Educació social

Parlem de diversitat...

Diversitat cultural. Eix

Diversitat cultural. Eix

Quan parlem del terme diversitat sabem que aquest terme prové del llatí diversitas, fent referència a la diferència i la varietat entre les persones, els animals i les coses, que habiten o coexisteixen en una determinada zona.

Avui hem de saber que tenim moltes més accepcions d’aquest concepte, com la diversitat cultural, que inclou una referència a la multiplicitat, la convivència i la interacció de les diferents cultures coexistents, a nivell mundial i en determinades àrees. També fa referència al grau de variació i riquesa cultural d'aquestes amb l'objectiu de no diferenciar sinó d’unir.

I és que la diversitat cultural forma part del patrimoni comú de la humanitat, veiem que un gran nombre d’estats i organitzacions lluiten a favor de la diversitat amb la preservació i promoció de les cultures existents i del diàleg intercultural.

I és que cada cultura és diferent i també cada persona ha de tenir una identitat cultural. La diversitat cultural té relació amb la diversitat del llenguatge, de l'art, de la música, de les creences religioses, de l'estructura social, de l'agricultura, de la gastronomia entre d’altres.

De la convivència entre les diferents cultures en un mateix territori podem dir-li multiculturalitat, no ha d’haver necessàriament una relació d’igualtat entre els diferents grups culturals però sí que han de coexistir d’una forma positiva i entendre’s, respectant l'altre com a diferent.

La cultura és plural i diversa. No hi ha una sola cultura sinó moltes de diferents. La diversitat cultural és una de les grans riqueses de la humanitat, gràcies a ella gaudim de l'enorme diversitat de formes expressives artístiques, lingüístiques, estètiques, festives.

La globalització ha esdevingut un handicap per preservar la diversitat cultural, poc a poc s’han anat perdent els costums, les tradicions i ha anat guanyant l’individualisme imposant-se una universalitat enfront la diversitat social. Cal remarcar però que l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, Ciència i Cultura (UNESCO) va assenyalar el 21 de maig com el "Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament".

Es fa present també una diversitat ètnica, on cada poble estableix dins de la societat els seus propis costums, el seu propi llenguatge, la seva tradició religiosa i festiva, la seva gastronomia i la resta de les seves tradicions culturals.

No podem obviar la diversitat lingüística, on es fa present una multiplicitat de llengües dins d’un mateix entorn geogràfic, on es demostra com poden convergir diverses llengües dins d'una mateixa comunitat en un mateix entorn físic. Quan volem mesurar la diversitat cultural d'una regió, país o àrea geogràfica ho fem emprant la diversitat lingüística, definint així la quantitat de llengües existents en un país.

Podem parlar també d’una diversitat biològica o de la biodiversitat en la gran varietat d'éssers vius que coexisteixen en el nostre planeta, trobem doncs tant espècies animals com vegetals com a resultat de l'evolució, tant en la influència de l'ésser humà com en l’esdevenidor dels propis processos naturals. Va ser Walter G. Rosen qui va parlar de biodiversitat en el setembre de 1986 en una conferència sobre el tema: "National Forum on Biodiversity".

La biodiversitat també fa referència a la diversitat genètica de cada espècie i la varietat d'ecosistemes, on es combinen múltiples formes de vida, que interaccionen entre si i amb la resta garantint la vida a la Terra.

La biodiversitat és un element viu que està present en cada espècie, en cada organisme malgrat  que el 99% de les espècies s'han extingit en el nostre planeta. I és que la biodiversitat, esdevé l'equilibri i el benestar en la biosfera, el nostre compromís ha d’estar amb la protecció, el respecte. Properament, el  22 de maig es celebra el dia Internacional de la Biodiversitat.

La biodiversitat es mostra en l’enorme variació de la fauna i flora, depenent del clima, de la composició del sòl, de l'altitud i de la resta d’espècies amb que conviuen els éssers vius. Ens obliga a parla de la diversitat genètica, que estudia els diversos fenotips entre els individus que formen part d'una mateixa espècie i les seves interaccions amb el medi ambient.

La diversitat ecològica representa  l'estudi de la varietat d'espècies existents dins d'un mateix ecosistema. Aleshores, la diversitat d'un ecosistema depèn del nombre d'espècies, de la composició del paisatge i de les interaccions entre les diverses espècies.

