Valors

Vendre fum

Diego Pablo Simeone. Eix

Diego Pablo Simeone. Eix

El partit de futbol d'aquest proppassat diumenge entre els equips Real Madrid i Atlético ha estat un nyap autèntic. Som en un punt  esbojarrat, en el que qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció. No hi ha cap norma o protocol establert que defineixi el  comportament adient en una tessitura semblant, fora del seny. Per boca d’en Diego Pablo Simeone, el seu “trainer”, els “colchoneros” es van negar a fer-l'hi l’anomenat “passadís” als “blancs”. Adduir un suposat “escarni” als seus “tifossi”, és tocar a morts. Una actitud d’orgull prepotent, de mal perdedor i de “fantasma”. Allò que més aviat han perdut ha estat l'avinentesa de mostrar -a tot el món del futbol- un gest de “fair play”. De pas, haurien pujat -i molt- la grandesa de l'entitat. Alhora, val a dir que sempre caldria remarcar  els valors ocults inherents a l'esport, sabent controlar les emocions. Àdhuc per damunt de qualsevol altre possible raonament. No és altra cosa que “excusa de mal pagador”. Ganes que la barra de pa pugi de cost. La millor forma de transmetre l'essència del famós “fair play”. 

L'esport, en qualsevol de les seves modalitats, ha d’esdevenir símbol d’esforç, harmonia, equilibri, afany de superació, constància, treball en equip, companyonia i saber compartir. Tot el demés és palla. 

Nelson Mandela deia que l'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món. Educar és -primer de tot- formar l’esperit. Guanyar  perquè sí no ens mena enlloc. Fins i tot, l'elegància de saber perdre, felicitant l’adversari, enalteix aquell que practica aquesta virtut. 

Un entrenador com en “Cholo” es creu Déu. Vol filosofar bo i pensant que té el carisma d’algun altre compatriota geogràfic seu com ara en Jorge Valdano, Jorge Luis Borges o Mario Benedetti. El trobo un exaltat, des de la perspectiva on li recordo una reacció histriònica davant d'un micròfon, en una roda de premsa per oblidar: “hay que echarle huevos”. Li etzibaria un munt d’epítets, com -per exemple- aleducat, groller, pixapins, caçacagalls o burxaorelles.  

Han perdut una oportunitat històrica per a rescabalar-se de totes les grinyolades que val més no reiterar. “El fer ensenya a ben fer”. No  tenir en compte aquest principi el converteix en un “mestretites”,que “es fa el tonto per tal de no anar a escola”. El perd la prepotència. “Té l'all del mestre Sallent: petit i dolent”. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!