Transicions i Festa

Com els pagesos, els pescadors sempre han hagut de mirar el cel, les seves inclemències. D’aquí ve que siguin tan antics els rituals i processons advocant protecció a sants i marededéus, o celebrant-la, en el cas que ens ocupa Sant Pere Pescador i la Mare de Déu del Carme. Amb més o menys pompa o devoció, de generació en generació les festes de Sant Pere i del Carme han estat tradició a Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú, una ciutat que, rambla amunt, no sempre ha estat prou atenta al valor del patrimoni material, social, cultural i espiritual que es cultiva vora la platja i el Port.

En el seu propòsit divulgatiu i reivindicatiu, l’Associació Casa de la Festa de Vilanova i la Geltrú, i de la mà del seu curador, Isidre Roset i Juan, al Centre d’Art Contemporani La Sala té lloc l’exposició Transicions i Festa. Del Carme a Sant Pere, que es pot visitar des del 12 de juny fins al 7 de setembre de 2025.

Amb la mort de Franco el dia 20 de novembre de 1975, la nostra vida social, cultural i política va entrar en una nova dinàmica que de manera genèrica la historiografia ha anomenat Transició. En aquest corrent no hi va haver gaire res de veritablement revolucionari, com es pretenia des de les utopies dels anys setanta, que es volien trencadores: tan sols han destacat algunes individualitats, de fet, com sempre. Cinquanta anys després s’ha vist prou i massa que el atado y bien atado del dictador perdura sota noves formes que apamen un ventall ben ample. Sí, però, que es van emprendre camins diferents dels transitats fins aquell moment, alguns dels quals ja havien fet algunes bones passes en els últims anys del règim franquista aleshores ja acomodat a l’èxit del desarrollismo i el turisme de masses.

«Els moviments de canvi de paradigma, el trànsit d’uns models a uns altres, el podem aplicar a diferents àmbits del nostre entorn més immediat», escriu Isidre Roset al text de presentació de Transicions i Festa. I continua: «Diversos apartats configuren un relat a partir de la cartografia, la navegació, l’esport, l’art pictòric, el disseny i les arts visuals, la fotografia i el cinema». Dins l’escenari d’aquests apartats, la Festa (que com el curador escric amb majúscula per donar-li distinció) hi té una gran presència, i «la mostra s’endinsa en la resignificació dels símbols i ritus antics» de les celebracions que persisteixen, llavors  com ara, en el temps. En la metamorfosi de ritus i celebracions no s’hi perd el sentit, tan sols canvien les formes segons l’estètica del moment. Només cal veure les fotografies i imatges cinematogràfiques de la mostra Transicions i Festa. Del Carme a Sant Pere, per adonar-se de la imatgeria d’aquella primera dècada de la Transició, que als que ara ja passem dels setanta anys ens provoca un somriure benèvol i condescendent a la vista d’aquella moda indumentària, a estones ben horrible a parer meu, en record dels nostres anys joves.

Al mateix temps que preserva, la memòria dona identitat, i les festes populars al voltant de Sant Pere Pescador i la Mare de Déu del Carme, amb els seus pregons, processons, regates, banys, cants (havaneres), balls, sopars a la fresca i rom cremat, sens dubte il·luminen, any rere any, el bo i millor del nostre imaginari col·lectiu mariner. Més que mai, ara que hi ha tant de soroll que descentra, cal fer per posar el focus i comunicar, posant-hi atenció i saviesa, les manifestacions de proximitat, i la Festa, així, en majúscula, és una de les més estimades.