Els republicans de Vilanova i la Geltrú parlem del model de ciutat republicana

El passat dimecres al vespre, va tenir lloc la segona edició d’una sèrie de tres actes que organitzem des d’Esquerra Republicana de Catalunya de Vilanova i la  Geltrú. En aquesta segona ocasió, vam parlar sobre models de ciutat amable i  els grans reptes de futur per la nostra ciutat. Gràcies a la nombrosa assistència d’un públic divers, i la participació excel·lent dels convidats, es va generar un  intercanvi d’experiències amb contingut extraordinari.  

L’acte va comptar amb la participació de Joan Ventura, president de la secció local del partit qui presentà l’acte; Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la  Geltrú; Xabier Lertxundi, alcalde d’Hernani; Marýama Sall, regidora de  persones, comunitat i agenda 2030; Gabriel Fernàndez, regidor a l’Ajuntament  de Sabadell i diputat a la DIBA; Adam Majó, director general per a la promoció i  defensa dels drets humans al departament d’igualtat i feminismes de la  Generalitat de Catalunya. 

Ciutat republicana ha estat un acte on, altre cop, s’ha brindat l'oportunitat de parlar sobre la Vilanova i la Geltrú de present i futur. “Ens trobem avui per parlar  sobre les persones. Sobre la justícia social que volem en els nostres carrers i les  nostres institucions, la igualtat i la no-discriminació que volem veure ja garantides  i la solidaritat treballada en xarxa” ha defensat l’alcaldessa Olga Arnau, qui  defineix la ciutat republicana com aquella “amb visió de comunitat que  implementa polítiques pensant en les persones i en la seva diversitat, que  mira el territori amb peu d’igualtat i que vol arribar a totes i tots”. 

L’alcaldessa Olga Arnau ha resumit totes les actuacions relacionades amb l’acció  social que des de l’Ajuntament han estat treballant. Entre ells, l’increment de  recursos i esforços per donar resposta a les necessitats que han anat sorgint  i “no dubtarem a posar tots els recursos que facin falta en aquest àmbit”. A  destacat el punt òmnia, el parla’n, la fira de benestar emocional que serà el  pròxim dijous 27 al parc de baix-a-mar, els mòduls o l'augment del parc públic  d’habitatges com algunes de les moltes iniciatives que s’han desenvolupat des  d’inici del mandat.  

Gabriel Fernàndez, va desenvolupar la situació en la què es trobava la ciutat en  termes d’habitatge i la transformació que va liderar al municipi de Sabadell. Un  municipi que tenia un parc d’habitatges públics molt ampli, que el mateix  ajuntament va acabar venent a privats. Quan va ser regidor d’urbanisme, va  engegar tota una maquinària en els serveis municipals per fer front a  l’emergència habitacional i el sensellarisme principalment. Per aquest motiu,  l’Ajuntament de Sabadell té ara a la seva disposició l’Oficina Local de  l’Habitatge, una empresa municipal, amb amplis serveis per a les persones,  entre de molts altres mecanismes per fer front a les diverses dificultats  relacionades amb el dret a l’habitatge.  

Marýama Sall, va explicar un dels projectes que han implementat a la ciutat de  Lleida, i que tenen la voluntat de continuar desenvolupant, relacionat amb el 

sensellarisme entre joves migrats sols. Com a conseqüència de les  imperfeccions del sistema en matèria de migració i del racisme institucional,  l’Ajuntament de Lleida va posar en marxa un projecte que van treballar amb  l’Oficina Local d’Habitatge, i que consisteix en tres fases. La primera és una  formació en oficis tradicionals pels joves migrats sols. La segona fase és invertir  aquestes formacions en la rehabilitació d’habitatges del parc públic. Per últim, el tercer pilar d’aquest projecte és que part d’aquests habitatges, es destinin a altres  perfils de joves que estan dins la borsa d’habitatge amb l’objectiu, de promoure  la convivència, la comunitat i evitar les situacions de marginalització.  

Xabier Lertxundi, va exposar dos grans projectes de ciutat que ha desenvolupat.  El primer es tracta d’un centre i una plaça, antiga escola, que han destinat com  a centre feminista. Allà, s’hi realitzen diverses activitats relacionades amb el  feminisme i és la seu, dels serveis de l’Ajuntament per la convivència i la  interculturalitat. El segon projecte, “sobirania estratègica”, vol buscar majors  quotes de sobirania en un triangle on operen: les persones (la comunitat),  l’Ajuntament (allò públic) i el sector econòmic/privat. D’aquesta forma, les  persones proposen, l’Ajuntament implementa i el sector privat es  compromet, operant sota uns valors transversals de protecció del basc, la  sostenibilitat, la justícia social, el feminisme, etc.  

Finalment, l’Adam Majó va transmetre reflexions sobre el significat de ciutat  republicana, com aquella que defensa la igualtat davant la llei de totes les  persones sense distinció, la igualtat socioeconòmica i l’establiment, d’una única  comunitat en la que convivim i ens reconeixem com a tal. En aquest sentit, va  sorgir el què pot fer un Ajuntament per garantir els valors republicans. I en  primera instància, Adam Majó va defensar “posar-se al costat de la gent  sempre i, en situacions extremes, encara més”.  

L’acte va finalitzar amb molt bones sensacions per part del públic i amb una  conclusió per part dels ponents molt determinant: les polítiques socials han  d’anar sempre per davant de tot. Olga Arnau va concloure l'acte afirmant que “en  la política, al centre estan les persones”.