Les altres MARX, les oblidades

Fa uns dies tornàvem a sortir als carrers arreu del món, amb motiu del 1er de maig.

Karl Marx és el gran ídol de les esquerres per la seva teoria econòmica, font de les nostres reivindicacions; sense treure-li cap mèrit, ara volem visibilitzar altres persones del seu voltant, que també portaven el cognom MARX, per naixement o per matrimoni.

En aquest cas es tracta de 4 dones, que també van contribuir als estudis i a l’activisme polític i que com passa sovint, massa sovint, han quedat oblidades.

- La primera és la seva esposa Jenny von Westphalen  (12 de febrer de 1814 - 2 de desembre de 1881).

Aristòcrata prussiana, intel·lectual i activista socialista, coneguda principalment por ser la esposa i la col·laboradora clau de Karl Marx.

Jenny i Karl es van prometre el 1836 i es van casar el 1843, malgrat les diferencies de classe social i las critiques familiars. Després de casar-se, Karl i Jenny Marx van anar a viure a París. Ella va renunciar a una vida còmoda per compartir exilis i misèria amb Marx.

No era només una esposa, sinó que era la seva interlocutora intel·lectual. Es vital en la transcripció de les seves obres i molt activa en la Lliga dels Comunistes, de fet, se la considera una de les primeres membres. Va traduir-li obres, va transcriure-li manuscrits (essencial para El Capital) i va gestionar-li tota la correspondència política.

Va morir de càncer l’any1881, la seva mort va afectar profundament Marx, que va morir 2 anys més tard.

Actualment és reconeguda com una figura crucial; sense ella l’obra de Marx no hauria estat possible: va ser el  motor i el puntal de la carrera política e intel·lectual del seu marit.

El matrimoni va tenir set fills i filles, però només 3 filles van arribar a l’edat adulta.

Eren la Jenny, la Laura i l’Eleanor, totes 3 amb el nom de la seva mare, Jenny, anteposat.

Engels (esquerra) i Marx amb les seves tres filles, Jenny Caroline, Jenny Laura i Jenny Júlia Eleanor

Totes 3 van tenir unes vides molt marcades per l’activisme polític, per el seu suport a l'obra del pare i totalment implicades en el socialisme.

Fatalment totes 3 van tenir finals tràgics, incloent suïcidis en dos dels casos. 

Jenny Caroline  (1 de maig de 1844 – 11 de gener de 1883). Va ser una militant socialista que escrigué per la premsa socialista francesa durant la dècada dels 60s, sobretot denunciant el mal tracte dels britànics envers els revolucionaris fenians irlandesos. Va morir jove, poc abans que el seu pare.

Jenny Laura (26 de setembre de 1845 – 26 de novembre de 1911). També va ser una activista socialista. Laura i el seu marit, el dirigent socialista Paul Lafargue, van treballar conjuntament durant dècades, traduint l'obra de Marx al francès i difonent el marxisme a França i a Espanya. Tots dos van decidir morir en un suïcidi pactat. Tenia 66 anys.

Jenny Júlia Eleanor (16 de gener de 1855 – 31 de març de 1898). Va ser militant socialista. La més activa política i intel·lectualment (era clarament feminista i sindicalista). Va editar treballs del seu pare i es va suïcidar als 43 anys, després de descobrir la traïció de la seva parella. Normalment recordada simplement per ser la filla menor de Karl Marx, avui en dia ja comença a ser considerada com la mare del feminisme marxista degut a la seva activitat política i teòrica a l’Anglaterra victoriana del XIX.

La importància de la seva obra no es només per a la seva activitat política feminista, sinó que era la última intel·lectual de l’anomenat «Col·lectiu Marx».

Sembla ser que la seva crisis emocional es deu al fet de ser exclosa del reconeixement de la obra de la seva vida. Un procés que va passar després de la mort de Friedrich Engels, tres anys abans del seu suïcidi. 

Tot va ser per la disputa que va tenir amb el Partit Socialdemòcrata Alemany per la herència dels treballs manuscrits en els que ella i Engels van treballar després de la mort d’en Marx; i al gran projecte del qual «El Capital» n’era la primera part.

El context masclista i patriarcal de l’època dels orígens del marxisme, van excloure l’única persona que hauria pogut acabar el projecte al que el Col·lectiu Marx va dedicar temps i recursos.

Fonts : Wikipèdia i d’altres

Neus Benavent i Vallès
Associació de dones feministes La Frontissa
Garraf per la República