Comunicació

Crítica a alguns informatius de TV

Plató de televisió. Eix

Plató de televisió. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Fa gairebé quinze mesos que moria en Sergi Schaaff i Casals. El recordo com a professor a la Facultat de Ciències de la Informació, a la U.A.B. de Bellaterra. Parlo ben bé de mig segle enrere (finals de la dècada dels 70). Ens impartia l'assignatura de Tecnologia de la Televisió i ensenyava com s'estructura un informatiu en aquest entorn. Actualment, si exceptuem TVE, la majoria de canals (per exemple, Atresmedia, Mediaset i TV3) han convertit els seus platós en una mena de circ. Més ben dit, en una mena de passarel·la de models femenins. Voldria saber què pinten, allí, talons llargs, faldilles curtes o amb tall, escots generosos o vestits summament cenyits. Potser esdevé un recargolament "sui generis" del lema "El mitjà és el missatge", del gran comunicòleg canadenc Marshall Mc Luhan? En el benentès que faig aquesta observació en to de conya. I, fins i tot, que tant se me'n fot si els locutors masculins surten encorbatats o no. Per a mi, n'hi ha prou amb presentar una indumentària adient i sòbria.

En Schaaff va formar part de l'equip de disseny dels estudis. Amb l'afany d'implantar un model standard, on la pràctica audiovisual s'entronqués amb la teoria humanística dels continguts informatius. Tot allò que sigui afegir-hi més pa que formatge ho entreveig com parafernàlia pura i dura.

La informació és actualitat, no pas ficció. En l'àmbit audiovisual, es tracta de combinar -amb rigor- textos llegits des d'un escriptori amb imatges o vídeos. Tan senzill com això, defugint aldarulls i escarafalls. Parint un guió perfecte, amb cara i ulls. Ben estructurat. El demés són trons. Tant si és vestuari o passejada de locutors des de la mesa fins 5 m. més enllà.

Un altre dia, tocarà parlar d'altres punts situats a l'embolcall del mateix entrellat. Sense anar més lluny, de locutors (periodistes?) que denoten uns orígens molt radiofònics. Llavors, abusen de la xerrameca barata, oblidant que la imatge també té la seva funció... Per tant, no es pot ésser redundant amb paraules de fets que el telespectador ja sap discernir. És prou intel·ligent. Més punyent penso mostrar-me davant la proliferació de programes que jo titllo com "de sang i fetge".: Aquells on els agrada tibar de crònica negra-tipus "El Caso". És així com informen i formen la ment de l'audiència? Anem malament.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local