DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Divendres, 23 d'agost de 2019
Avui en dia per poder fer front a les despeses el quilo de raïm s’hauria de pagar a més d’un euro per quilo i les grans empreses el paguen al les cooperatives a uns 40 cèntims el quilo i després de fer front les despeses els pagesos l’acaben cobrant a 25 o 30 cèntims el quilo..
A l’igual que l’any passat la Festa Major va arribar des de la Riera de la Bisbal a la Carretera de Valls, enguany els nous administradors han conquerit nous espais en aquest Vendrell per descobrir
Les principals mesures són la reducció de la jornada a 35 hores i l’actualització del sistema de trams salarials
No necessitem especialment més policies, sinó més funcionaris en tots els àmbits i en especial a l’estiu quan la població es quadruplica per aquest turisme temporal que tenim, però que tampoc li donem la cobertura de serveis que es mereix. Parar la mà sense gastar un duro
Un dels pobles que més interès ha mostrat per la seva història, pel seu passat, present i futur és Cunit. Jo sóc una de les persones que creuen que la feina de formiga d’aquesta localitat costanera ha de servir molt per altres municipis amb unes característiques similars
Encara que el Vendrell no ho ha assumit mai, crec que molts ni s’ho creuen som capital de comarca i per tant, hem d’oferir una mica d’aquest cap i casal baixpenedesenc a la resta dels 13 municipis que configuren el Baix Penedès
Alguns mitjans de comunicació juguen amb el principals valors que tenen a la seva disposició com són la imatge que s’adjunta i el titular de tot plegat. Si es troba una bona raó doncs hi pot haver sort, però si es falla en aquests pilars la notícia passarà totalment desapercebuda
Hi ha un petit i selecte estol d’empreses privades que no es tan gran i s’ho reparteixen en un o dues per especialitat que s’encarreguen de tirar endavant tots els estudis que l’administració demana per fer realitat els seus objectius presumptament lícits
Després de les eleccions municipals del passat 26 de maig el Baix Penedès torna a estar dirigida per les mateixes formacions de sempre i fins i tot alguns cabdills locals es mantenen en peu, encara que algun li perilla la seva posició d’alcalde
Si el nou consistori vol representar la veu del poble, vol fer un govern fort amb les dues forces majoritàries la solució als pactes de govern és ben clar: s’ha d’apostar per un pacte entre els dos principals partits
Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos
Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit
Tothom parla d’invertir diners i fer coses aquí, allà i més enllà, però ningú diu d’on traurà els diners per fer realitat els seus cants de sirena
En el cas de la cosa pública doncs hi ha molts elements que s’han de tenir en compte. Primer de tot que els polítics hi entren per períodes de 4 anys, però mai acaba sent igual que l’anterior perquè hi ha molts elements que influeixen a cada legislatura
En el municipi del Vendrell trobem molts i variats perfils que configuren aquesta població d’uns 40.000 habitants entre empadronats i pisos ocupats ubicat entre el mar i la muntanya i entre Tarragona i Barcelona
Hi ha polítics que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes
En aquest país no es mulla ningú ni per a ni per b, llavors ho deixem sobre la taula fins que algun dia passi alguna cosa i algun atrevit prengui mesures dràstiques o a un costat o a l’altre de la legalitat
Ara els nostres polítics ens volen vendre la moto que ells han eixugat el deute del municipi. Qui ha fet aquesta magna gesta ha estat el poble silenciós que amb un IBI escandalós i sense inversió pública ha anat tornant allò que els nostres polítics es van gastar en altres anys precedents
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
