Aquest addició de penjar aquets ninots va aixecar controvèrsia fins que va arribar a la pretesa creació d’alguns escamots més partidaris del nostrat tió que volien retirar el màxim possible dels balcons amb accions decidides
Sempre havíem llegit i escoltat que la nostra ciutat era una ciutat acollidora, amable, cordial, que rebia als nouvinguts -benvinguts- la mar de bé, que els forasters hi trobaven un redós de tranquil·litat i amabilitat
Tot plegat la pintada no és res més que el reflex de l’eterna disjuntiva entre la raó i els sentiments
Tanta activitat que tenien i generaven i han acabat oblidades i fent-se malbé, sense cap mena de manteniment convertint-se en pixador de gossos, en impediments al mig de la via pública quan no en objectius dels vàndals habituals
El servei que pagues -i això no et permet fer tot. Quedi clar i gravat en alguns caps, que justifiquen llençar la merda perquè ja paga- hauria d’ajudar a mantenir la ciutat amb poca porqueria al carrer
Som un país on cagar és un referent gairebé identitari
Aquesta pancarta és de fa temps. Estava penjada a l’entrada de l’hospital de Sant Antoni. El missatge era prou clar
Llei sí, pisos també
O bé qui va escriure la nota tenia clar que el Consorci sanitari necessita una reparació general, una pels esborranys i una altra pels esvorancs i no precisament només de l’aparcament...
Aquest cartell trobat prop d’una masia d’aquestes que et resolen els convits de les “bodas, bautizos y comuniones” ens despista
Malauradament ni els homes ni les dones no estem preparats ni vacunats contra trencaments que ens dolen
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local