Amics per sempre…

Amics, amics per sempre! Ja, per sempre, som amics!

Amics per sempre, amb un afecte compartit.

Una amistat que no s’acaba amb un estiu.

Ja som amics per sempre.

Et sento a prop, fins quan no et tinc al meu costat

Aquesta cançó que es va fer famosa a les olimpíades de Barcelona 92 podria ser la plasmació musical de la imatge.

Qui ho hauria de dir, gat i gos tranquils, contemplant el que passa al carrer amb actitud pacífica, gairebé amb bona sintonia, això si amb una certa distància, perquè una cosa es compartir espai i l‘altre és aprofundir amb les possibilitats de l’amistat duradora.

Van comentant la jugada, la caloreta d’aquest dies, el que fan aquell veí o veïna, les darreres xafarderies que han escoltat...

Perquè com es sabut (o almenys ho hauria de ser) per l’ús habitual de l’expressió d’estar com a gat i gos és el significat que dues persones -o més- estan barallats o mal avinguts. Vaja que no es suporten que no poden veure ni viure en el mateix espai i el millor que poden fer es mantenir una distància prudent, que no faci aixecar espurnes.

Les raons les sabran els protagonistes de la desavinença.

Sembla que aquesta expressió extensa en l’aplicació als ciutadans humans neix de la manera de comportar-se d'aquests dos animals quan es veuen: el gat es posarà en alerta i en posició d'atacar i el gos ensenyarà les dents. Així, doncs, aquesta expressió significa que dues persones sempre s'estan barallant i discutint sense que hi hagi res que pugui fer que es mantinguin allunyats.

El gat fa una certa contorsió estrafent el seu cos i emet sorolls i esbufecs inquietants i eriça els seus pels, el gos més aviat borda amb profunditat i ensenyen els ullals ben afilats. Veure una baralla entre gos i gat fa una mica de basarda, perquè és d’una salvatgia evident. Surten des de la profunditat de les seves ànimes -per dir alguna cosa- els ancestres, el seu passat salvatge i, per si de cas, millor allunyar-se del lloc on hi ha la baralla que no acabéssim sortint-ne escaldats.

Bé, dit tot això també cal dir que en moltes cases, d’aquestes que somien amb com més mascotes millor, la convivència entre gats i gossos és una feliç realitat i encara es mostren satisfets dels nivells de convivència.

De fet però els experts ens diuen que malgrat tinguin una actitud pacífica i contemporitzadora en el fons hi ha la realitat que a vegades pot ser complicada. Els gossos sembla que tenen els gats com possibles preses sobretot per la seva dimensió i en veure’ls córrer doncs els surt l’instint de caçador.

Tots dos animals (ciutadans no humans) tenen elements de comunicació i hàbits semblants. Ambdues espècies es comuniquen a través de senyals visuals (postura), olfactives (marcatge amb orina) i acústiques (lladrucs i miols). Per tant hi pot haver alguna actitud invasiva d’una espècie damunt de l’altre i travessar les fronteres -o línies vermelles- és motiu suficient com per començar una batalla que si no s’atura a temps pot provocar estralls.

Per fer possible una imatge com la que hem vist badant pel carrer amb la convivència entre gos i gat els experts recomanen algunes accions, sense que garantim que siguin exitoses. Vet aquí algunes propostes:

Es recomana posar-los en habitacions separades. Com si fossin en un hotel.

Abans que es coneguin i fer les presentacions oficials haurien de acostumar-se a les olors, amb objectes compartits o de l’un i de l‘altre, ensumant darrera la porta…

Arribat el moment de fer les presentacions oficials (aquí el gat, aquí el gos, poseu-hi els nom que vulgueu) és important no deixar-los sols. Qualsevol dels dos, o tots dos, podrien espantar-se, emprenyar-se, engelosir-se i reaccionar malament. El procés si no surt prou bé, o hi ha rebuig s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari (osti!! quin mal rollo).

I sobretot cal tractar els dos per igual i no sobre-protegir-ne cap que acostuma  ser una tendència habitual i lògica.

Ei, i si s’empaiten deixem-los és un joc habitual.

Ja recollirem tot el que han anat fent caure quan acabi el joc... són com a criatures.

Hi ha però qui va per la directa i deixa els dos animalons a la mateixa habitació i no surten fins que es comprometem a ser, sinó amics, si coneguts i saludats i es comporten.

I del joc entre gat i gos se’n ha fet un ampli merchandising, des de pel·lícules, sèries infantils, contes, marques de vins... i cançons. I per acabar una estrofa d’una tonada infantil que s’ha fet famosa.

Un cadell ha nascut en aquest món,
borda bup-bup, i miola marrameu.
No és de color blau, ni un gripau.
El felí caní: el nostre gat-i-gos.
Gat-i-gos! Gat-i-gos!
Ben sol al món, és el nostre gat-i-gos!

Així doncs, amics per sempre... i que sigui per sempre...