Un descuit, una obligació, una dissort...

Quan el seu progenitor va sortir al cotxe a buscar el seu fill, ja era massa tard. La principal hipòtesi de la mort seria un descuit del pare.

Malauradament, la història està plena de fatídics descuits, uns fets que ens posen en alerta al mateix temps que ens prenem la llicència d’opinar sobre un o uns fets que ens porten a afirmar rotundament “a mi no em passaria”.

Benvolgudes i benvolguts lectors, no podem fer aquest tipus d’afirmacions i molt menys esdevenir jutges i part en esdeveniments que tenen unes conseqüències tan extremadament greus.

Si ens parem a reflexionar, tots i totes hem tingut descuits de major o menor rellevància i alguns tenen a veure directament amb els nostres fills i filles o altres familiars desvalguts. No opinaré sobre algunes coses que he pogut observar amb el tracte amb animals de companyia, ni és el lloc, ni el moment.

La Generalitat de Catalunya ens recorda uns consells pràctics, organitzats per franges d'edat, que us ajudaran a evitar riscos i a garantir així, la seguretat dels infants. Molts responen al sentit comú.

Pels infants menors d’un any: quan l'infant viatgi en automòbil s’ha d’usar un dispositiu de retenció apropiat a la seva edat, pes, i a les característiques del vehicle.

Els nadons han d’anar sempre en sentit contrari a la direcció del vehicle i en els seients posteriors del vehicle, per evitar lesions en cas de col·lisió. Una cadireta infantil al seient davanter ens obliga a desconnectar l’airbag.

No deixem un nadó sense vigilància al damunt de canviadors, llits, sofàs o cadires, l'infant ha d'estar en un lloc segur, com el bressol.

Abans d’anar de quatre grapes, cal tenir cura de caigudes per escales i finestres amb tanques apropiades, s’han de protegir els endolls i no penjar estovalles o cordes que puguin fer caure objectes al damunt de l'infant en cas que les estiri.

Hem d’evitar que vagi de quatre grapes al voltant de fonts de calor, com ara cuines, forns, estufes o calefactors.

No hem de portar aliments o begudes calentes al mateix temps que tenim un infant als braços.

Alerta amb els objectes petits, els trossos petits i durs d'aliments com pastanagues, pomes crues, raïm o crispetes. No deixem a prop d’un infant bosses o embolcalls de plàstic, globus o altres objectes que podrien asfixiar-lo.

En el moment del bany, ompliu la banyera amb només 5 cm d'aigua per evitar el risc que l’infant pugui ofegar-se. No el deixeu mai sol dintre o prop d'una banyera, una piscina o un altre recipient amb aigua.

Mantingueu els medicaments, els productes de neteja i altres productes tòxics lluny dels infants.

No sacsegeu mai un nadó, ni per aconseguir que deixi de plorar ni amb cap altra finalitat. Un nadó no té prou força per mantenir subjecte el seu cap. Si el sacsegeu, el cap trontollarà en tots els sentits. Si el cap topa amb un objecte dur, potser no es produirà una lesió visible, com en els infants més grans o els adults, sinó que pot sagnar per dins, en la zona del cervell. També les manipulacions brusques sense suport del cap o bé el fet de llançar l’infant enlaire poden esdevenir perilloses.

Per prevenir la síndrome de la mort sobtada del lactant, no poseu mai el nadó al bressol de bocaterrosa ni el deixeu damunt d’una superfície tan tova que li pugui arribar a obstruir el nas i la boca. Procureu que dormi sempre panxa enlaire.

L'Agència de Salut Pública de Catalunya i la Societat Catalana de Pediatria han elaborat un recull de consells de seguretat per a l'ús dels mocadors porta bebès que convé seguir sempre i, molt especialment, en el cas dels nadons menors de 4 mesos, els nascuts prematurament o amb un baix pes i els que pateixen processos respiratoris infecciosos.

De l’any fins als 4 anys, quan el pes de l'infant superi els 9 kg, hem de canviar el dispositiu de retenció infantil del cotxe. Els cabassos i els portabebès del grup 0 només es poden utilitzar amb infants de fins a 10 kg i els del grup 0+, de fins a 13 kg; a partir d'aquest moment, hauran de fer servir cadiretes del grup I (de 9 a 18 kg).

Molts dels dispositius del grup 0+ indiquen que els infants de més de 9 kg o un any d'edat poden viatjar asseguts, la posició contrària a la marxa és la més segura i es pot continuar mentre aquesta posició no ocasioni una excessiva incomoditat.

Mentre els adults estigueu cuinant, menjant o fent una altra activitat que no permeti la vigilància de l'infant, deixeu-lo en un lloc segur com el parc infantil, la trona o el bressol.

Manteniu els infants en un lloc segur quan s'està cuinant. Les paelles, olles i pots, així com la superfície calenta dels fogons, la planxa, el forn o els radiadors poden provocar-los cremades.

Mantingueu els medicaments lluny de l'abast dels infants, els productes de neteja i altres productes tòxics sempre en el seu envàs original.

Els infants que vagin amb bicicleta o tricicle els utilitzin sempre en parcs o àrees de joc infantils tancades i separades de la via pública.

Manteniu tancada qualsevol àrea perillosa instal·lant tanques apropiades a les escales o dispositius de seguretat a les finestres.

