VTV? No, gràcies

Jo no soc Vilanoví de Tota la Vida (VTV). Ni ho vull ser.

Vaig néixer a Vilanova i, després de la mili, me'n vaig anar a viure a Barcelona i els seus voltants. Quaranta-sis anys després he tornat, amb la jubilació a coll-i-bé.

Ciutadà d'aquesta vila, molt content de ser-ho, a voltes fins i tot orgullós. Però sense altra definició ni certificació de diferència respecte als altres conciutadans.

A vegades n'hi ha algun que s'equivoca i m'imposa la glamurosa distinció. Li dic que no, que va errat, que no soc VTV ni reconec aquesta distinció a ningú altre.

Marcar una categoria que diferenciï els que són nascuts a la vila i els que no ho són em sembla una discriminació. Una voluntat de divisió de la gent entre els que tenen tot el reconeixement de ciutadà de ple dret i els que ni el tenen ni hi ha cap possibilitat que l'aconsegueixin mai.

Lleig, sens dubte, crear primeres i segones divisions de ciutadans.

Havíem sigut sempre vilanovins, a seques, tots. Era molt bonic i solidari i m'agradarà que continuï sent-ho.