El Dia Mundial dels Refugiats ens interpel·la: Palestina necessita justícia

Les Nacions Unides van proclamar, el desembre de l’any 2000, el 20 de juny com el Dia Mundial dels Refugiats, amb l’objectiu de posar fi a l’oblit que sovint envolta la situació de milions de persones desarrelades arreu del món: refugiades, apàtrides, sol·licitants d’asil o desplaçades per conflictes, persecucions o catàstrofes. Aquest dia vol ser una jornada per reivindicar els seus drets i fer visible una realitat que massa sovint és ignorada o silenciada.

La situació a Palestina n’és un cas extremament dolorós i urgent. Des de fa més d’un any i mig, la població palestina està sent sotmesa a una ofensiva continuada per part de l’Estat d’Israel, que acumula denúncies per crims de guerra i violacions flagrants del dret internacional. El genocidi sobre la població de Gaza ha provocat milers de morts i un col·lapse humanitari que afecta greument la població civil, especialment els infants: es calcula que més de 71.000 nens i nenes menors de cinc anys podrien veure’s greument afectats per la desnutrició. Més enllà de les xifres, la població viu immersa en la por, el bloqueig d’ajuda humanitària, la manca d’accés a aigua potable i la destrucció sistemàtica d’infraestructures bàsiques.

En aquest context, que el conflicte torni a ocupar espais als mitjans de comunicació i al debat públic no és en cap cas un “èxit” d’aquell objectiu fundacional del Dia Mundial dels Refugiats, sinó una prova clara del fracàs col·lectiu per evitar que aquesta tragèdia hagi arribat tan lluny. El ressò mediàtic no pot ser vist com una conseqüència positiva, sinó com una denúncia crua de la inacció internacional davant d’un patiment sostingut i injustificat.

Davant d’això, cal exigir responsabilitats clares a la comunitat internacional. El reconeixement formal de l’Estat de Palestina per part d’Espanya, el maig del 2024, és un pas important, però no pot quedar-se en un gest simbòlic. És imprescindible que la Unió Europea i els estats membres actuïn amb la mateixa determinació amb què van respondre a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia o a l’apartheid sud-africà. Això vol dir revisar i suspendre acords d’associació amb Israel, aplicar sancions a les autoritats responsables de les violacions de drets humans i assumir, des de tots els nivells institucionals, el compromís de ser una societat d’acollida, solidària i valenta.

Des de l’espai dels Comuns, el compromís amb la causa palestina ha estat constant i ferm. A nivell europeu, el diputat Jaume Asens ha exigit al Parlament Europeu la suspensió de l’acord comercial amb Israel i sancions individuals contra Netanyahu, els membres del seu govern i l’alt comandament de l’exèrcit israelià. També ha impulsat les jornades “Ho anomeno genocidi”, inspirades en el Tribunal Russell, en què es van aportar proves consistents que apunten a una voluntat genocida per part de l’Estat d’Israel.

A l’Estat espanyol, els Comuns han impulsat mesures perquè el Govern rescindís contractes d’armament del Ministeri de l’Interior amb empreses israelianes i es comprometés a no comprar ni vendre armes a Israel. També han treballat per obrir el debat al Congrés d’una proposició de llei, promoguda per la societat civil, que introdueixi en la legislació espanyola l’embargament d’armes quan es produeixin vulneracions greus dels drets humans.

A Catalunya, s’ha treballat per tancar l’oficina d’Acció a Tel Aviv —una mesura que ja s’ha acordat amb el Govern de la Generalitat—, i s’han aprovat diverses declaracions parlamentàries de suport a Palestina. També a l’àmbit municipal, aquest compromís s’ha traduït en accions concretes. A Vilanova i la Geltrú, el passat 2 de juny es va aprovar al ple una moció que preveu una aportació econòmica d’urgència per a ajuda humanitària, així com l’estudi d’un agermanament amb una població palestina. Paral·lelament, s’està treballant de manera coordinada entre diferents departaments municipals —com Convivència, Drets Socials o Cooperació— i les entitats locals compromeses amb la causa, per tal de millorar les condicions de vida de la població palestina refugiada present a la ciutat i reforçar les polítiques públiques que fan de Vilanova una ciutat d’acollida real.

En un dia com avui, no podem acceptar que la repetició de les imatges ens insensibilitzi davant la barbàrie, que la cobertura mediàtica converteixi l’horror en rutina. Cal posar fi a la impunitat i actuar des de la responsabilitat política i humana. El poble palestí no necessita només reconeixement; necessita protecció, justícia i la solidaritat efectiva de la comunitat internacional. I aquesta solidaritat ha d’expressar-se amb fets, no només amb paraules.

Míriam Pérez. Regidora de Vilanova en Comú
a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.