La festa major del retorn dels Laxnbusto al seu poble

La festa major del Vendrell d’enguany ja és història. Segurament els nous administradors ja s’han vist alguna vegada encara que sigui per fer un grup de whatsApp per anar perfilant la nova edició. Enguany passarà a la història contemporània del Vendrell pel concert gratuït multitudinari dels Laxnbusto al Botafoc que va reunir unes 6.000 persones tot i ser dilluns. La cosa prometia, però va superar les visions més optimistes de l’esdeveniment. Un parell o tres de generacions es van retrobar per recordar una de les bandes que ha marcat la història musical de casa nostra pels que ja tenim un grapat de cabells blancs.

Un altre aspecte de la festa major és la seva versió alternativa que tenia lloc per segon any consecutiu a les 3 de la matinada del Dia del Gos en el marc de la plaça Vella. Una trobada que molts sabien extraoficialment perquè públicament no s’havia comentat res. Una “Enramada” que surt d’una munió de joves que volen gaudir d’aquests dies sense protocols ni tradicions. Sobre la marxa i el que surti. On cadascú hi posa el seu granet de sorra sobre la marxa on tothom hi és benvingut. Aquesta és la segona edició. Ja podeu anar reservant pel proper any perquè segurament la cosa seguirà. No digueu res a ningú, per favor.

Una  altra de les tradicions més que consolidada és l’actuació de Dantuvi en el Dia del Gos. Un vermut que pot durar perfectament tres horetes de bona música i animació aigualida. La gent ja va preparada amb les pistoles d’aigua que van ruixant a petits i grans. El músic va avisar que podria ser perillós si es mullava perquè aigua i electricitat és una cosa que no combina gaire bé. Espectacular l’ambient que es va viure a la plaça Vella, un any més. Ja es podia afegir  aquest protocol de pa suca amb oli que tenen.

Entre les curiositats d’enguany doncs que el tradicional concert de Santa Anna del Cor Orfeó Parroquial va omplir fins el Tobies de dalt el campanar. No hi cabia ni una agulla dins el temple parroquial. Una hora i mitja de molt bona música i alguna peça religiosa per no perdre els orígens, però que aquest cop va superar totes les expectatives.

Al final el somni dels Nens que preparen amb ganes el seu 1r centenari no es va fer realitat i va n haver de conformar-se amb un sòlid 4 de vuit. Però trobo molt encertada la política de la colla de no acabar de carregar el 4 de nou perquè val més parar a temps que una caiguda que després costa més de refer. Encara hi ha molta temporada per endavant i una retirada a temps és una victòria. Ara la colla viu un moment molt dolç que no es pot desaprofitar per celebrar un segle en plena forma i amb moltes ganes.

Una festa major on els principals grups de la nit han tocat els primers de la vetllada, cosa que no sempre passa i t’has d’esperar fins a les tantes per veure els grups caps de cartell. Enguany al revés. Al principi veies molta gent, una part important de la qual tocava el dos quan venien els següents, però ho trobo molt correcte.

Vaig sortir una mica decebut dels Malcasats que tot i fer 25 anys no varen estar a l’alçada d’altres actuacions anteriors. Hi ha personatges que no es poden substituir perquè són inimitables i val més buscar un altre perfil. Doncs res una gran festa major i gràcies a tothom que ho ha fet possible des del seu paper en un clima més proper al mes de setembre que no pas de finals de juliol. Seguim endavant amb els nous administradors. Jo sóc un incondicional de l’Alfredo que un cop més és una assegurança de qualitat per tot allò on s’implica com a persona i professional. No cal fer castell de fos d’onze minuts i l’altre dia encesa del campanar. Cremem tots els diners del foc per Santa Anna i queda millor que no pas fer un castell de foc d’onze minuts i pobre. Som capital de comarca sobre el paper, encara que cada dia ho exercim menys. Del pregó, molt institucional i políticament molt correcte.