“Me lo quitan de las manos!”

A Vilanova i la Geltrú tenim la sort de conservar un tresor que no sempre valorem prou: els nostres mercats. El Mercat del Centre, referencial i històric, i el Mercat de Mar, de barri i d’identitat marinera —tots dos acompanyats pels seus mercats ambulants— són molt més que simples espais on comprar. Són una manera d’entendre la ciutat, la proximitat i la vida quotidiana. Són patrimoni material i emocional, part de la nostra manera de relacionar-nos i de construir comunitat.

Quan entro al Mercat del Centre per fer la compra o per prendre un tallat al bar, inevitablement retorno als dissabtes de la meva infantesa. Ser filla d’una paradista m’ha marcat la mirada i el vincle amb aquestes places plenes de vida. A casa, l’esperaven expectants. Ella tornava cansada de llevar-se de matinada per preparar el producte, però feliç, amb el cabàs ple de petites alegries: taronges i mandarines a l’hivern; maduixes i cireres a la primavera; i aquella síndria de cinc quilos que, per a mi de petita, era gairebé un ritual d’inici d’estiu.

Recordo quan, alguns matins, em deixava acompanyar-la a la parada i em feia anar a buscar el cafè amb llet en got de vidre. Travessava el passadís central amb una barreja d’orgull i fascinació, embolcallada per les olors de la fruita, la verdura, el peix, el cafè, els esmorzars de plat i aquell fum de faria o caliquenyo que avui ja pertany a un altre temps. Entre xerrameques, rialles i els crits de les parades ambulants —“¡Me lo quitan de las manos!”—, allà vaig descobrir què significa formar part d’una comunitat.

Però els mercats no són només records: són present i futur. Tant el Mercat del Centre com el de Mar són motors que mantenen viva l’economia local, sostenen petites empreses familiars i donen continuïtat a oficis que difícilment tindrien cabuda en les grans superfícies.

Durant dècades, les parades han estat un espai de feina per a moltes dones que, en temps difícils, van tirar endavant la família i el negoci. Els mercats han estat —i continuen essent— un dels sectors amb més ocupació per metre quadrat, un model que resisteix gràcies a la proximitat, la confiança i el tracte humà.

A les parades del Centre i del Mar s’hi conserva un saber que no s’aprèn als llibres: reconèixer el punt òptim d’un tomàquet, tallar el peix amb la precisió d’un rellotge, recomanar la millor peça de carn per aquell rostit de diumenge. És un coneixement que només existeix quan hi ha relació directa i respecte mutu entre qui ven i qui compra.

Els nostres mercats són una escola quotidiana de consum conscient: producte fresc, de temporada i de proximitat. Tenen el poder d’explicar-nos d’on venim —de la vinya, de l’horta, del mar i de les mans que treballen la terra i la pesca— i, alhora, ens mostren cap on volem anar: cap a una ciutat més sostenible, més saludable i més cohesionada.

En un moment en què les grans superfícies i el comerç digital tendeixen a despersonalitzar les relacions, els mercats municipals ens recorden que comprar pot ser també conversar, saludar, preguntar, recomanar, aprendre. Que el valor d’un producte no és només el preu, sinó la història que duu al darrere i la persona que t’atén.

Vilanova i la Geltrú no seria la mateixa sense els seus mercats. Són punts de trobada intergeneracional, espais d’identitat i de resistència cultural. Per això és tan important cuidar-los, impulsar-los i saber veure-hi una oportunitat de futur.

Des del govern, i amb el treball de la regidoria de Mercats, s’aposta per la modernització, la sostenibilitat, la dinamització comercial, la incorporació de nous serveis i l’obertura de portes a noves generacions de paradistes i de compradors. Però, sobretot, cal reconèixer que els mercats són una infraestructura social tan essencial com una plaça, un centre cívic o un carrer ple de vida.

Els mercats ens ensenyen que una ciutat no la construeixen només les pedres i els edificis, sinó les persones que l’habiten. I a Vilanova i la Geltrú, aquest dinamisme i aquesta vida els trobem, cada matí, entre els passadissos dels nostres mercats.

Iolanda Sánchez. Portaveu de Vilanova en Comú.