Veritat artificial o mentida camuflada?

Jordi Carbonell va dir l’onze de setembre de 1976, a Sant Boi, una frase que cal tenir molt present, i en els moments que estem vivint encara més “Que la prudència no ens faci traïdors”.

Actualment l’odi que persones com Trump estan impulsant, es va propagant pel món. El seu slogan “America firts”, traduït a diferents idiomes o accents, surt als nostres carrers i es converteix en “prioridad nacional”, o en “polítiques immigratòries que beneficiïn els catalans, no els estrangers”. Vox i PP fan bandera de la primera i Aliança Catalana de la segona, però venen a dir el mateix.

Arrosseguem problemes polítics i social importants i el funcionament dels partits polítics no permet superar-los. Davant d’aquesta situació de descontentament aquests grups de l’extrema dreta o de la dreta extrema veuen en l’exclusió el camí de l’anellada estabilitat. Però els pactes de PP i Vox no aportaran l'estabilitat que asseguren sinó noves crisis. Pretenen que el seu principi arreli permanentment i per tant cal analitzar-lo bé i veure les conseqüències de les seves afirmacions. La raó que justifica la seva actitud seria fer front a una escassetat de recursos per mantenir l'anomenat estat del benestar. Per tant cal evitar que aquesta mancança acabi col·lapsant els nostres serveis de salut, educació, accés a l'habitatge... Per a Vox, la línia d'exclusió rau en la nacionalitat espanyola; per al PP en un gens clar anomenat “arrelament”. Volen supeditar l'accés a les ajudes o prestacions socials, a l'ocupació o a l'habitatge al fet de posseir la nacionalitat espanyola i/o trobar-se en situació de legalitat i complir la llei. Dit de manera clara: els de casa primer perquè això no dóna per a tothom. Una idea demagògica i falsa, però que es mostra eficient per expandir-se davant dels creixents problemes que hi ha per accedir als serveis públics bàsics.

Estem en el setè procés de regularització de població migrant. Anteriorment tant el PSOE com el PP n’han fet, i la valoració estadística que se n’ha fet és que milloren la integració laboral i fiscal dels immigrants. Tant PP com Vox fan el possible per a sabotejar l’actual procés, més enllà dels difícilment explicables problemes organitzatius que hi ha. Aquesta regularització ha arribat per la mobilització d'una societat civil que la va forçar i l'avalar. El suport és tan transversal que arriba fins a la CEOE i la jerarquia catòlica.

Més enllà de les apreciacions interessades, el Banc d’Espanya i el FUNCAS han publicat, a finals de 2025, unes dades aclaridores:

A-La incorporació de treballadors estrangers explica gairebé el 47% del creixement del PIB acumulat des del 2022. Sense, en lloc dels creixement del 2,8% hi hauria estancament. Caixabank indica, en el seu informe de perspectives per al 2026, que l'impuls de la immigració aporta un 0,5% al ​​creixement del PIB.

B- Sense l'aportació de la immigració el creixement vegetatiu seria negatiu (moren més espanyols dels que neixen) i el PIB total se situaria un 4,6% per sota de l'actual. Sense els immigrants l’escassetat de recursos seria menor?

C- Segons el Ministeri de Sanitat les visites anuals a la sanitat pública per part de les persones immigrants és de 3,3. És pràcticament un 50% menor que la dels nacionals que arriba al 6,4. La població migrant és més jove, pateix menys malalties cròniques o oncològiques i, per aquesta raó, va menys al metge.

D- La despesa farmacèutica de la població estrangera queda entre un 50 i un 70% per sota de la de la població nacional. En aquest cas, com en l’anterior, la seva joventut redueix sensiblement la possibilitat de malalties cròniques. Són una sobrecàrrega per a la sanitat pública?

E- L'Institut Nacional d’Estadística (dades 2025-2026) recull que la població estrangera rep entre l'11-12% del total de les ajudes socials a Espanya, i representa entre el 14-15% del cens. En canvi aporten un 30% més del que reben.

F- Si mirem l’IRPF o les pensions, les dades són clares: la Seguretat Social té registrat més de 3,2 milions d'estrangers que, per edat, aporten sense rebre ja que amb prou feines hi ha pensionistes entre ells.

G- Els immigrants representen l'1% de tota la despesa pública i proporcionen ingressos per un 10%.

Són una sobrecàrrega econòmica?

Hem de ser prudents i no violents, però no hem de ser covards i violentar, posant en evidència, als que menteixen i creen una realitat paral·lela per a servir els seus interessos.

Hi ha més, força més, però això un altre dia.