Naturalitzar una platja urbana: entre el soroll, la vida i la responsabilitat pública

L’article publicat recentment a Eix Diari que vincula la revetlla de Sant Joan amb una suposada destrucció de l’espai natural de Ribes Roges, mereix una resposta des de la institució municipal. No només pel que insinua, sinó també perquè invisibilitza la feina col·lectiva i professional que hi ha darrere la preservació d’aquest espai únic.

La zona naturalitzada de Ribes Roges és un entorn modificat per l’acció humana al llarg de dècades. La construcció del port a meitat del segle XX va alterar la dinàmica litoral fins a convertir-la en una platja urbana on convergeix la desembocadura del torrent de Sant Joan. Aquest espai humit ha esdevingut en els darrers anys un laboratori viu d’aprenentatge col·lectiu sobre com equilibrar usos humans intensos amb la protecció d’espècies i hàbitats vulnerables.

Des de l’Ajuntament hem desplegat actuacions concretes i coordinades: delimitem l’espai de nidificació, col·loquem senyalització específica, retirem residus, establim controls d’accés, i treballem colze a colze amb la brigada de platges, serveis ambientals, escoles, voluntariat i entitats. Tot plegat sota l’assessorament d’un ornitòleg reconegut, que ens acompanya amb rigor científic en la protecció de les espècies nidificants.

Enguany, la desaparició prematura de polls de corriol de la segona posta no pot atribuir-se de forma simplista a la revetlla de Sant Joan. Segons les observacions realitzades, és molt probable que altres factors hi hagin incidit, com la presència d’espècies depredadores (per exemple, el gavià argentat o la garsa), fenòmens meteorològics o altres alteracions del cicle de nidificació. A més, la gran majoria de desaparicions estan documentades abans de la revetlla de Sant Joan i fins i tot de la celebració del campionat Arena 1000 d’Handbol.  Atribuir-les a aquests esdeveniments és una simplificació que no ajuda a entendre la complexitat ecològica ni a millorar la gestió.

Volem recordar que els municipis gestionem amb competències i recursos limitats i, malgrat això, mantenim la inversió en educació ambiental, seguiment tècnic i coordinació transversal per fer viable aquest espai. En el cas del corriol camanegre, a més, sense suport econòmic per part de l’administració que té les màximes competències en la matèria, que és la Generalitat de Catalunya.

El cert és que, sense l’esforç municipal sostingut, no hi hauria avui cap espai naturalitzat a Ribes Roges ni cap èxit reproductiu d’espècies protegides.

Reivindiquem la intel·ligència col·lectiva, la gestió basada en l’evidència i el diàleg entre institucions, experts, entitats i ciutadania. Ens podem equivocar i segur que hem de millorar. Però el que és innegociable és el compromís: estem al costat de la vida, treballem per l’equilibri dels usos i no renunciem al repte de protegir la biodiversitat en entorns urbans on conviuen veïnatge, infants, visitants i aus.

Perquè la intel·ligència no mor quan es defensa la vida amb constància i coneixement. Mor quan es menysté el valor del que és públic i compartit.

Iolanda Sánchez. Regidora d’Emergència Climàtica i Espais Naturals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú