Participació ciutadana o externalització de responsabilitats municipals?

Els processos de participació ciutadana estan de moda. Són una manera que tenen els ajuntaments de mostrar que escolten la ciutadania no només quan demanen i reben els seus vots, sinó també quan cal prendre decisions en els diferents àmbits de la gestió municipal. I, en principi, això és positiu.

 

Ara bé, la participació ciutadana ha de tenir uns límits clars i una funció ben definida. Pot servir per escoltar, recollir opinions, detectar necessitats i contrastar punts de vista. Després, però, correspon als responsables polítics i tècnics municipals prendre decisions, assumir responsabilitats i executar les polítiques públiques. És normal que no totes les opinions puguin ser ateses, perquè sovint són diverses, contradictòries o responen a situacions particulars. El problema apareix quan la participació ciutadana deixa de ser una eina de consulta i es converteix en una manera d’externalitzar la responsabilitat municipal.

 

Això és el que, al meu entendre, està passant amb la gestió de l’àmbit relacionat amb la tinença d’animals i les colònies felines. No qüestiono la capacitat professional de l’empresa consultora contractada. De fet, a la reunió es va veure que coneixen el tema, que tenen experiència i que mostren sensibilitat envers l’àmbit en què treballen. La qüestió no és si la consultora és competent o no. La qüestió és per què un regidor i el seu equip tècnic deleguen d’una manera tan àmplia la gestió, la dinamització i fins i tot la redacció de la futura ordenança de tinença d’animals, tal com es va mencionar literalment durant la primera reunió.

 

És legítim que un ajuntament demani assessorament puntual en qüestions tècniques o jurídiques. El que resulta molt més discutible és que es destinin diners públics a contractar una empresa perquè assumeixi funcions que haurien de correspondre, principalment, als responsables municipals. Si un àmbit és competència municipal, la direcció política i tècnica també ho ha de ser. En cas contrari, es transmet la sensació que es paga una consultora perquè faci la feina que haurien d’assumir els càrrecs i serveis municipals.

 

A la primera jornada, celebrada el 12 de maig, el regidor ni tan sols hi va assistir. El seu equip tècnic va seure entre els assistents, mentre el personal de l’empresa conduïa la reunió, recollia les opinions una per una i explicava possibles cursos de formació per a les persones presents, per a la policia local i per a altres agents implicats. També es va parlar del funcionament d’un programari propi que, segons es va exposar, substituiria o complementaria tràmits que ja es poden fer mitjançant instàncies en línia. Tot plegat, evidentment, amb la despesa corresponent.

 

Aquesta situació resulta encara més paradoxal si es té en compte qui hi havia representat a la reunió. Hi havia particulars i, sobretot, membres d’associacions i persones voluntàries que des de fa anys es dediquen a la cura, esterilització i control de les colònies felines de la ciutat. Cal recordar que aquesta és una responsabilitat municipal, reforçada pel marc normatiu vigent en matèria de benestar animal i gestió de colònies felines. Tot i això, són aquestes voluntàries i voluntaris qui, des de fa dècades, assumeixen una tasca sovint difícil, ingrata i poc reconeguda.

 

I no només hi dediquen temps i esforç. En molts casos, també hi posen diners de la seva butxaca. La comparació és clara: seria com si persones voluntàries de la Creu Roja, de Càritas o d’un gran esdeveniment públic, a més de treballar gratuïtament, haguessin de pagar elles mateixes una part del servei que presten. Personalment, només puc expressar admiració i respecte profund per aquesta tasca. Malauradament, no tinc clar que aquest reconeixement es tradueixi en una resposta municipal suficient.

 

Durant la reunió també se’ns va dir que s’anava una mica contra rellotge per poder sol·licitar una subvenció. I es va explicar que, si aquesta subvenció s’aconseguia, es destinaria, encara que fos en una quantitat limitada, a ajudar les voluntàries i associacions en les despeses que assumeixen dins d’un àmbit que és de competència municipal. La paradoxa és evident: amb diners municipals es contracta una consultora, mentre que l’ajuda directa a les persones que sostenen realment el servei depèn d’una possible subvenció externa.

 

Durant gairebé tres hores de reunió vaig fer una única pregunta relacionada amb aquest punt. La resposta, cortesa però significativa, va ser que presentés una instància.

 

Potser en un context en què cada vegada es normalitza més l’externalització de serveis públics, aquestes actuacions poden semblar lògiques o fins i tot inevitables. Però jo no ho veig així. Quan una responsabilitat és municipal, l’Ajuntament ha d’assumir-la de manera clara, directa i transparent. Contractar assessorament pot ser útil; substituir la responsabilitat política i tècnica per una consultoria és una altra cosa.

 

El que considero especialment greu és que es destinin recursos públics limitats a pagar una empresa perquè desenvolupi una feina que hauria d’estar liderada pel mateix Ajuntament, mentre les persones voluntàries continuen assumint feina, temps i despeses en benefici de tota la ciutat. Això no és només una mala priorització dels recursos. És també una falta de respecte cap a la ciutadania, cap a les persones que treballen voluntàriament i cap al compromís que qualsevol representant públic adquireix quan accepta gestionar un àmbit municipal.