DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 4 d'abril de 2020
El nostre futur està en potenciar la sanitat pública amb més fons econòmics i humans. Hem de destinar una part important del pressupost de defensa a sanitat perquè la propera guerra podria venir per aquí perfectament
El problema és que després de tot això ja res tornarà a ser normal. A part dels diners i de la crisis immensa que tot això comportarà. Ja podrem fer modificacions de crèdit en tots els ajuntaments per destinar diners als més perjudicats
El govern pot decidir mil coses, però al final molta gent actuarà segons vegi al seu voltant i segons les seves experiències vitals
No ens podem permetre el luxe d’incrementar l’ajut social. S’ha de potenciar els empresaris locals i anar a buscar a altres que es vulguin establir a casa nostra. Vàrem caure tots en el parany del turisme que era pa dur per avui i gana per demà
No ens valen grans espectacles de grans pressupostos per convergir en un mateix espai molta gent i després no tenim ni lloc per canviar els armats
Repassant les ordres del dia dels plenaris vendrellenc vas descobrint de mica en mica que el ple municipal és l’orgue ideal per parlar de literatura
Tenir un carnaval de 3 hores no ha de ser pas millor que un de 2 hores perquè la majoria de carrosses van a recollir les subvencions que es donen per participació. Algunes volen picar més alt i van a lluitar pels premis en diferents categories
Aquesta és una bona notícia per la música del Vendrell i comarca. Moltes persones passen per algun dels centres de formació musical, però molt pocs són els que algun dia engeguen alguna aventura i arriben a enregistrar un treball
Sort en tenim de persones com el sr. Tudela que va ser un dels artífex d’aquest muntatge de la capitalitat de la cultura catalana. Alguns es pensen que aquestes denominacions vénen divinament d’alguna institució pública catalana, però és una cosa privada d’una persona i el seu entorn
Molta gent del Vendrell, Calafell, la Bisbal del Penedès van notar la vibracions del parell o tres d’explosions que van tenir lloc en aquest incident de la passada setmana
El proper any hem caigut en aquesta gran engany que és això de ser capital de la cultura catalana. Aquest és un invent d’un senyor que ha sabut treure partida d’aquest postureig que molts municipis catalans els agrada practicar pagant els seus veïns
En el termini de dos anys les persones que vulguin accedir al tren a l’Estació del Vendrell o de Sant Vicenç de Calders hauran de passar per un torn d’accés. No com ara que no hi ha cap impediment per pujar al tren
Un dels efectes és la situació de moltes plantilles d’ens públic on s’han primat elements subjectius davant d’altres clarament objectius. En cada consistori entraven gent de la corda, alguns dels quals tenien certs privilegis econòmics o de poder sobre la resta sense cap justificació mínimament raonable
Hem de començar a pensar com a ciutat. Ja no som un poble on manen els quatre de sempre i la resta viu paral·lel a l’oligarquia local i comarcal. Hi ha polítics que fa anys que estan amortitzats i ja es mereixen un recanvi
El proper any no cap temptar a la sort i fer les coses al juliol quan aquest nucli de població no té tanta densitat de població com les setmanes centrals de l’agost
Nosaltres com a representants dels treballadors històricament ens hem dedicat a negociar amb l’empresa una sèrie de millores, canvis que s’han portat a terme amb més o menys encert, però hi ha un seguit de coses que el verb negociar s’ha substituït estoicament pel verb imposa
Ara estem a les portes de la Capital de la Cultura Catalana, un títol que també atorga el senyor abans esmentat i que és una cosa privada desvinculada de la Generalitat. A veure quan ens costarà aquesta aventura intergalàctica perquè no és una cosa de cap entitat pública
És natural que qui no cobra vulgui no pagar, és una reacció mecànica. No obstant, un minut de reflexió ens permet adonar-nos que no pagar destrueix el mercat, com deia el gran Agustí Chalaux, i al darrere ens enfonsarem tots
