Espionatge

Tafaners de mena

Som tafaners de mena. Des de que en èpoques prehistòriques s’explica que  els caps de la tribu enviaven alguns experts a escoltar el “tam-tam” de la tribu veïna per saber que pensaven i que volien fer fins els fets coneguts ara de l’espionatge a través del programa pegasus hi ha hagut al llarg dels anys tot un seguit de serveis d’intel·ligència, espionatge, (i de tonteria i estupidesa, també)  que s’han interessat per la nostra vida pública i privada, i això darrer ja és més espinós,i delicat i del tot improcedent, tant, que caldria una acció judicial i depurar responsabilitats polítiques a fons per escatir els fets i s’hi s’ha actuat conforme a la llei i si s’han violat lleis vigents.

S’ha despertat el monstre, l’anomenat Catalangate, conegut des de fa temps i en estat de letargia fins a trobar l’oportunitat més propicia .Ara ha esclatat en el moment adequat i ben planificat. Les informacions aparegudes després de la investigació de Citizen Lab, un “laboratori interdisciplinari” de l'Escola Munk per a Afers Globals i Política Pública de la Universitat de Toronto, al Canadà. Un dels camps d’acció és denunciar i combatre els abusos de l'alta tecnologia contra els drets humans que realitzen tant el sector privat com els actors estatals. El treball sobre el suposat espionatge conegut com el Catalangate s’ha publicat, per la diuen ara prestigiosa revista The New Yorker, (tot i el seu prestigi poca gent en parlava fa uns dies i ara sembla la bíblia per segons qui. Potser la nostra ignorància es excessiva) és realment sorprenent, per la magnitud i extensió dels suposats espionatges i controls del telèfons dels afectats.

Com hem dit això de l’espionatge i la voluntat de conèixer “coses” dels altres ve de lluny i la majoria de les vegades amb intencions poc clares quan masses vegades espúries..

Alguns exemples, que no minimitzen ni treuen gravetat de cap manera l’afer pegasus i la seva necessitat d‘esclarir-lo almenys, per comprovar que això d’espiar està a l’orde del dia. Ens podríem remuntar a unes vigílies d’eleccions municipals a Vilanova on es coneguda la conversa entre una regidora socialista amb un altre militant, com és normal i habitual entre companys de partit en la conversa es “rajava” d’altres regidors i companys militants. Eren temps de telèfons amb tecnologia inalàmbrica i radioafeccionats a l‘escolta i un cap de llista que deixa escoltar en la intimitat les converses. Res de res.

I si ens capbussem en les hemeroteques ens trobem fàcilment amb una llista  notable de casos d’espionatge, alguns que van tenir força seguiment durant uns dies

La que va tenir conseqüències fortes va ser la dimissió del ministre Narcís Serra i del ministre de Defensa Gracia Vargas, i la substitució de la cúpula del CESID serveis d’intel·ligència (?) per unes escoltes telefòniques fetes públiques i va fer una nova llei dels serveis secrets, o sia, de l’avant-claveguera de l‘estat.

Un altre episodi divertit però que va causar dimissions honorables i retirades de la primera línia. Recorden el famós jutge Vidal, que va ser apartat de manera irracional de la judicatura per elaborar un esborrany de constitució en el seu temps lliure,- a la nostra tertúlia ja n’hem fet vuit d’esborranys sens cap efecte-, doncs bé, el jutge Vidal en un acte públic deia allò del “El Govern de la Generalitat de Catalunya té totes les vostres dades fiscals. Això és il·legal perquè està protegit per la llei de bases de dades del govern espanyol. Però tontos no som, perquè ja sabem que no ens les facilitaran de manera voluntària. I això serveix per al cens electoral i serveix per a tantes, tantes coses”.

“En aquests moments, i no us diré com ho hem aconseguit perquè ho hem aconseguit de manera absolutament il·legal, tenim totes les vostres dades tributàries. Tots esteu fitxats, tots. Al nou Estat no s'escaparà ningú. A canvi, us donem la nostra paraula d'honor que sabreu on va cada euro”.

Glups!. Cridòria, enrenou, comissions d’investigació amb fiasco inclòs i més que inútils… i tampoc, res de res. Només que Vidal podria haver arribat a ser  el Jutge en cap del Suprem Català amb la independència i ara es deu avorrir redactant constitucions.

La intervenció general de dades aixeca dubtes, però, vaja, tampoc a la majoria ens importa gaire que tinguin les dades, total...

I un altre jutge també mediàtic de cognom Garzón va llençar per la borda la seva carrera quan es va saber que havia intervingut converses d’uns advocats amb els seus clients a la garjola. Al no discriminar l’escolta i circumscriure-la només al que feia referència al cas doncs a palmar i al carrer.

