'Oda a la merda'

Així es titula una de les cançons que va cantar el grup Fenya Rai al parc dels Pescadors de Cambrils (Baix Camp) el passat 22 de juny. També vam escoltar “La perdiueta”, “El gall negre”, “La joteta de sant Roro”, “Baixant de la font del gat”, etc. Un concert que va fer les delícies de tots els assistents, entre els quals, afortunadament, m’hi comptava.

“Nascut l’any 2015, Fenya Rai vol ser un grup irreverent, canalla i fresc que passa el cançoner popular pel seu propi taller de planxa i pintura fent que la gent d’avui escolti cançons que poden tenir dos-cents anys (fenyarai.cat)”.

Fenya Rai treballa “una pila de cançons  recollides al Cançoner Popular”. Ho fa musicalment, versiona i juga amb les lletres, amb els ritmes i les harmonies per “adequar-les als gustos del segle XXI”. “Crítiques humorístiques, a voltes carregades de poesia i a voltes de mala llet, les cançons reflecteixen el tarannà desacomplexat i festiu del grup… i del país. Fenya Rai només pretén proveir el públic d’aquest material perquè canti i balli mentre passa una estona divertida  (produccionssubmarines.com/artistes/fenyarai/)”.

Es fan “acompanyar” d’un acordió diatònic, una pandereta, una guitarra clàssica, un baix elèctric i la seva veu, és clar.

Després d’escoltar-los, dono fe tant de la seva feina musical com de les seves intencions expressades a la xarxa, on s’hi pot tafanejar per a saber-ne més del quartet vallenc.

La música del Cançoner Popular no forma part dels grans circuits comercials. Però també té el seu públic, evidentment! I té el seu temps o les seves estones. Com qualsevol altre estil musical. La música en general està considerada una de les principals fonts de plaer i emoció de la vida. Per tant, parlar-ne és una manera més de gaudir-la. I de retruc, ens fem ressò també dels músics que s’hi dediquen (a la música de tradició popular, en aquest cas). Ells són els artistes. Ells s’ho mereixen. Fenya Rai i tots els professionals i amateurs del sector. Per tots ells, el meu suport.