DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 29 de gener de 2020
Avui, 27 de gener, em sembla que és moment de tornar a opinar públicament. Per què ara sí? Perquè em sembla inacceptable aquest “sí senyor” al que es refereix el títol.
La llibertat d’expressió empara que tothom pugui dir el que vulgui, a qui vulgui, però NO COM VULGUI, i si s’hagués aplicat al Congrés el que va semblar bé al camp del Rayo Vallecano, haurien d’estar expulsats un quants diputats “autoconstitucionalistes”
La hipoteca inversa és un producte financer molt complex: a canvi d’una vivenda o d’una hipoteca de la vivenda ens ofereixen una renda mensual fins el moment de la mort del titular
No hi ha hagut cap marxa o manifestació ciutadana que hagi significat violència per part dels independentistes, únicament quan les forces anomenades de l’ordre han intervingut en nom de l’estat, hi ha hagut violència
No sé si podrem deixar enllestit aquest entorn de llibertat, ho hem intentat i ho seguirem fent, avançant sense defallir perquè la força dels joves ens empeny i estimem el futur perquè us estimem a vosaltres
Els partits em semblen un ascensor on hi pugen persones amb criteri, amb pensament lliure, però que quan sobrepassen un determinat pis, un nivell, es converteixen en peces d’un engranatge, d’un sistema on o serveixes aquest sistema o el teu viatge acaba allà mateix
L’aplicació de la mesura no parteix d’una prohibició sinó d’una demanda. No es pot obligar a complir-la, i requereix un reforç positiu que ajudi a canviar l’actual situació de brutícia ocasionada per les burilles i de molèsties motivades pel fum
El títol deixa ja clara la meva posició, sí, sóc partidari que ERC, CUP i Som VnG puguin governar, però si ara escric aquestes ratlles no és per defensar el meu criteri, és perquè crec sincerament que Vilanova necessita aquesta oportunitat
Cada cop hi ha més veus que argumenten la necessitat de fer una reforma fiscal urgent i de caire social, una reforma que es centri en evitar que milers de milions cada any es privatitzin, és a dir, que no arribin on haurien d’arribar: als fons públics
La seva esperança era la justícia, però aviat va adonar-se que poc hi podia comptar amb aquesta justícia
Quan fem xerrades o presentacions, sempre acabem explicant què podem fer per defensar els nostres drets socials i, en concret, les pensions. Plantegem que les pensions són un problema que entre tots hem d’encarrilar, i sovint apareix la qüestió de la poca implicació dels joves
El que necessiten les pensions públiques no és uns pedaços, és una solució integral que enfoqui el present i el futur i que compti amb la presència activa de les organitzacions de pensionistes
Senyor González, se'n recorda d'Isidoro? Es recorda de quan era republicà? Es recorda de quan PSOE significava el que les sigles deien significar i vostè era socialista? Es recorda de quan vostè encara era demòcrata? I vostè, senyor Guerra?
El que aquest govern ens vol fer creure és que l'acord signat el setembre passat en el Marc del Pacte de Toledo, on es va acordar la revaloració de les pensions per IPC Real, és paper mullat
Com si fos una innocentada, aquest Reial Decret altera dues qüestions que no podem deixar passar com a pensionistes. És evident que el Govern actual ens ha mentit i, sembla, que han cregut que l’engany passaria desapercebut
Els polítics no tenen un càrrec, tenen un encàrrec i han de respondre de la seva realització, com qualsevol persona ha de fer-ho quan accepta una responsabilitat
Actualment és quasi impossible que el mitjans facin innocentades el dia 28 de desembre: ja les fan quasi cada dia. Menteixen?
El fet de pertànyer a una societat comporta unes obligacions, però alhora implica també disposar d’uns drets: drets individuals i drets socials. Aquests, els socials, són els que es veuen cada vegada més amenaçats
L’objectiu sembla evident: privatitzar el poc que queda fora de l’afany especulador del neoliberalisme: educació, sanitat, serveis públics i pensions
Parlen de cop d’estat, d’atemptat a la Constitució i a l’Estatut, de subtracció dels drets del diputats, de clara actuació antidemocràtica per part de l’independentisme, de fractura social, de desobediència a la llei…
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
