El Penedès en temps moguts: sentit comú i visió de Vegueria

Les comarques del Penedès estem travessant un moment interessant ja que, com els individus, ens anem fent grans i hem de prendre decisions que ens marcaran la resta de la nostra vida. Ens estem emancipant de la capital del país i això no és fàcil. Aquests dies ho estem vivint en dos camps essencials dels serveis públics: la mobilitat i la sanitat. I tot plegat enmig d’ una boira que no ens deixa veure-hi clar.

Pel que fa a la mobilitat, encara no havíem assimilat l’anunci de l’Estratègia Ferroviària que va fer la Generalitat, i ve el Govern Central a dir que vol fer una nova línia de l’AVE per fer més ràpid el viatge Barcelona-Madrid. Crec que l’anunci de Madrid no ens hauria d’atabalar gaire i que la part més positiva seria que els AVE entrarien i sortirien de Barcelona per la Sagrera, deixant més lliure l’estació de Sants pels trens de proximitat i que per les actuals vies de l’AVE de Lleida-Tarragona-Barcelona hi podrien passar més trens ràpids que donin servei intern al nostre país. El que és essencial és no perdre de vista l’Estratègia Ferroviària, ja que ens cal l’Eix Tranversal, que en la seva primera fase Lleida-Igualada-Martorell-Barcelona doni servei a l’Anoia i tregui els Mercaderies (que han de créixer molt per treure camions de les carreteres) de les línies de Vilafranca i de Vilanova per que puguin donar molt més servei als passatgers (i ens oblidem del desastre del “tercer fil”).  Així com ens cal el Tren Orbital per moure’ns a per la zona més poblada del país sense haver de passar sempre per Barcelona, i l’estació de l’AVE de Vilafranca per anar fent servir aquesta via per recorreguts de mitja distància.

Respecte a l’organització de la Sanitat ens hem de proposar assumir-ne la responsabilitat i no estar sempre pendents de la capital; ens hem d’empoderar. Els Consells Rectors dels Consorcis Penedès-Garraf i de l’Anoia no han de ser simples executors de les directrius que els hi marquen, sinó que han de decidir en cada moment si creix el deute o creixen les llistes d’espera (com fa qualsevol Govern en tots els camps). I que no diguin que llavors t’intervindran, per que si des del territori fas tant sols el que diu Barcelona, és com si ja t’haguessin intervingut. Per que el que no pot ser és que per que no reps l’aportació que necessites el servei no funcioni per tothom. I fer-se grans vol dir això: assumir responsabilitats i no posar-se sempre darrera l’escut de la Generalitat. Cal decidir des del Penedès quines instal·lacions necessitem per d’aquí 5 anys; com ha de ser el nou hospital de Vilanova i els que tenim a Vilafranca i a Ribes. I al Baix Penedès cal fer un pla per compartir les responsabilitats del territori entre els seus representants i la Fundació que ho gestiona actualment.

Tot plegat crec que s’ha de fer amb una visió territorial de Vegueria, reforçant-nos mútuament els diferents territoris, tenint un plantejament en que anem assumint responsabilitats i amb una coordinació a prova de bomba de tots els nostres Ajuntaments i entitats. Ens hi posem?  Assumim responsabilitats? Ens coordinem en totes les circumstàncies? Crec que, només així, val la pena.

Jordi Cuyàs i Soler
President de Pro Vegueria Penedès