Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.

Per fer-ho, us aconsello tenir bosses de plàstic grans disponibles. La primera, per ficar-lo a dins i allí, passar-li pel damunt l'escatador, evitant així que les escates surtin disparades per tota la pica i la cuina.

Una segona utilitat de la bossa (ara no caldrà que sigui tan grossa) és l’enfarinat del peix o dels talls. Posem la farina a dins, hi incorporem el peix ben escorregut però encara humit, i sacsem la bossa tancada fins que el peix tingui una capa superficial fina de farina. Feina feta i pica neta.

Salar torna a ser una operació delicada. Però si prepareu una salmorra (100 g de sal en 1 litre d’aigua) sempre podreu posar-hi el peix en remull uns 5 minuts per, després, retirar-lo, eixugar-lo una estoneta, i portar-lo a la paella o la cassola a fer la corresponent cocció.

Per cert, com evitar que el peix, sobretot la pell, s’enganxi a la paella i, en intentar girar-lo, se’ns esmicoli? No us espanteu, només necessitareu un full de paper vegetal que, a més, pot impedir que la pell es torri si no us agrada menjar-la així.

Si no opteu per salar-lo en salmorra, caldrà assecar bé el peix o el filet de peix i salar-lo tot deixant-lo reposar uns 10 minuts abans de tornar-lo a assecar i coure’l, posant damunt d’una mica d’oli ben escampat el full de paper i, al seu damunt, el peix amb la pell a sota per girar-lo, amb cura, quan intuim que s’ha començat a enrossir la pell, facilitant la separació de la pell i el paper. Naturalment, l’operació serà més reeixida si tenim una espàtula fina amb la que separar les dues parts i donar-li el tomb al peix per unificar la cocció. Una darrera observació. Si el consum no és immediat, posar el peix cuit i calent amb la pell a sota, ajudarà a estovar la pell, perdent el cruixent que tanta vida li dona.