DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 19 de juny de 2019
qui li pot retreure a un Ajuntament menor que pacti repartir-se el govern dos anys cada partit?. Potser ja va essent hora de separar els procediments donant un protagonisme diferent als pobles
La maniobra és clara. Oferir a un delerós Sánchez la possibilitat de ser president d’Espanya a canvi d’una petita tempesta de piscina al discret territori navarrès
El que varem poder veure de la sessió constitutiva del Congrés i del Senat no va tenir cap mena de cortesia i més aviat van anar de bronca en bronca que sembla que serà la manera com es desenvoluparà la legislatura
Que els partits s’oblidin de manar. D’imposar les seves idees, millors o pitjors, per la força dels seus vots. Els agradi o no, estan obligats a fer camí en comú, a moure’s en una direcció que potser no és del tot la seva
Tinc la sensació que, en la nostra política, comença a haver-hi més partits, subpartits, grups i subgrups que parcel·les de poder. I, diguem-ho clar, de què serveix un partit si no mana?
Històricament amb 1000 vots a Vilanova et podies adjudicar un regidor. Algunes d’aquestes candidatures que han aparegut s’acaben omplint d’amics, coneguts i saludats i alguns que altres familiars que potser el 26 de maig no acabaran votant ni la llista en la que figuren
Les eleccions municipals semblen, a primer cop d’ull, les més importants. Fins i tot més que les generals. Els problemes que s’hi debaten son els que més de prop ens afecten. No endebades son els de casa
La Justícia i l’educació a Espanya es troben entre les darreres menys valorades d’Europa, en justícia hi ha una percepció altíssima d’un funcionament poc independent i en educació té el dubtós honor d’estar al capdavant el fracàs escolar
Mentre hi hagi gent que permeti que una “trola” infumable es converteixi en una mentida digerible, en un “fet alternatiu”, no dubteu que seguirem patint-les. I més en període electoral. De guionistes no en manquen
Hem de saber rendabilitzar aquest gran seny que hem tingut i demanar als politics que sàpiguen estar a l'alçada i fer la feina per la que han estat elegits. És l'hora de la veritat. L’hora de les persones. L’hora del diàleg
Els ciutadans ja hem complert amb el poc que se’ns demana habitualment. Ja hem anat a les urnes i hem donat la nostra opinió. I el primer que cal dir és que ho hem fet de manera exemplar. I en especial a Catalunya
Aquesta és una expressió sociològica per definir l’avenc al sí de la societat de persones no nascudes en un país però que s’hi senten perfectament integrades i que avui han esdevinguts pilars fonamentals
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
