Propagandes que embruten

Les comunitats de veïns i les cases particulars tenim l’opció de posar un cartell ben visible que digui, més o menys: «No s’admet correspondència comercial ni propaganda». Aquests cartells solen ser dissuasius, perquè l’empresa que no en fa cas pot ser denunciada i multada.

Hi ha, però, una propaganda que s’ha estès com una taca d’oli, contra la qual em sembla que ben poc hi podem fer els particulars. Em refereixo a la proliferació de cartellets, sobretot de compra de cotxes i altres vehicles, que un dia sí i un altre també pots trobar al parabrisa o al vidre del conductor si deixes el cotxe aparcat al carrer o en un pàrquing públic a l’aire lliure.

Els he anomenat cartellets perquè són uns papers petits que solen fer 6,5 x 9,5 cm.; són de colors molt vius precisament per cridar l’atenció; i hi sol destacar una frase del tipus «Compro el seu cotxe», «Comprem cotxes»..., acompanyada d’un telèfon i alguna altra informació addicional com ara «Qualsevol marca», «Qualsevol any i estat del vehicle»... De ben segur que tothom qui té cotxe sap de què parlo. Ah, me n’oblidava: sempre són escrits en castellà i només en castellà, te’ls deixin a Barcelona, a Sant Quirze, a Vilafranca del Penedès, a Montblanc, a Vic, a Valls... Només en recordo un de bilingüe (català en una cara i castellà en l’altra), però no sabria pas dir a quina població me’l van deixar ben posat al vidre.

Aquests paperets o cartellets, com podeu suposar, acaben majoritàriament a terra, a la vorera, a l’asfalt del carrer... De vegades les ventades els fan córrer i apareixen en llocs una mica més inesperats, com poden ser un jardí, un parc infantil... I, és clar, com que se’n distribueixen centenars, millers i tot gosaria dir, els carrers n’acaben plens, bruts i de mal recollir o netejar. No m’estranyaria pas que molts acabessin al clavegueram, arrossegats per l’aigua de la pluja, ja que n’he vist més d’un d’encallat en alguna reixa de desguàs.

Com he apuntat, els particulars ben poca cosa hi podem fer per evitar-los, però em sembla que les autoritats municipals hi haurien de posar remei. No sé pas com, perquè de jurista no en tinc ni l’ombra, però potser un impost una mica dissuasiu per a les empreses que els utilitzen en podria ser una bona solució. Aquí no val l’excusa que no se sap qui hi ha al darrere, que seria molt difícil i costós trobar-ne els responsables (com he dit tots porten un telèfon de contacte ben destacat)... Aquí només cal la voluntat de mantenir una mica més neta la via pública exigint responsabilitats a qui l’embruta d’una manera tan habitual i tan poc respectuosa amb el medi i amb la ciutadania.