Actuar per convicció, no per imposició

En una societat on sovint es premia l'obediència i es penalitza la dissidència, és essencial recordar la importància de l'acció guiada per la convicció personal. Ara bé, no n’hi ha prou amb actuar per convicció: cal que aquesta convicció estigui arrelada en el respecte, la responsabilitat i el bé comú. Perquè també hi ha conviccions destructives -i la història és plena de persones que han fet molt mal actuant des del convenciment sincer però profundament erroni.

Actuar per convicció vol dir fer les coses perquè les considerem justes, perquè les sentim nostres, perquè neixen d’un pensament crític i d’uns valors que hem assumit de manera lliure i amb consciència. Quan actuem només per imposició —perquè algú ens ho mana, per evitar un càstig o per seguir una norma sense qüestionar-la— les nostres accions perden autenticitat. Ens convertim en simples executors d’ordres, i no en subjectes responsables de les nostres decisions.

Aquesta distinció és clau en l’educació, en la política, en la vida quotidiana. Un infant que aprèn a respectar perquè entén el valor del respecte esdevé un ciutadà conscient. Un adult que col·labora amb la comunitat perquè creu en el bé comú construeix una societat més justa.

Però cal reconèixer que no és fàcil. Sovint arrosseguem frens que ens impedeixen expressar-nos amb llibertat segurament degut a antigues imposicions. En l’àmbit cultural, per exemple, moltes persones no s’atreveixen a cantar en públic, especialment a partir d’una certa edat. Senten vergonya o inseguretat perquè han crescut en una societat que -fomentada per l’educació competitiva i una cultura basada en l’espectacle- ens ha fet creure que només poden cantar “els bons”, els escollits. La televisió ha contribuït a convertir-nos en espectadors, en consumidors de veu, en comptes de protagonistes de la nostra expressió col·lectiva.

Però cantar és un dret. Una necessitat. Una força. No ens podem deixar frenar pel que diran ni per la por al ridícul. Cantar és aixecar la veu, no només per fer música, sinó per dir el que pensem i el que sentim amb convicció.

Imaginem per un moment que fóssim milions de persones cantant cada setmana, en grups més o menys nombrosos arreu del món. Cadascú amb la seva veu, única i vàlida. Hi ha qui té una veu privilegiada, sí, però totes les veus tenen un valor profund quan es posen al servei de la convivència, de la pau, de la justícia. Grups petits i grans, al carrer, a les places, als parcs, donant veu a un clam compartit: volem un món sense guerres, amb respecte entre totes les persones -sigui quin sigui el seu color de pell, la seva procedència, la seva cultura o religió- i, sobretot, amb respecte profund pel Planeta que compartim.

És en aquest esperit que sorgeixen les Cantades Populars pel Planeta i la Pau: una crida que neix d’una convicció clara i generosa, no d’una imposició. Cantar plegats —sense jutjar, sense competir, sense por— és un acte de llibertat, de resistència i d’esperança. És recuperar la nostra veu, tant en sentit literal com simbòlic, i posar-la al servei d’un futur millor.

A turuta.cat, que és la web de la moneda social ciutadana “la Turuta” (de Vilanova i la Geltrú), d’on neix el projecte de les Cantades, hi trobaràs on serem la setmana vinent i també l'accés a totes les cançons. Vine a cantar, si vols i pots, clar. No cal tenir “bona veu”; cal tenir ganes de fer sentir la teva. Perquè la Pau i la cura del Planeta no són espectacles: són responsabilitats compartides.

El dia que siguem milions de persones cantant cada setmana pel Planeta i la Pau, arreu del món, aquells que encara sostenen les inèrcies destructives de la globalització capitalista començaran a entendre que ja estem entrant en una Nova Era.

Una Era del respecte i de la cooperació, i no de la imposició. Una Era en què el món local recupera tot el seu valor, perquè no pot existir un món global viu si els mons locals s’extingeixen. I aquests mons depenen, directament, de les decisions que prenem cada dia.

Ja no podem viure com a espectadors. Som protagonistes de les nostres vides. Responsables de les nostres accions. Cadascú de nosaltres pot construir, amb veu pròpia, un futur més just, més lliure i més respectuós. Tothom hi té cabuda. La decisió és personal, lliure i oberta a tothom.

Amb només una hora creativa i positiva a la setmana, cantant plegats, compartint emocions i conviccions -a banda de totes les accions que cadascú pugui fer segons les seves aptituds, possibilitats i circumstàncies- ja podem començar a transformar aquest sistema que ens està arrossegant cap a la destrucció.

Perquè quan les veus s’uneixen amb sentit, esdevé impossible ignorar-les.

La música que fem avui pot ser el senyal clar d’un món que desperta.