Acció comunitària

La comunitat de les cadires

La comunitat de les cadires. EIX

La comunitat de les cadires. EIX

Vet aquí una petita història de com es va originar la "Comunitat de les cadires". Un pessic, a tall d'exemple, de com i perquè pot néixer l'acció comunitària, una manera compartida de transformar la vida de la gent i del nostres barris.

Tot va començar el dia que tres veïnes d'un barri, d'una ciutat mitjana, d'un país petit, van decidir convocar al veïnatge a treure les cadires a la plaça -a la ciutat, a la Geltrú, algunes veïnes s’hi ha animat també a convocar- perquè ja n’estaven fartes de la plaga de paneroles que des de feia uns mesos inundava el barri.

A la trobada, preparatòria de l'assemblea veïnal i abans d'entrar en la matèria, van fer-la petar una estoneta dedicant-se, amb pèls i senyals, a explicar-se les ventures i desventures del moment.

Una veïna, que anomenarem veïna A, estava amoïnada perquè aviat se li acabava l'atur i amb el sou del marit amb prou feines podrien pagar el lloguer. Al noi encara el tenien estudiant segon de batxillerat i li neguitejava pensar que no podria pagar-li la matrícula ni el bitllet de tren quan anés a la universitat. Després de compartir els seus neguits va demanar si algú sabia d’alguna feina, la que fos, netejar cases, cuidar avis...

Una segona veïna, a la que li direm veïna B, estava capficada perquè la iaia, que des de l'any passat vivia amb ells després del trencament del fèmur, no estava en condicions de tornar a viure sola a casa seva. En un parell de mesos havia fet un  recaiguda considerable, començava a desorientar-se i a perdre la memòria. En aquelles condicions no podien cuidar-la. Treballaven tot el dia els dos, ella i el seu home, i els tres petits encara anaven a l'escola. Angoixada, va comentar que no es podien permetre una residència ni pagar algú que la cuidés i es va preguntar en veu alta com se’n podrien sortir.

La darrera veïna present, la veïna C, també es queixava perquè no podia controlar el que feien i farien amb les seves vides aquelles dues perles d’adolescents, que feia 15 i 17 anys que havia parit.  Malgrat la seva insistència i els esforços durant anys - estalviant d'on podia per a pagar-los classes de repàs i recuperació - havien acabat abandonant els estudis. Ara es dedicaven a fer de 'ninis' a casa i al barri i es preguntava en què s’havia equivocat i es lamentava de no saber fer-se escoltar ni de com aconsellar-los per trobar feina.

Després d'abocats els neguits i angoixes, totes tres es van animar mútuament i es van repetir que segur que trobarien una sortida o altre a les seves situacions. I van entrar en matèria per organitzar l'assemblea de veïnes per la plaga de les paneroles.

La veïna A va prendre la paraula per a proposar que el lloc de celebració fos a la plaça central del barri, diumenge al matí i fent crida a què cada veïna portés la cadira de casa. Va dir que s'encarregaria d'anar a la impremta del barri perquè li fessin el cartell i les còpies i va afegir, dirigint-se a la veïna B, que havia pensat que li podrien dir als seus dos fills que s'encarreguessin de fer la bustiada pel barri, que així tindrien una cosa concreta a fer i que del fons els podrien podem pagar uns dinerons per la feina.

Totes estigueren d'acord amb la proposta. A la veïna B l'oferiment fet li va semblar genial i va suggerir que el dia de la reunió, a més de parlar de les odioses paneroles, afegissin un altre punt a l'ordre del dia perquè totes les que vinguin expliquin què les amoïna i veure si juntes podem buscar, trobar i compartir solucions. També va proposar ampliar més la convocatòria i  demanar que vingués algú de l'associació del comerç del barri, de l'escola, del CAP, dels clubs esportius del barri, dels esplais i fins i tot de l’ajuntament. Va fer la reflexió de que si eren capaces d'intentar unir-se per solucionar la plaga de les paneroles, també podrien ajudar a solucionar la resta de problemes que les amoïnava.

Totes tres es van mirar, van assentir amb el cap i van somriure.

Així va començar a caminar la 'Comunitat de les cadires', un espai d'acció comunitària al barri.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!