Ja sé que dir-se Aznar és una qüestió no controlable, però a mi sempre que veig aquets cognom em recorda l’Aznar del “Trio de las Azores”
A vegades estalviar-te quatre “xavos” et porta a haver de pagar una quantitat d’euros gens menyspreable més els inconvenients que comporta
Sempre s’havia dit que la roba bruta es renta a casa però hi deu haver moments que cal que la brutícia s’elevi a l’espai públic per avergonyir a quí ha provocat el conflicte i fer-lo reflexionar
El que cal segurament és sempre ser respectuosos amb el que ens indiquin les senyalitzacions i més quan es posen per evitar alguna possible destrossa al vehicle
Mai hagués pensat que quedaria sorprès per un cartell on es fa la demanda de persones amb una determinada sensibilitat que em sembla que no tenim i a les alçades de la vida en que ens trobem ja no tindrem
La humilitat sobre quatre rodes davant la supèrbia de qui es creu (amb raó) molt més potent i més qualificat econòmicament
És cert que el robatori de bicicletes ha estat sempre una realitat i a mesura que les bicicletes evolucionaven i milloraven doncs eren objectes desitjats pels lladregots
Què és vilanovisme i com s’hi arriba. Bevent aigua de la plaça del carros i sobreviure?, anant tres anys a la comparsa amb company/companya diferent?. Ballar les danses de Vilanova de manera, afectada solemne i emotiva?
No creiem que compleixi massa la funció de que es visualitzi des de certa distancia l’obstacle que ens impedirà passar
Entre Vilanova i Sitges hi ha una mena de pugna soterrada que fa que les ciutats ens miren amb una certa desconfiança i que s’estableixi una competició potser mai explicitada però que batega en el cor del talibans de cada banda
Aquesta pintada de la fotografia ens ha suscitat molts dubtes, del seu significat i de la seva autoria
Durant un temps es deixa fer, amb prudència, amb avisos, amb recomanacions però suposem que en el moment en que al cosa se’n va de mare, s’escapa excessivament cal donar un cop de timó i anar directament a l’advertiment final
Ens hem acostumat a veure sempre cartells amb el lema 'perdut', 'es busca', 'desaparegut', 'extraviat', que genera sempre una mena de malestar
Al ritme que porten no ens estranyaria que d’aquí un temps hi hagués una màquina dispensadora d’hòsties, consagrades, és clar
Cal dir que en moltes cases, d’aquestes que somien amb com més mascotes millor, la convivència entre gats i gossos és una feliç realitat i encara es mostren satisfets dels nivells de convivència
Tres missatges encadenats però en el fons respiren la mateixa idea, casa meva no es casa teva. Si entres t’avio els gossos i no em prengueu la llenya que és meva i només meva. I a més va cara
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local