La síndrome de Mafalda...

El psiquiatre José Carbonell Casasús, parla de la síndrome de Mafalda, “quan el pitjor de tu mateix són els altres. Quan t'aixeques al matí i et trobes que vas a l'escola i la professora està amargada, els companys també, o arribes a casa i et trobes que la teva mare ha preparat sopa i el teu pare ha tingut un mal dia. De sobte dius 'a veure, què em passa? El món està malament, però jo estic bé, m'aixeco bé, dormo bé, tinc energia...”

Tot rau en l’autoestima, que hom relaciona amb l'autoconcepte, és a dir aquells pensaments i creences que la persona té i que creu que són certes. L'autoestima es relaciona amb les emocions, sentiments i les sensacions com a resultat de l'autoconcepte, del que pensem de nosaltres mateixos. És a dir, l’opinió que tenim de nosaltres mateixos, la qual porta associada un judici de valor.

Els educadors i educadores socials sabem que l’autoestima és la base de la majoria dels problemes que pateixen les persones, també sabem que la imatge que tenim de nosaltres mateixos es construeix des de la infància i afecta directament la salut mental.

També podem parlar de l’autoimatge com a la imatge que posseïm de nosaltres i guarda relació amb la part externa, la més física. Sabem també que depèn de l'entorn emocional on creixi l’infant, influeix en l'autoestima, es construeix des de la primera infància. En conclusió, els models parentals són la base on es construeix una autoestima adequada.

Augmentar la confiança en les nostres pròpies capacitats o en la nostra imatge personal ens pot ajudar a ser persones més equilibrades i alegres. Si posem l’atenció en les coses positives, nostres o del nostre entorn, gaudirem més de la vida. Les experiències i sentiments depenen de com veiem les coses.

Com a conseqüència, podem afirmar que la confiança en les nostres pròpies capacitats i en la nostra imatge personal ens proporciona equilibri, si ens atenim a les coses positives podem gaudir, és a dir, són les experiències i els nostres sentiments els que depenen de com veiem les coses. I de retruc, una baixa autoestima afecta a nivell físic, emocional i psicològic.

Podem afirmar que un element molt important en les relacions personals és poder sentir-se estimat i valorat. Les relacions socials, és a dir, tot allò que ens apropa als altres, esdevé un element molt important en el benestar emocional. Cal doncs, una xarxa social de suport que serà un factor de protecció pels problemes de salut mental.

També el tipus de xarxa social, no és la mateixa per a totes les persones amb unes necessitats que van canviant en les diferents etapes de la vida.

Per Aristòtil, l’home és un animal social i la seva naturalesa el porta a viure en societat, “aquell que no és capaç de viure en comunitat i que, a causa de la seva pròpia suficiència, no la necessita, o bé és una bèstia o és un déu”. Les relacions socials són les interaccions de la persona amb els altres, sota unes normes pactades per la comunitat apreses en el procés de socialització. Gaudir d’una xarxa de relacions és molt important per a tothom, així és com trobarem els nostres punts de suport.

Un dia em van escriure una frase molt icònica que vull compartir amb vosaltres: «l'amistat no és qui has conegut per més temps. És qui ha entrat a la teva vida i t’ha dit: "estic aquí per a tu" i ho ha fet». Hem de treballar les nostres habilitats socials, aquestes són una gran font de benestar personal.

Centrant-nos en l’autoestima, podem trobar-ne de diferents, com l’autoestima alta estable, en aquelles persones que confien en les seves habilitats, aquelles que les opinions dels altres o les circumstàncies negatives no afecta en el que pensen.

L’autoestima alta inestable, aquella on els factors externs incideixen en la seva autoestima, si les persones del seu entorn estan bé, se senten bé, també els costa acceptar les crítiques.

Hi ha els que han de millorar l’autoestima, en diem intolerants al fracàs, presenten conductes més agressives i amb un cert domini. I els de l’autoestima baixa estable, per aquestes, els factors externs no influeixen en la seva percepció negativa, tenen molt poca confiança en les seves pròpies habilitats.

L’autoestima baixa inestable, està condicionada per factors externs, davant els resultats, la seva autoestima augmenta, quan acaba l’emoció tornen a decaure; presenten alts i baixos. Els de l’autoestima inflada, no es mostren segurs de si mateixos i sí superior als altres. Necessiten ressaltar els seus assoliments i virtuts, guanyar reconeixement i esforçar-se per tenir la raó en tot el que fan i diuen, considerant sempre com a equivocades les opinions dels altres. Tendeixen a veure’s millors que els altres en tot el que fan i els costa reconèixer els errors i les critiques, per la qual cosa opten per culpar els altres.

L’autoestima és, doncs, la imatge o com ens valorem a nosaltres mateixos i el que projectem cap als altres. Per tant, hem de reconèixer que l’estima que ens tenim a nosaltres és la clau per sentir-nos satisfets.

També serà la forma com ens parlem, ens escoltem i ens mirem quan estem davant d’un mirall, i també serà allò que pensem de les nostres debilitats, capacitats i de les nostres fortaleses.

Antoni Bolinches, Llicenciat en Filosofia, Ciències de l’Educació i Psicologia, reconeix que el secret de l’autoestima no és l’autoestima en si mateixa, sinó molt més que això. Afirma en la seva teoria de la seguretat personal on l’autoestima és el primer i primigeni factor de la seguretat a la qual, després i a mesura que les persones van desenvolupant amb l’edat altres facultats, hem d’afegir l’autoimatge, l’autoconcepte.

D'altra banda, la paraula autoestima està formada per “auto” de la persona en si i per si mateixa, i “estima” la valoració, l'autoestima és doncs la valoració que una persona fa de si mateixa.

L'autoestima està formada per la consciència que tenim sobre nosaltres mateixos, els trets de la nostra identitat, les qualitats i característiques més rellevants de la nostra forma de ser.

El concepte de l'estima i l’amor que ens tenen, la consideració que tenim vers els nostres interessos, les nostres creences, els nostres valors i les nostres maneres de pensar.

La psicòloga Anna Romeu ens recorda també que “si agrades a tothom, potser tens un problema seriós”, no cal complaure sempre els altres, cal acceptar-nos i respectar-nos. Per tant, no és bo dir que sí a tot i a tothom. Hi ha persones que volen complaure a tothom, viuen espantades per la possibilitat que algú pugui enfadar-se amb elles. Quan algú no expressa la seva opinió i no se sent escoltat, mai es compromet i això genera manca de compromís i desinterès.

I vull acabar amb les paraules del mateix Dr. José Carbonell, “cal posar límits a les nostres expectatives, no deixar que els comentaris dels altres ens afectin i sobretot cuidar una mica l'autoestima, aquell amor propi a través de fer coses que ens fan créixer com a persona. Per tant, davant la síndrome de Mafalda, molt amor propi".

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)