Quan tingui la més lleugera sospita que tindré un mal dia procuraré passar per davant la pintada i a veure si m’ajuda, encara que sigui una mica...
Després d’aquets estiu que recordarem per la calorada sembla que hem entrat en una nova època glacial
Hi ha un gran debat, sense cap mena d’importància real, sobre si un “bon català” (condició atorgada pels repartidors de patriotisme) pot ser seguidor actiu de la selecció espanyola
Els carrers de les ciutats constitueixen un espai on conviuen tota classe de rètols, senzills, barrocs, ben elaborats, lluminosos, dissenys diversos i alguns que fan vergonya de veure’ls penjats per un deteriorament evident
Humilment ens atreviríem a suggerir aquelles obvietats que en els manuals més elementals de la publicitat i de com fer arribar un missatge
En l’anar amunt i avall per la ciutat s’agrairien advertències com la que tenim a la foto
Diversos i múltiples els anuncis per comunicar-nos que hi ha un trencament de la rutina. Ara bé tant explícit com la fotografia no n’hem trobat gaires
No hi ha cap mena de dubte que cada més hi ha una ocupació, una invasió pacífica sense massa planificació, això sí, de cablejat en l’espai públic
Cert, però també
La utopia també es pinta a les parets. I que duri!!
I això sí, els turistes sempre són els altres, nosaltres som viatgers...
Qui gosa escriure que es caga en las reputas de vuestras abuelas, no té el seny massa eixerit, tot i que siguin àvies del anarquistes
Si ens treuen els contenidors que fèiem servir, doncs a fer uns quants metres més que això també fa salut. I sobretot no deixem la merda on no correspon. I si ho fem ja hi haurà el veí carregat de civisme i paciència que ens ho recordarà
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local