La primera cursa d’automòbils d’Espanya, al Garraf

I no, no es va celebrar a l’Autòdrom de Terramar, la construcció del qual arribaria uns anys més tard, sinó al “Circuito del Bajo Panadés”, l’any 1908.

El circuit discorria per les precàries carreteres que unien el barri del Vinyet, a Sitges, -on es donava el tret de sortida a la cursa - amb Vilanova, passant pel carrer de la Unió, Canyelles i Sant Pere de Ribes, conformant un traçat triangular de 27 quilòmetres i 885 metres, que els intrèpids pilots havien de completar 9 vegades, recorrent en total 251 quilòmetres.

La cursa va ser batejada com a Copa Catalunya, i va ser organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya. 15 automòbils, o “voiturettes”, van prendre sortida, acabant-ne 10. Alguns pilots no van poder controlar els seus vehicles en els trams més tècnics i van sortir de la pista, havent de rebre atenció mèdica. Diversos participants provenien de l’estranger i el vencedor de la cursa va ser l’italià Giosuè Giuppone, a bord d’un Lion Peugeot, que venia de guanyar diverses curses ciclistes, motociclistes i automobilístiques a Itàlia o França i que moriria en un accident en una cursa dos anys més tard.

La premsa de l’època destaca la manera com els municipis de la comarca es van preparar per la cursa, engalanant carrers i balcons, muntant tribunes, tanques en els trams urbans, ponts de fusta per permetre creuar el circuit amb seguretat i punts d’avituallament pels corredors, així com la immensa afluència de públic provinent de Barcelona, municipis propers i aficionats d’altres països. “Tots els trens, ordinaris y especials, arribaren atapahidíssims de passatgers”, recollia l’edició del Baluart de Sitges. Així mateix, les carreteres van ser arranjades per permetre el desenvolupament de la cursa amb condicions.

El “Circuito del Bajo Panadés” acolliria una segona edició de la Copa Catalunya, que en la pròxima edició canviaria d’ubicació, passant al Maresme. El Garraf ha vist néixer el fil apassionat de l’automobilisme a Catalunya, que ràpidament es consolidaria i que arriba als nostres dies, passant per les curses a l’Autòdrom, Montjuïc, Pedralbes i el Circuit de Barcelona Catalunya. Un fil que fa cultura i que es troba estretament entrelligat amb l’esperit emprenedor del país, que ha permès que Catalunya hagi estat i sigui terra de projecció i construcció d’automòbils, deixant empremta en la història del motor, senya d’identitat del progrés a Europa. La revista Ilustració Catalana reflectia aquest sentiment d’aquesta manera: “Realment, festes d'aquesta mena axamplan el cor y'ns fan sentir orgullosos d'havernos sabut colocar d'una empenta al costat de les nacions més reputades”

Que aquestes línies serveixin per fer memòria. Ha estat estimulant parlar d’aquest fet històric amb vilanovistes, com en Miquel Altadill, la Blanca Albà o l’Aleix Salvó, als quals vaig interrogar sobre el coneixement d’aquesta efemèride quan vaig descobrir-la per casualitat.