Però seguim, la revista La Directa en el seu número 510 de l’octubre-novembre del 2020 publicava el text Infiltrats rere la pantalla, que és un extens reportatge d’investigació que destapa qui s’amaga darrera d’una trama de suplantacions d’identitats digitals. Les IPs apunten als Mossos d’Esquadra i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat que investigaren a part de l’esquerra independentista. Els text el signaven la Gemma Garcia i el Jesús Rodríguez. Els autors van sol·licitar informació al respecte a la direcció de la policia la resposta va ser. “Mossos realitzen diligències d’investigació en qualitat de Policia Judicial ho fa sota control judicial i cal destacar que, en l’exercici d’aquestes funcions, els Mossos d’Esquadra no han dut a terme cap acció com la que descriu l’article ni similar”, Els sona oi? Perquè ho hem escoltat d’altres protagonistes fa ben pocs dies.

Val, noticia surt de la premsa d’aquí i no del The New Yorker, potser és que la Directa no té tantes subscripcions com l’ara afamada revista americana que es ven com a xurros darrerament però va fer bona feia que ningú ha desmentit amb arguments i dades.

I encara podem seguir, en el Ple del Parlament, Sessió 10, divendres 25 de maig de 2018 es va presentar una Proposta de resolució de creació d’una comissió d’investigació sobre l’espionatge a periodistes i polítics per part del Govern de la Generalitat. La Comissió havia estat demanada per analitzar si hi havia hagut espionatge de la Generalitat a diversos polítics i periodistes dels sectors no independentistes a rel del descobriment d’un seguit de documents que es portaven a una incineradora, cosa habitual, però alguns dels documents podien donar peu a equívocs.

Val la pena la lectura del debat i de les intervencions. Mentre que l’oposició insisteixen en esclarir el tema i crear la comissió per poder anar fins el final del tema del suposat espionatge, la majoria del govern format per Junts Per Catalunya i ERC es posicionen en contra.

Els dos grups es lamentaven que es portés el tema fruit de les informacions aparegudes a la premsa, però com que no era el The New Yorker no tenien credibilitat

I val la pena reproduir part de la intervenció de Josep Joan Nuet llavors cap de Comunistes de Catalunya i després va passar-se a ERC llàstima que fos creiem que injustament inhabilitat perquè ara podria repetir el mateix que va dir llavors interpel·lant els que ara són del seu actual partit Perquè sí, diputats i diputades, parlaven possiblement d’alguns i d’algunes de les que m’estan escoltant. I volem saber i volem conèixer si és veritat que el Cos de Mossos d’Esquadra va destinar efectius a fer seguiments, intercepció de comunicacions orals, telefòniques i informàtiques, i escoltes de manera sistemàtica i prolongada a polítics, periodistes, sindicalistes, activistes socials, afins –i alguns no afins– al procés, amb intenció de conèixer les seves relacions i moviments. Volem saber qui ho va ordenar, quin comandament o quin càrrec polític va ordenar fer aquests seguiments. I volem saber quines són les persones que han estat objecte de seguiment.

Llàstima, el seu partit actual i Junts per Catalunya que avui estan al capdavant de la lògica reclamació (amb tota la raó) de que es faci la major investigació, vam votar en contra de seguir aquella investigació.

Ves per on.

Hem volgut fer esment d’aquestes intervencions perquè fan èmfasi en que la informació ha aparegut a la premsa i ara amb el Pegasus també ha sortit a la premsa, llavors era poc creïble i ara ho és a ulls clucs. Home, tampoc és això i clar cal repetir que la Comissió d‘Investigació va ser votada en contra per ERC i JxCat que ara –amb raó diem- reclamen amb absoluta fermesa i exigència una comissió, valdria la pena crear-la aquí i arreu.

I encara no sabem l’abast total de l’episodi, malgrat les informacions donada per la cap de CNI, perquè ara per acabar-ho d’embolicar resulta que també s’ha espiat al President espanyol i a una Ministra del seu govern. I també s’ha produït una reacció humana, menys important però sorprenent, alguns busquen amb afany el seu nom entre els espiats o espiades, perquè sembla que si no surts en aquesta llista no ets ningú. Vanitat,nomes vanitat.

Però vaja seguirem amatents a com evoluciona la situació...

I dit tot això.

Cal anar a fons del tema i cercar responsabilitats polítiques i judicials peti qui peti i caigui qui caigui.

Reflexionar si calen aquest mètodes invasius per qüestions que caldria que es resolguessin des de la política.

Resituar amb claredat com i perquè es poden fer els oportuns seguiments i escoltes telefòniques, modificant les lleis que calguin

Fer-ho arreu, no només quan afecta els meus i si afecta els altres oposar-s’hi. No hi ha meus ni teus hi ha una ciutadania que vol saber la veritat aquí i arreu i que no s’embruti encara més el concepte de democràcia .

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!