La voluntat d’assenyalar els punts complicats del terra de la ciutat és un pou sense fons
Ja sabem que la natura és tossuda, que sempre batalla per subsistir encara que les condicions siguin les pitjors possibles
Sempre hi ha el veí conscienciat, el veí que intenta portar a terme una funció exemplar d’advertir i avisar a la resta de com cal fer les coses bé, que cal respectar l’espai, perquè fer-ho és també respectar les persones
La pintada no té gaire d’original, però per ser justos també es podria substituir el nom de Núñez Feijóo per algun altre i valdria igual, colaria perfectament
M’expliquen que ara estan retornant moltes de les multes posades al passeig de Ribes Roges per superar els límits marcats i detectats per un radar. Si no és que hi ha algun problema tècnic que hagi distorsionat la lectura de la velocitat, de tornar, res de res
L’autor ha tingut una feinada en fer l’advertiment tan gran si es compara amb la placa del nom del carrer. Generositat? Imprecisió? Manca de proporció? Reclam inevitable pels despistats?
La veritat és que vist a distància feia un mica de “iuiu”
Qui trobi la solució que permeti una convivència equilibrada entre totes les activitats possibles a la ciutat s’haurà guanyat el cel...
Res raonable val, el dogma és així
L’augment de les xarxes socials i altres mètodes més mediàtics fan que els cartells de paper estan en franca decadència i tot fa pensar que la seva tendència a desaparèixer és certa, que està cantada
És llibertat d’expressió? És fatxenderia? És provocació? És una imbecil·litat directament
L’expressió és prou coneguda i el significat és clar, mai jutjar o encasellar algú per les aparences que moltes vegades no s’ajusten després a la que és realment en cada persona
Tenir un animal de companyia comporta però també tot un comportament exquisit cap a l’animal i cap a la resta de veïns i veïnes que a vegades pateixen la seva presència
Qui els hi ha atorgat l’ús de l’espai de manera particular?. I que no vinguin amb la història aquella ja que paguem impostos i bla, bla, bla...
No pot ser que vagis a veure una competició esportiva i a més de l’adrenalina que segregues amb l’emoció el resultat és que acabis amb el cap com un bombo. Mai millor dit. Això sí, proclamant que no és soroll, és cultura. I què més?
Pertanyo a una generació que ha menjat molts fruits secs amb closca (clasca) a indrets com pavellons, cinemes, balls, concerts, teatre o asseguts en un banc de la rambla. Passar el temps fent alguna cosa...
La imatge doncs ens porta a un temps que per més que vulguem i per més presència que es vulgui difícilment tornaran
Folla per interès? I què? Hi ha algun problema? Si folles de manera altruista, al parer del pintaire, ho proclamaria a les parets?
Ja se sap que caminar és font de salut. Els experts ho aconsellen i en canten les excel·lències i virtuts
Sobre l’art urbà o l’art als carrers de les ciutats s’ha escrit molt i se n’ha parlat més
La part de la sabata que va quedar enganxada al terra és una mostra de la duresa de la situació
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local