La dra. Patricia Koleff Osorio afirma que la diversitat de les espècies es classifica en tres nivells una diversitat local o diversitat alfa (α), la diferenciació de la diversitat entre àrees o diversitat beta (β), i la diversitat regional o diversitat gamma (γ) .

Com analista de la Red Mexicana d´Informació sobre Biodiversitat, proposa estratègies per demanar, sistematitzar i analitzar informació sobre la biodiversitat d’un país, definir programes relacionats amb el coneixement sobre la diversitat biològica, identificar prioritats de conservació d'ecosistemes, espècies en risc i prioritàries, així com d'amenaces a la biodiversitat, com ara les espècies invasores.

També podem parlar de diversitat sexual, quan parlem dels tipus d'orientació sexual i d’identitat de gènere. La orientació sexual defineix al sexe cap al qual la persona se sent atreta. Podem parlar d’heterosexualitat, d’aquelles persones que se senten atretes pel sexe oposat. D’homosexualitat, de les persones que se senten atretes pel mateix sexe i de bisexualitat, pels que se senten atrets per ambdós sexes.

La identitat de gènere es refereix al sentit de pertinença de la persona amb el gènere masculí o femení. Podent definir diversos tipus. Cisgenerisme per les persones que estan conformes amb el seu sexe biològic i es comporten d'acord al gènere associat (és independent de l'orientació sexual). Els transgènere dels que no s'identifiquen amb el gènere assignat, s’hi identifiquen psicològicament amb el gènere oposat i actuen com a tal.

Els transsexuals els que no s'identifiquen amb el sexe biològic, cerquen una intervenció hormonal i de vegades quirúrgica per modificar-lo. El tercer gènere, format per les persones que no poden classificar-se a si mateixes com a home o dona, que responen al concepte de sexe no binari.

No podem obviar la diversitat funcional, formada per les persones que presenten diferents capacitats a nivell físic, intel·lectual, sensorial i/o per trastorns mentals. Podem definir diversos tipus de diversitat funcional, la física o motriu, la  visual, l’auditiva, la intel·lectual, la psíquica i la multisensorial. La OMS, entén que la diversitat funcional implica problemes que afecten l'estructura corporal, limitacions per dur a terme accions quotidianes i dificulta les relacions socials amb els iguals.

Hem de parlar de la diversitat funcional de manera que no es produeixin exclusions o discriminacions, tots i totes tenim diferents i diverses capacitats, per tant no podem discriminar, senzillament hem d’acceptar.

La diversitat a les aules és un reflex de la diversitat existent a la societat i s’ha d’entendre d’una manera natural educant l’alumnat en funció dels seus interessos i les seves capacitats individuals.

La diversitat a les escoles fa referència a l’alumnat amb necessitat de suport educatiu específic, les altes capacitats intel·lectuals, els d’incorporació tardana al sistema educatiu, les maneres diferent d’aprendre, ritmes diferents, alumnes amb diversitat funcional o trastorns greus de la conducta. Davant la diversitat, l’escola ha d’atendre tots els infant i joves, cal doncs una detecció precoç, amb el suport d’especialistes psicopedagògics.

Quan parlem de la diversitat geogràfica hem de tenir present el conjunt d'elements físics, humans i culturals, diferenciats els uns dels altres que convergeixen sovint en un petit espai geogràfic d'una mateixa zona, regió o país. La diversitat s'expressa en les diverses característiques físiques d'una regió o espai, com el clima, la vegetació, la fauna, l’orografia i d'altres.

També hem de tenir en consideració les característiques humanes o culturals dels habitants d'una regió en particular, la seva fisonomia, la llengua, l’ús que fan de la terra, l’arquitectura, els costums, la gastronomia...

Si entenem la diversitat com un valor afegit de la nostra societat, hem de treballar per respectar la dignitat i la llibertat de totes les persones, desenvolupant béns, serveis i productes universals i accessibles que garanteixin l’exercici dels drets individuals en condicions d’igualtat, seguretat i confort.

Quan definim el concepte de diversitat, també afirmem que cada persona, cada grup, cada comunitat necessita mostrar el que és i  el que té. També ens ha de poder parlar dels seus recursos, de la seva història i de la seva identitat.

La diversitat ens ha de permetre veure i definir cada individu en si mateix i també en relació amb els i les altres, la diversitat aporta identitat als pobles, a les societats i forma part també, de la nostra cultura.

Si ensenyem als infants a acceptar la diversitat com una cosa normal, no serà necessari parlar d’inclusió sinó de convivència.”

Joan Rodríguez i Serra és educador social.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!