The times they are changing o canviar tot perquè res canviï

Come mothers and fathers
Throughout the land
And don't criticize
What you can't understand
Your sons and your daughters
Are beyond your command
Your old road is rapidly agin’
Please get out of the new one
If you can't lend your hand
For the times they are a-changin’

The times they are a-changin’, Bob Dylan
 

A l’anterior article ens havíem quedat en el concepte d’escola, el paper de l’educació dins de la societat i la rellevant figura del mestre, utilitzant el popular i mític “Another brick in the wall” de Pink Floyd. Dins d’aquest repàs mensual a les qüestions que, d’alguna manera, posen en qüestió i interpel·len el món educatiu, ens aproparem a allò que moltes vegades sembla necessari i urgent: canviar l’escola, ja que l’educació està en crisi. Cada vegada que hi ha un terratrèmol social o la publicació dels resultats de les proves PISA, amb els seus conseqüents i polèmics rànquings, sembla que l’escola s’hagi de transformar de dalt a baix, posant en qüestió tot el que havia de funcionar fins ara i abraçant altres experiències que, com més “innovadores” siguin, millor. 

Al llarg de la història, l’escola i la figura del mestre, professor, preceptor o qualsevol substantiu que es vulgui aplicar han estat àmpliament estudiats des de molts punts de vista, molts d’ells amb una visió utilitarista i materialista: des de camps com la psicologia, la pedagogia, la filosofia, l'economia, entre altres. No se sap ja molt sobre aquest tema? La resposta és evidentment afirmativa, però també és evident i necessària una revisió actual de totes aquestes qüestions ara que sembla, i més després de la Pandèmia de la COVID-19, que sobre ells planen, una vegada més, vents de canvi i transformació. 

Hi ha una cançó del cantautor estatunidenc Bob Dylan que val la pena esmentar per a evidenciar la situació que es viu actualment a les escoles d'un racó i l'altre del globus. “The times they are changing”. Publicada l'any 1963, la lletra va ser de seguida interpretada i reivindicada com una cançó protesta per la situació social malgrat les reticències de l'autor, el qual mai la va veure d’aquesta manera. No obstant això, al voltant de l’obra de Dylan també hi ha coses curioses. 

El cas és que també va ser triada per Steve Jobs l’any 1984 per al llançament de l'ordinador personal Macintosh, el qual, en paraules del cofundador del gegant tecnològic Apple, canviaria el món. És curiós com la mateixa oració “Els temps estan canviant” adquireix dues interpretacions ben diferents. D'una banda, una reivindicació social en nom d'un futur millor, més social i igualitari i, d'altra banda, el llançament d'un producte comercial d'una gran empresa multinacional que, simbòlicament, busca convèncer l'usuari corrent que l'arribada de la tecnologia canviarà per sempre la història de la humanitat i, per què no, també l'economia mundial.

Després d’aquesta anècdota que ens ajuda a entendre el joc i el perill d’unes mateixes paraules en funció dels interessos que les puguin interpretar, tornem a la nostra època. Pel que fa a l'escola actual, els temps també estan canviant o, més ben dit, fa anys que canvien en la seva forma, el seu paper social i les característiques dels oficis mil·lenaris que en ella s'hi exerceixen. No obstant això, en la idea fonamental i, per què no dir-ho, idealista, d’avançar cap a una societat més il·lustrada, més justa, més bella, més virtuosa des d'un punt de vista Aristotèlic, més social, més igualitària, en definitiva, més educada, està canviant de veritat? Potser cal preguntar-se si tot continua igual que sempre i si l'escola continua sent tractada com a arma llancívola, com a fàbrica, com a mecanisme per a perpetuar les desigualtats, com a instrument polític o, fins i tot, de control social. 

Potser caldria plantejar-nos com a societat si l’escola actual compleix el seu ideal grec pel qual va ser creada: donar coneixement d’un món comú per habitar-lo de la forma més adequada possible, més justa, més real i més bona, convertint els seus deixebles en ciutadans d’una societat en la qual s’atengui no només a una formació material, sinó, sobretot, a la part més humanista de l’ésser humà. Aquí ho deixo. Ara li toca a vostè, estimat lector, dir la seva.