
-
Cartes a la direcció
-
Llorenç Guasch
- Vilanova i la Geltrú
- 15-07-2025 06:58
Imatge d'arxiu
Fer una prohibició municipal sense fer cap pas per a impulsar-la, és contraproduent
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ja fa anys que sóc usuari de l’Aiguadolç, i he pogut veure i viure les diferents situacions per on ha passat la platja. La vaig conèixer com a un racó situat una mica més enllà de la platja de Sant Gervasi, on algunes persones practicaven el nudisme. El nombre de persones nudistes que hi acudien va anar creixent fins que una proposta d’una regidora (no un acord municipal) va portar a convertir-la en una platja per anar-hi amb gossos. Va durar poc l’experiència, però l’Aiguadolç va quedar clarament afectada.
L’actuació de l’Associació d’usuaris, ANPA, va permetre, en col·laboració amb l’Ajuntament, anar condicionant la platja fins a ser una part de la de Sant Gervasi, però clarament nudista.
L’esclat de la pandèmia, conjuntament amb la sequera, va fer que algunes millores es perdessin, i ha calgut insistència i persistència per anar-les recuperant. Però les demandes de noves millores han quedat aturades.
Ara, a partir de l’1 de maig, l’Aiguadolç ha estat per fi reconeguda com a espai independent de Sant Gervasi, una platja més, els únics 150 metres considerats com a naturistes i nudistes dels 3.500 metres de platja que té Vilanova, de la Platja del Far fins la Punta de Santa Llúcia.
Superada la pandèmia i la sequera, l’Aiguadolç ha recuperat el rentapeus i les dutxes, com totes les platges, però tot i reconèixer les bones paraules per part de l’Ajuntament, hi ha deficiències i aparences que no es corresponen amb la realitat. Es diu que les platges no tenen grups de tres papereres, i que Sant Gervasi en té perquè hi ha una guingueta a la sorra. D’acord, però hi ha un segon grup de papereres al mig de la platja.
És certament una deficiència. I, anys enrere, l’Aiguadolç havia tingut les papereres.
Abans d’entrar a la sorra hi ha una cartellera amb moltes indicacions (se suposa que són generals) i quan vas a entrar a Sant Gervasi hi ha dues senyals: prohibit gossos i prohibit fumar.
Aquestes senyals no hi són quan entres a l’Aiguadolç, i la referida als gossos és molt important perquè hi ha la creença, interessada, que la restricció únicament afecta a Sant Gervasi. L’altra, la de prohibició de fumar, és un error. El regidor Gerard Llobet digué (“Vilanova i la Geltrú” 30-04-2025) que “...aquest estiu ja recomanem no fumar a les platges per un tema no només dels residus, sinó també per un tema de salut pública”.“... per tant, l'any que ve ja serà obligatori. Ara recomanem, insistim, que a les platges no es fumi...”. Una senyal de recomanació ha de ser blava, no vermella.
Fer una prohibició municipal sense fer cap pas per a impulsar-la, és contraproduent. Convertir una recomanació en una prohibició, és contraproduent. Caldrien Agents Cívics que pressionessin als propietaris de gossos que van a la platja, a la que sigui, i que recordin que el que ara és una recomanació, no fumar, el proper estiu serà una prohibició. Després de molts anys de docència, tinc molt clar que prohibir el que no estàs disposat a treballar perquè es compleixi, és contraproduent i mina l’autoritat de qui prohibeix. Fa pocs dies vaig recordar a un grup de tres fumadors que hi havia un senyal municipal que ho prohibia. La resposta no podia ser més breu i clara: i què? No som els usuaris el que hem de recordar i fer costat a les demandes o prohibicions municipals...
A l’entrada de les platges de Sant Gervasi i de l’Aiguadolç hi ha una cartellera on diu que a una i altra platja hi ha una passarel.la que permet el pas de cadires de rodes.
Ho deixa molt clar. A Sant Gervasi no ho he provat, no m’ha calgut, però a l’Aiguadolç sí, i el resultat ha estat dues cadires avariades. I no es pot dir que un cotxet sí que passa. Els pes d’una criatura i el d’una persona adulta disminuïda és molt diferent, la maniobrabilitat no es pot comparar, la tracció tampoc. No és estrany que la persona afectada pel mal estat de la passarel·la em digués: I jo, per on passo? Com surto d’aquí?.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!