Disposeu d'aixetes que regulin la temperatura de l'aigua del bany perquè no sobrepassi els 38 °C, o reguleu l'escalfador per tal que l'aigua calenta no sobrepassi els 45 °C.

Hem d’ensenyar als infants a interactuar amb els animals domèstics. Eviteu que facin jocs en què els animals es puguin sentir agredits, com estirar-los la cua, i que els molestin quan mengen o dormen.

Hem d’explicar-los que no s’han d’apropar a animals desconeguts i a demanar permís a la persona responsable abans d'acariciar-los.

Per a infants de cinc a nous anys, fins que no tinguin una alçada mínim 135 cm, han d’usar dispositius de retenció apropiats en tots els desplaçaments amb el cotxe.

Si l'infant va amb bicicleta, cal que dugui sempre un casc apropiat i que no circuli per la via pública, especialment per espais utilitzats pels vehicles de motor.

Els infants han de caminar sempre per la vorera, aturar-se als passos de vianants i travessar-los acompanyats d'una persona més gran.

Cal que els infants aprenguin a nedar, però no els deixeu fer-ho sense la vigilància d'un adult. Tampoc els permeteu nedar quan hi hagi mala mar o en llocs on hi hagi corrents ràpids.

La pràctica d'alguns jocs i esports, com per exemple el patinatge, l'esquí o alguns esports d'aventura, requereix equipaments de protecció necessaris com casc, guants, protectors per als genolls o altres parts vulnerables.

Pel que fa als consells a les famílies amb infants de deu a catorze anys, s’ha de supervisar quan manipulin elements elèctrics o de foc, per evitar cremades. A les revetlles i en altres ocasions similars, s’han de comprar articles pirotècnics homologats i apropiats per a l'edat dels infants i sota supervisió.

Tots els infants, en cas d'emergència, han de saber demanar ajuda, especialment si no compten amb la d'una persona adulta. Ajudeu-los a memoritzar els números de telèfon que podrien utilitzar en cas d'emergència, com el 112.

Si caminen pel carrer, ho han de fer sempre per la vorera, respectant els passos de vianants i semàfors, i seguir les normes de seguretat viària.

Quan vagin en motocicleta o automòbil, és obligatori l’ús del casc i els dispositius de retenció apropiats com el cinturó de seguretat i, si la seva alçada encara ho fa necessari, elevadors homologats.

Els educadors i educadores socials podem afirmar que malgrat que aquests consells responen a un criteri generalitzat, que tiri la primera pedra si hi ha alguna persona que no ha estat prou ferma en l’acompliment d’aquestes normes de sentit comú.

Segurament que hi ha progenitors que poden fer cas omís d’aquests consells per diverses raons, però mai per desconeixement, aleshores els podem jutjar severament per aquests fets.

Certament en el cas que ens toca avui analitzar, podrem trobar una greu diferència i aquesta raó principalment en les conseqüències que un “fatídic descuit” ha provocat en la vida d’aquest nen i en les que té i tindrà pels seus pares i la seva família.

Hem de reflexionar plegats també sobre la paraula "accident", un mot que a voltes ens porta a pensar en quelcom "fortuït" i "imprevist", la realitat és que en la gran majoria dels casos els accidents són evitables amb actituds adequades de prevenció. La majoria d'accidents es produeixen en l'entorn domèstic.

La Convenció sobre els Drets del Nen de les Nacions Unides dona la responsabilitat a la societat en la protecció dels infants. Els nens i els adolescents tenen el dret a la seguretat, tal com tots els membres de la Unió Europea s'han compromès a defensar. La majoria dels accidents infantils es produeixen en els col·legis i a les llars. Les conseqüències són terribles, ja que suposen la primera causa de mort en nens i nenes d’entre els 5 i els 18 anys a la Unió Europea.

Els accidents infantils a l’Estat espanyol són la segona causa de mortalitat infantil després del càncer. Un dels objectius de la pediatria d’AP és la prevenció dels accidents, i per fer-ho s’ha de saber quina és l’actitud dels pares respecte a la supervisió dels seus fills.

Els educadors i educadores socials coneixem el PSAPQ, un qüestionari per valorar-la mitjançant una escala Likert de 5 punts distribuïts en 4 subescales, proteccionisme, supervisió, tolerància al risc i creença en el destí/fatalitat, validat i adaptat per a infants de 2 a 5 anys.

Segons Nacions Unides, cada any es perden 1,3 milions de vides a causa d’accidents de trànsit. Aquesta esdevé la principal causa de mort d’infants i adolescents d’entre 5 i 19 anys. Arreu del món, moren anualment per aquest motiu uns 220.000 infants i adolescents entre 0 i 19 anys.

“Sigmund Freud, a la carta a Binswanger escrita arran de la mort d'un fill d'aquest, diu: “Sabem que l'agut dolor que sentim després d'una pèrdua semblant arribarà al final, però romandrem inconsolables i mai no trobarem un substitut”. En aquesta carta Freud planteja que el duel no acabarà per trobar un reemplaçament, reconeix que la pèrdua és insubstituïble. Havia dit prèviament “Sabem que el dol, per dolorós que pugui ser, expira de manera espontània... llavors la nostra libido queda de nou lliure per... substituir-nos els objectes perduts per altres de nous que siguin tant com sigui possible, tant o més apreciables”. Aquestes dues visions sobre la possible substitució o no de l'objecte un cop finalitzat el dol mostren una contradicció a Freud”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)