputats que defensin aquest posicionament i permetin impulsar els projectes estratègics de la regió
En èpoques de crisi i desconcert, l’extrema dreta, en totes les seves manifestacions i variants, aprofita per inocular missatges d’odi i exclusió i per divulgar falsedats que retornen al passat més ignominiós de la nostra història recent
Goso qualificar en Borrell de pèrfidament vomitiu a l’hora de mesurar certs temes
Que sàpiguen els polítics, però, que no em veuran a cap de les seves “homilies”. Ni ganes!
Cada cop la ciutadania s’activa menys en campanya que no vol dir que no voti, eh. La participació activa en les campanyes, vegis els mítings, han baixat en picat i ja només és pels convençuts i simpatitzants de pedra picada
Em treu de polleguera copsar postures d’inhibició per part dels qui haurien de guiar els regnes del país. No es pot admetre que el deute públic el facin créixer fins a límits apocalíptics. No veuen el desencís creixent de la gent del carrer?
Tant de bo m’equivoqui. Em temo, però, que les eleccions les faran repetir
El fet que no ens hagin detectat com a oportunitat de salvació -ja no dic de negoci- em fa posar en alerta. A veure si no serem tan segurs? Mira que si tancar-se amb trenta adolescents diferents cada hora resultés una conducta arriscada?
La lectura del llibre ajuda a comprendre com l’independentisme al llarg dels darrers 10 anys va omplint espais i acaba esdevenint una opció majoritària electoralment i per altra banda també en el llibre es poden trobar propostes de futur
Planificar és un verb que no conjuga la classe política del país. Tant a La Moncloa com a la Generalitat
Hem de tenir molt clar que guanyi qui guanyi i a la fi sigui quina sigui la coalició que acabi formant el nou govern de la Generalitat amb el nou president, aquí tot seguirà més o menys igual
És del tot “essencial” tenir dirigents amb nivell, seny i rigor o coherència personal. Aquest país tan summament malmès no pot ésser a mans de personal que palesi tal grau d’incompetència
Això està passant a tots els nivells: al món, a l’estat, al nostre país i també a la nostra ciutat
El mercat polític és el mercat polític. Sigui d’estiu, d’hivern o de tardor
Alguna autoritat de la Vegueria Penedès ha treballat un Pla de conjunt per revitalitzar l'economia en el marc dels grans programes europeus?