Educació social

El dret o no al descuit!

Avui he pogut llegir a l’Eix aquesta notícia, que m’ha fet reflexionar...

Investiguen el descuit d'una alumna de 3 anys de Sitges que va passar set hores sola a l'autobús escolar. El Consell Comarcal ha demanat un informe a les empreses que presten el servei de monitoratge i de transport, la Fundació Pere Tarrés i Plana, respectivament. 

I és que una nena de tres anys que va quedar-se sola dins l'autobús escolar tota la jornada lectiva d'aquest dilluns, és un fet que impressiona. Cal però que analitzem moltes coses i que amb el cap ben fred siguem capaços entre tots i totes de treure’n unes quantes conclusions.

No pretenc ser ni jutge ni part en aquest afer, res més lluny de la meva intenció, el que m’agradaria és aprofitar per fer una reflexió.

És fàcil buscar culpables, en comentaris a la xarxa, en els mitjans, de tertulians i entre altres. La veritat és que cal pensar que, quelcom falla quan hem de convertir aquest fet en un escarni públic i repartir a tort i a dret.

De les monitores podem parlar, però cal fer-ho tenint en compte que únicament poden fer aquesta feina estudiants o persones que puguin compaginar aquesta tasca amb altres responsabilitats. El seu baix salari, els seus horaris i les condicions releguen una tasca, a priori molt senzilla, a esdevenir una experiència laboral per a joves.

Aquestes monitores han d’acomplir uns horaris, vetllar perquè un grup (no poc nombrós) d’alumnes de diverses edats, amb pares i mares amb la necessitat de deixar als seus fills i filles per anar a treballar i que han de recórrer al servei de transport escolar com a únic recurs per ajustar-se als horaris. Penseu que algun pare o mare renunciaria voluntàriament a acompanyar la seva criatura a l’escola?

Les monitores depenen d’una empresa que existeix, per fer negoci, per tant ha de respondre constantment a criteris econòmics, malgrat defensin el contrari. Si els números no surten, no interessa el contracte. Penseu que el servei d'acompanyament del transport escolar del Garraf i del transport adaptat (social) de la comarca del Garraf, té un valor estimat del contracte de 1.145.927,90 € sense IVA.

La companyia d’autobusos i sobretot el conductor/a ha de complir una horaris molt marcats, després del servei, ha de continuar la jornada. Els autobusos no poden estar aturats, no rendeixen i costen molts diners. Penseu que el contracte del servei de transport escolar col·lectiu del Garraf, té un valor estimat de  2.541.221,76 € sense IVA.

L’escola, amb tots els meus respectes, ha d’adonar-se que en una classe d’infantil de 3 anys hi falta una alumna. Prèviament i com cada dia, algú mestre/a o monitor/a es responsabilitza de la rebuda dels infants que arriben en transport escolar. Han d’investigar si hi ha alguna notificació per part dels pares/mares, i si no, esbrinar què se sap de l’alumne en qüestió.

I el Consell Comarcal del Garraf, com a gestor i màxim responsable en nom del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya qui li aporta els diners pels serveis de transport i monitoratge juntament amb les quotes que pagant els pares, gestió de beques, també té una responsabilitat.

És aquest organisme el que ha de liderar una gestió eficient del servei, s’han d’aclarir les circumstàncies del succés, entenent que ha de servir per la millora del mateix.

Certament és que el fet ha quedat solapat per la fortuna i que tot ha estat un bon ensurt, la nena ha sabut adaptar-se a la situació i segurament per a ella solament ha estat un dia més al bus escolar.

Quan les monitores l’han dut al centre mèdic, els professionals han pogut constatar que estava bé i que no presentava cap conseqüència de l’experiència viscuda.

Segurament, amb la veritat per endavant, molts de nosaltres pares, mares, mestres, professors, educadors, educadores, monitors, entrenadores, etc. en l’exercici de la nostra activitat professional, personal, familiar o voluntària hem patit alguna situació qüestionable. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...

El que no podrem, ni podran controlar mai és que existeixen moltes raons per pensar que hi ha situacions, sobretot les supervisades per persones, que podem acceptar com a descuits, o no?

Els budistes diuen, “el secret de la salut mental i física no és plorar pel passat, preocupar-se pel futur o anticipar problemes, sinó viure en el moment present sàviament”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!