A tall de la curiositat

Consultant en el diccionari el mot curiositat trobem diverses definicions, com ara, l’interès per conèixer una cosa o les coses en general, l’interès per saber coses sobre la vida privada de les persones i una circumstància, fet o objecte que es considera interessant perquè és original, estrany o poc conegut.

Endinseu-nos doncs dins del món de la curiositat, per exemple en la frase, “la curiositat, és un gran motor”, hom creu s’ha de fomentar la curiositat i la creativitat en l’educació actual. D’altres defensen que la curiositat és un important factor de canvi individual i col·lectiu. Hi ha diverses actituds i trucs que ens poden ajudar a activar-la.

Jordi Balcells, professor de pedagogia terapèutica, defensa que “la curiositat és l'inici d'un procés d'aprenentatge qualificat: és la força que activa el talent, porta a l'acció, estimula l'observació, l'anàlisi, i l'experimentació, convertint-se en un recurs per resoldre problemes i ens capacita per afrontar positivament el nou context social en què vivim. Per posicionar-nos adequadament, la intel·ligència adaptativa és important”.

La curiositat és una de les competències que més necessiten els estudiants per poder avançar en els seus aprenentatges.

“La curiositat” és un assaig epistemològic d'Eugeni d'Ors, escrit als voltants de l’any 1911,"...com el riure i com la paraula, la curiositat és pròpia de l'home. Un gos o un ximpanzé coneixen només obscurament els objectes que, d’una manera immediata, es relacionen amb les necessitats o amb els hàbits de la seva vida; cap temptació els porta als altres objectes que, de moment, no estan inclosos en l’angle de la llur utilitat. Però un instint superior porta a l'home, precisament, amb més vivesa vers aquests objectes que, per un instant, li són inútils. L'home és un animal curiós. Com el primer moviment d'un infant al qual es dona una joguina és de conèixer el secret i mecanisme d'aquesta, així el primer moviment de l’home, i un dels seus impulsos més originaris, ha estat el conèixer que és i com funciona aquesta magna joguina que Déu li ha donat i que s’anomena l'Univers".

I és que malgrat que pensem que la curiositat neix només a l'interior de nosaltres mateixos, aquesta és una conducta natural que algunes persones tenen més o menys desenvolupada.

Per tant, seran els estímuls que ens arriben de fora els que ens ajuden, en definitiva, aquests funcionen com uns activadors de la nostra curiositat.

A banda de tot el que hem dit, hem de recordar la dita, que “la curiositat va matar al gat”, aquesta l’apliquem sobretot als infants que esdevenen molt curiosos per naturalesa. De fet, ser curiós majoritàriament ens incomoda quan algú tracta de saber massa, sobretot de tot allò que té relació amb la nostra vida.

Cal recordar el que defensen les grans ments, anomenades erudites, la curiositat i el coneixement van plegats. La curiositat és el motor de l’aprenentatge. Els científics són, per naturalesa, curiosos. Són persones que es van preguntant constantment i és per mitjà de la investigació que solucionen enigmes i confirmen o descarten hipòtesis. Podríem dir que estan sempre atents als detalls i els fets per entendre el perquè de les coses.

Pels educadors i educadores socials un dels nostres objectius quan treballem en l’entorn educatiu, és fomentar el pensament crític, la curiositat, la creativitat i la innovació.

El Dr. Enric Serradell López, que és economista i professor titular dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) defensa que “d’entre la llarga llista d’habilitats que els directius requereixen dominar per realitzar les seves funcions no sol aparèixer la curiositat. Reivindica la curiositat com una habilitat fonamental dins del procés de desenvolupament de les persones, de la seva intel·ligència emocional, i per extensió, en la seva capacitat de creació i d’innovació.

La curiositat, no és més que una part dins de les fases d’aprenentatge de les persones”...

També us recomano el vídeo “Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia”, del Sr. Antoni Estradé i Saltó, llicenciat en ciències Econòmiques i professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Finalment, vull acabar aquesta reflexió al voltant de la curiositat, amb aquest text que vaig trobar a la xarxa del Quim Curbet que em va agradar molt...

“La curiositat és un gos que aixeca les orelles, és un ocell que fita silenciós entre les branques i és un gat que mira per la finestra. La curiositat és algú que s'atura a la cantonada i que llegeix de reüll la portada d'un diari o que intenta comprendre el missatge gravat en l'escorça d'un arbre. La curiositat ens empeny i ens frena, i tal com deia Eça de Queiroz ens mena als indrets més impensats: a escoltar darrere les portes i a descobrir Amèrica... El món suposa que hi ha veritats que no hem de conèixer i el veí també, hi ha veritats doloroses i veritats alliberadores, però el desig de saber d'entrada no sap diferenciar les unes de les altres. Saber-ho tot no porta enlloc, la curiositat sense ingeni és només un ximpanzé en una biblioteca o algú que navega incansablement per internet sense rumb ni destí.” Joaquim Curbet i Hereu, conegut com a Quim Curbet (1959), és escriptor, editor i fotògraf català.

Tot això em porta a reconèixer que cap on anem si no tenim curiositat? La veritat és que malgrat que sempre ens hem de mantenir curiosos, per reconèixer-nos curiosos, ho hem de fer amb mesura i seny. La resta és pura xafarderia. Aquesta és la que condueix únicament al comareig i a la murmuració, de retruc a la desinformació.

Tots tenim una veïna xafardera que està tota el dia rere la finestra i que no es perd detall...

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)