Centenari de la BBC

Dies enrere, en motiu de la mort de la reina d'Anglaterra, hauria volgut fer algun article sobre aquell fet. De ben segur l’hauria titulat  “God save the show!”. Quina parafernàlia. Teatralitzar-ho tot al  súmmum em va treure de polleguera. Per contra, admiro la professionalitat dels “mass-media” britànics. Especialment, la famosa BBC (British Broadcasting Corporation / Corporació britànica de radiodifusió). S'ajusta al protocol d’una carta real que en garanteix l’autonomia plena. Tant en clau política com financera o comercial.  

Enyoro un sistema similar pel que fa al nostre país. Tant a nivell estatal com català. Trobo demencial i fastigosa una televisió pública  (digui-se'n TVE o TV3) teledirigida. Amb uns continguts manipulats de forma tendenciosa. Orientant-ho tot al servei d’entabanar la gent i comprar voluntats en forma de vots. No hi ha dret. Mantenir-les a base d’ajuts provinents dels pressupostos estatals. 

Celebrar un segle de vida del canal britànic -primer des de la ràdio i, 10 anys més tard, emetent el primer senyal televisiu- amb una  defensa clara de la llibertat d'expressió convida a fer un brindis. No oblidem que TVE va engegar l’octubre de 1956… I TV3 a la Diada de 1983. Ni de bon tros els podem arribar a la sola de la sabata. En aquest sentit, als anglesos, els hi tinc una sana enveja. Treballar en un mitjà del ram i que ningú no et pugui segar l'herba -dit altrament, manipular continguts o formes de presentació- esperona a assolir un  major nivell de professionalitat. A informar amb força motivació. Em pregunto quin és el motiu perquè els d’ací no s’emmirallen. Sovint  estan més preocupats pels índexs d'audiència que no pas per la puresa i essència del producte que ofereixen als televidents. 

Ampliant el ventall analític i abastant altres canals, la situació encara palesa altres serrells molt més preocupants. El rati de puresa/interès  pel que fa a programes frega massa vegades la teleescombreria. No hi ha dret que el govern -especialment per la mà dels ministres de  cultura (Iceta) i consum (Garzón)- no tingui cap cura en millorar-ho. Una cosa és el passotisme… i l'altra, totalment diferent, és la ineptitud flagrant. A què dediquen el seu temps lliure, a banda de cobrar un sou indigne? Les funcions d’una TV haurien de centrar-se en formar, informar i entretenir. Tanmateix, es prenen la paella pel mànec i s’orienten a “rentar el cervell del personal”. A entabanar.