DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 25 de novembre de 2020
Acaba de publicar-se per primera vegada en català un llibre clàssic de Poggio Bracciolini, un prohom rellevant del Renaixement
Un recull de vint-i-quatre relats de ficció que tenen com a principals protagonistes dones per les quals passa de manera profunda i significativa en el seu destí
Entre la diversitat d’activitats programades per recuperar l’obra i redescobrir la figura polièdrica d’aquest artista modernista i arquetip de l’art total que va ser el pintor/poeta/artesà Alexandre de Riquer, hi ha un seguit de publicacions com la que avui veu la llum en feliç i buscada coincidència
En la col·lecció Petits Plaers de Viena, acaba de publicar-se en l’excel·lent traducció de Maria Rossich, el conte El festí de Babette, d’Isak Dinesen, pseudònim Karen Blixen (Rungsted, Dinamarca, 1885-1962)
Rosa Maria Arrazola ha escrit el dolor de les mares batec per empatia, ha posat el vers el crit que reclama justícia. No hi ha ni pau ni llibertat sense justícia
Ara, amb la pandèmia, això s’ha posat tan de manifest que fa mal al cor a qui en té. No ens hem comportat amb prou humanitat, amb els nostres vells
L’art i la poesia es fan ressò d’aquesta tragèdia que ho és de la meitat de la humanitat. Les dones prenen la paraula per denunciar aquest estat de coses: un marc mental que no té res d’humà sinó de primari, de salvatge
En una societat cada dia més salvatge, embrutida i despietada, com protegir els innocents, com salvar-los de la intempèrie psicològica i moral a què es veuen llançats sense contemplacions, es la pregunta de fons d’una novel·la tan atractiva pel contingut com ben escrita de Quim Español
Sens dubte l’Art Modern o Modernisme català va ser un moviment de gran vitalitat creativa, una explosió d’imaginació majúscula i una decidida aposta intel·lectual per embellir la vida quotidiana i elevar el pensament
Pere Martí i Bertran s’afegeix a la llista de poetes que des de Salvat-Papasseit i Junoy fins a poetes contemporanis com Jordi Mas i Abraham Mohino que han conreat aquest forma poètica condensada en disset síl·labes distribuïdes en tres versos provinent de la literatura japonesa
A Una vegada un home i una dona van morir l’autor i les autores, tot reflexionant-hi, exposen aspectes socials i culturals del fet de la mort tan pel que fa als actuals com als antics
El tema de la il·lustració, realitzat pel sistema de la tinta plana, és tan emotiu com simple: una llarga tija coronada pels pètals d’una rosella. La paraula ex-libris també està escrita verticalment, i al peu trobem el que devia ser el nom familiar de Francesca Bonnemaison, Paquita
Usualment, el terme "coeducació" s'utilitza quan es parla de perspectiva de gènere o feminista en educació o en situar aquest tema a l'escola
