
-
Tribuna
-
Joan Rodríguez Serra
- Cubelles
- 25-05-2025 17:43
Desenes de persones fan cua a les portes de l'Oficina d'Estrangeria del Passeig de Sant Joan. ACN / Miquel Codolar
Aquest nou reglament d'estrangeria permetrà regularitzar 100.000 persones l'any a Catalunya i reduirà dels tres als dos anys el temps d'estada que s’exigeix per aconseguir el permís de residència
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El reglament d'estrangeria (Reial decret 1155/2024) ha entrat en vigor aquest 20 de maig Neix amb la voluntat de donar resposta a l’evolució de la migració i s’adapta a la legislació europea Simplifica i agilitza els procediments administratius, redueix els terminis i els tràmits. Igualment, s’ha plantejat la regularització de les persones migrants que es troben a l’Estat abans del 31 de desembre del 2025.
El nou Reglament va ser aprovat el 19 de novembre del 2024, pel Consell de Ministres, el Reial decret 1155/2024, de 19 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei Orgànica 4/200, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Substitueix el Reglament aprovat el 2011, modificat parcialment el 2021 i el 2022.
Aquest Reglament compta amb 264 articles, dividits en quinze títols, dinou disposicions addicionals, i una disposició transitòria única.
Cal destacar que la durada dels visats, la durada i la compatibilitat laboral dels estudiants o les noves modalitats d’arrelament, esdevenen alguns dels aspectes que regula la normativa que entra en vigor.
El Títol V de residència temporal, estableix en el capítol VII, la residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola. S’amplia l’edat dels fills reagrupables fins als 26 anys i la possibilitat de reagrupar un únic familiar, fins a segon grau, per tenir cura d’una persona amb nacionalitat espanyola que tingui reconegut algun grau de dependència. Tindrà una vigència de 5 anys i permetrà residir i treballar per compte d’altri i per compte propi.
També recull un títol específic dedicat als visats, on apareix l’emigració circular i la contractació en origen, incorpora la possibilitat de reagrupar un fill o filla major d’edat per exercir la condició de cuidador de la persona reagrupant que tingui reconegut algun grau de dependència, clarifica l’estada per estudis i la possibilitat d’obtenir una autorització de residència a la finalització dels estudis, entre d’altres.
Pel que fa a l’arrelament, a l’article 125 del nou Reglament, s’estableixen cinc tipus d’arrelament: de segona oportunitat, sociolaboral, social, sòcioformatiu i familiar.
A l’article 126 recull que no s’hi podran acollir les persones que tinguin la condició de sol·licitant de protecció internacional en el moment de la presentació ni durant la seva tramitació. Al mateix temps, cal tenir en compte que el temps passat com a peticionari d’asil fins a la seva resolució no comptarà per al compliment del temps requerit, que ara serà de dos anys per a tots els arrelaments, excepte en el cas de l’arrelament familiar, que no requereix un temps d’estada mínim.
Permet que s’hi puguin acollir les persones peticionàries d’asil a qui se’ls hagi denegat la petició, amb un mínim de sis mesos en situació administrativa irregular i que compleixin els requisits generals i específics per a l’arrelament, excepte la permanència. La sol·licitud s’haurà de presentar dins dels 12 mesos següents a l’entrada en vigor del Reglament.
En el cas de l’arrelament de segona oportunitat, caldrà haver estat titular d’una autorització de residència dos anys abans a la presentació de la sol·licitud, i que no s’hagi pogut renovar per motius diferents de raons d’ordre públic, seguretat o salut pública.
Per l’arrelament sociolaboral, s’ha de tenir un o més contractes, d’almenys 20 hores setmanals en total, amb un Salari Mínim Interprofessional en proporció a la jornada laboral. Cal dir que no caldrà aportar informe d’arrelament social com fins ara.
En el cas de l’arrelament social, s’han de demostrar vincles amb familiars (parella o de primer grau), que tinguin autorització de residència i que justifiquin que tenen mitjans econòmics suficients del 100% de l’IPREM. En cas de no tenir aquests familiars, es podrà aportar un informe d’esforç d’integració.
Per l’arrelament sòcio-formatiu s’ha d’estar matriculat o cursant alguna formació d’educació secundària post-obligatòria. S’ha d’afegir la titulació d’especialista de Formació Professional, la formació completa per a l’obtenció dels certificats professionals (grau C, nivells 1, 2 i 3) i l’oferta presencial corresponent als ensenyaments obligatoris dins de l’educació de persones adultes.
També es pot presentar el compromís de realitzar alguna formació promoguda pel SOC orientada a ocupacions del Catàleg de Difícil Cobertura. La novetat és que aquesta modalitat d’arrelament requerirà la presentació d’un informe d’integració social.
Finalment, i pel cas de l’arrelament familiar, seran els pares, mares o tutors d’un menor que sigui nacional d’un altre estat de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, sempre que resideixi en territori espanyol, tinguin el menor a càrrec i convisquin amb ell o estiguin al corrent de les seves obligacions paterno-filials.
També en el cas d’un familiar que doni suport a una persona amb discapacitat que sigui nacional d’un altre estat de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, que tingui a càrrec una persona amb discapacitat, sempre que convisqui amb ella.
Existeix també la possibilitat de regularització per col·laboració amb les autoritats laborals, recollida a l’article 129.2, amb sis mesos de treball requerit en situació irregular en els darrers 2 anys abans de la presentació i el fet que sigui la subdelegació del govern corresponent la que resolgui la petició, a més de la possibilitat de l’actuació d’ofici de la Inspecció de Treball.
Cal tenir en compte que la durada de les totes autoritzacions serà d’un any, excepte en el cas de l’arrelament familiar, que serà de cinc. Totes les autoritzacions permetran treballar per compte d'altri i propi, amb l’única limitació, en el cas de l’arrelament sòcio-formatiu, d’una jornada màxima de 30 hores.
Seran autoritzacions que es prorroguen per períodes successius d’un any, si es mantenen les raons per les quals es van concedir, o podran modificar-se, si es compleixen els requisits de la renovació (art. 80) a una autorització de quatre anys que permetrà treballar per compte propi o d’altri.
Aquest nou reglament d'estrangeria permetrà regularitzar 100.000 persones l'any a Catalunya i reduirà dels tres als dos anys el temps d'estada que s’exigeix per aconseguir el permís de residència.
És el cas d’en J., un jove de 22 anys que va arribar a l’Estat Espanyol l’octubre de 2020 provinent d’Oujda, al Marroc. Sense conèixer ningú, va passar vuit mesos a Almeria, on treballava al camp i en un restaurant amb salaris molt baixos i males condicions, “treballava 14 hores diàries per 300 € al mes”, recorda, “en aquell moment em vaig preguntar si això era Europa”. “Que m’ajudin amb el procés de regularització és molt important perquè jo sol estic molt perdut.”
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!