Un despropòsit educatiu

La història de l’institut Intermunicipal de Sant Sadurní d’Anoia –un dels centres educatius públics més grans de l’Alt Penedès– és diferent de la resta dels centres de secundària de la comarca. Va néixer fa quaranta-quatre anys de la mà d’una mancomunitat de municipis que volia donar un servei educatiu de qualitat als nois i noies de la zona. El seu finançament sempre va ser públic, tot i que la seva gestió depenia de la Mancomunitat. Pel que fa a la seva trajectòria pedagògica, aquesta sempre ha estat observada amb admiració per tothom, famílies, alumnes i professorat. 

Malgrat aquest recorregut exitós, l’any 2022 –quan el centre ja depenia totalment de la Generalitat– el Departament d’Educació va nomenar extraordinàriament un director extern amb l’encàrrec de mantenir el model pedagògic i d’acompanyar la transformació educativa que s’havia iniciat uns anys abans. Tanmateix, la gestió d’aquest nou director durant aquests tres cursos ha suposat el desballestament total del projecte educatiu del centre, que pretenia millorar els aprenentatges de l’alumnat d’ESO i Batxillerat. Durant aquest temps hem perdut més de vint docents totalment entregats al projecte educatiu, els quals han hagut de marxar a altres centres. A tot això, cal sumar-hi les nombroses baixes provocades per aquesta situació, així com una creixent desmotivació del claustre. 

El conflicte laboral ha estat tan complicat que el claustre, durant aquests tres cursos, ha hagut d’emprendre diferents accions: s’han denunciat un gran nombre d’incidències sobre la mala gestió de la direcció als Serveis Territorials de l’Alt Penedès –fet que no ha suposat cap amonestació per al director–; es va dur a terme una concentració de quaranta docents davant l’ajuntament de Sant Sadurní a finals del passat curs; i darrerament s’està demandant judicialment el director pels seus maltractaments als docents que expressen obertament discrepàncies amb el seu despropòsit educatiu. Unes demandes que s’estan guanyant per part dels denunciants. 

Consegüentment, són dues les preguntes que sorgeixen d’aquesta situació: Com és possible que un conflicte laboral d’aquesta dimensió s’hagi dilatat durant tres anys? Per què no hi ha filtres al Departament per a impedir que les persones que no són capaces de gestionar adequadament un centre educatiu arribin a una direcció?